La carta que Companys no va poder enviar
La família d'un subaltern que es va guardar una missiva escrita pel president a la seva família des de la presó de Montjuïc la subhasta per 1.500 euros
És un dels últims escrits redactats pel polític republicà, que va ser afusellat per l'exèrcit franquista avui fa 72 anys
Durant 72 anys,la carta ha estat exposada al domicili d'un subaltern de l'exèrcit de Franco
“Estimada cunyada. Sàpigues i et prego que diguis a les meves germanes Ramona i Neus que estic detingut a Montjuïc, bé de salut i de tracte. Però com que em van detenir a França, no vaig poder portar quasi res, i necessitaré algun diner i roba (tovallola, pijama, etc.). Amb la finalitat que vinguin a visitar-me i ja els diré que necessito [...].” Són les primeres ratlles de la carta que el president de la Generalitat, Lluís Companys, va escriure a la seva cunyada el 10 d'octubre de 1940, quatre dies abans de morir afusellat per “rebel·lió militar” al fossar de Santa Eulàlia del recinte militar, on estava empresonat des de principi d'aquell mes. Avui fa 72 anys de l'efemèride, que la casa de subhastes Balclis fa coincidir amb l'exposició de la missiva que la família del president mai va arribar a rebre. La carta es podrà veure a la sala d'exposicions de la firma, al número 227 del carrer Rosselló de Barcelona, i se subhastarà el dia 25. El seu preu de sortida s'ha fixat en 1.500 euros.
El document, escrit a llapis en un paper de quartilla, el va redactar Companys pocs dies després d'arribar al castell de Montjuïc, on va ser empresonat en secret després de ser detingut a França per la policia alemanya a petició de Franco. En la carta, Companys comunica a la seva cunyada la seva situació, i li demana que l'expliqui a les seves germanes, perquè el vagin a veure i li portin alguns diners i objectes de primera necessitat. Al revers, hi figuren alguns dels utensilis que demana, com ara un pijama, dues tovalloles, pasta de dents i dues llibretes.
El president va lliurar la carta al tinent coronel auditor de guerra Gonzalo Zarranz, durant una visita que aquest i el seu ajudant li van fer a la casa reservada al capellà del recinte on el tenien tancat. Després de l'entrevista, el militar va llençar la missiva a una paperera i el seu ajudant, conscient del seu valor, la va recuperar i se la va endur a casa. Durant tots aquests anys, ha estat al seu domicili, emmarcada com si fos un quadre. Ara la família del subaltern, que vol mantenir-se en l'anonimat, ha optat per treure-la a subhasta.
Les germanes de Lluís Companys no van poder-lo visitar fins just després de la celebració del consell de guerra en què se'l va condemnar a mort. La Ramona i la Neus, que ni tan sols van ser informades de la celebració del judici militar, van arribar quan ja s'havia acabat i només van poder veure el seu germà durant unes tres hores.
Fins ara, només s'havien descobert cinc cartes escrites per Lluís Companys des de la presó. Quatre anaven dirigides a l'industrial i polític Jaume Creus. L'altra la va escriure a la seva dona, Carme Ballester.
La nit abans de morir, el president de la Generalitat va redactar els seus últims escrits, entre els quals destaca una mena de testament polític: “A tots els que m'han ofès perdono; a tots els que hagi pogut ofendre demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi l'ombra d'un rancor. Donaré gràcies a Déu que m'hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí; i li dec encara gratitud d'aquesta placidesa i serenitat que m'omple en pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya, i el que representa de pau, justícia i amor. Lluís Companys.”