Mas fa una crida a votar sense “por”

Radicalitat democràtica

La principal carta amb què juga Mas és la pulcritud democràtica del procés pel qual els catalans hauran de decidir el futur del país. És la garantia amb què es presenta als ulls d'Europa, embolcallant-se reiteradament de la bandera dels Vint-i-set, perquè ningú no interpreti els moviments de Catalunya com un “trencament” o una “secessió”. Per això es nega a entonar un “adéu” a Espanya. Es tracta, va argüir, de l'“evolució” natural d'un poble que necessita instruments d'estat: una “emancipació”. Tot plegat sense voler sortir de la UE ni de l'euro.

Aquesta és, de fet, l'altra “amenaça” que branda el PP per desactivar el vot sobiranista: Catalunya quedarà fora de la Unió Europea i de la moneda única si s'independitza. El president de la Generalitat va insistir que no existeix cap precedent que determini que hagi de ser així. I aquesta vegada, a més, ho feia amb l'aval que li han suposat les darreres declaracions de la vicepresidenta de la comissió europea. En una Europa fortament sotmesa a les pressions espanyoles, Viviane Reading va defensar que “cap llei diu que Catalunya hagi de sortir de la UE si s'independitza”. El comissari europeu d'afers econòmics i monetaris, Olli Rehn, va evitar ahir pronunciar-s'hi amb l'argument més concurrent a Brussel·les: es tracta “clarament” d'una “qüestió interna” de l'Estat espanyol que no ha de “comentar”.

Garanties prèvies

En una entrevista a TV3, Mas va al·legar que el manteniment de Catalunya dins de la Unió Europea és una de les “garanties” que Catalunya necessita per culminar el procés cap a l'estat propi. Una altra garantia és que l'opció independentista aglutini “una majoria molt rotunda”. El president considera que una victòria del “sí” del 51% contra un “no” del 49% no és suficient, tot i que va rebutjar xifrar el percentatge mínim necessari. Ara bé, també va avisar que si arribat el moment no està assegurada una victòria rotunda, “ens l'hem de jugar”. I si finalment el resultat majoritari és mantenir l'statu quo actual “haurem tingut un intent que no haurà sortit bé”.

Quant al referèndum d'autodeterminació, Mas va recordar que la legalitat internacional empara que Catalunya pugui decidir democràticament el seu futur. No obstant això, va aclarir que primer demanarà a Madrid poder-lo fer dins del marc legal vigent. Va remarcar, a més, que CiU tornarà a tramitar al Parlament la llei catalana de consultes per si, arribat el cas, es decideix cridar els catalans a les urnes per aquesta via. Quant a ell, està obert al diàleg. Però si malgrat els intents de negociar una consulta pactada Espanya s'hi oposa, considera que més catalans s'adonaran que Catalunya ha de fer el seu propi camí. Pel que fa al rei, va assegurar que des de La Zarzuela no li han transmès la necessitat de reunir-s'hi.

Mas també va advocar perquè la pregunta que es formuli en la consulta, que va insistir que s'hauria de convocar durant la pròxima legislatura, sigui “clara”. No ha d'admetre cap equívoc que pugui deslegitimar el procés.

Majoria “molt rotunda”

CiU persegueix apujar el llistó de 62 diputats amb què compta actualment al Parlament esgarrapant vots a tots els partits. Mas va rebutjar fixar-se com a objectiu l'assoliment de la majoria absoluta però sí va parlar sense embuts d'una “majoria molt rotunda”. La necessita, diu, per liderar el procés cap a l'estat propi. A canvi, ja va anunciar que un cop assolida la plenitud nacional no tornarà a ser candidat, com a prova que no busca “eternitzar-se en el poder”.

Després de la manifestació de la Diada, Mas confia que les proclames independentistes es vegin “a les urnes”. Aquesta serà, segons el seu criteri, la primera prova de foc per comprovar si ha sabut prendre el pols ciutadà a l'hora de convocar eleccions anticipades i tancar, precipitadament, la legislatura catalana més curta.