Margallo i Wert mantenen el foc viu
El ministre d'Afers Exteriors equipara nacionalisme amb nazisme i insisteix que fora de la UE fa molt fred
El d'Educació no afluixa i diu que no es penedeix de voler “espanyolitzar” els nens catalans
Mentre Mariano Rajoy limita els seus estirabots contra les aspiracions sobiranistes de Catalunya a les seves aparicions en els mítings de la campanya basca i manté l'estratègia de rebaixar el to quan actua com president espanyol, altres membres del seu gabinet no tenen tants miraments i han decidit que cal mantenir viva la flama de la confrontació, li agradin més o menys a altres membres del partit els arguments que usin per plantar cara a l'onada independentista catalana. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, encetava la setmana obrint foc contra l'exhibició d'estelades al Camp Nou –responsabilitzant-los de perjudicar la marca España– i la tancava equiparant el nacionalisme amb el nazisme i repetint que si la crisi s'agreuja, la culpa és dels catalans. I el seu company José Ignacio Wert no només no s'ha retractat de les seves intencions “d'espanyolitzar” els alumnes catalans, sinó que ha insinuat que qui digui que això és un intent de recuperar els manuals d'adoctrinament de l'escola nacionalcatòlica franquista està tocat de l'ala.
Enmig de tanta incontinència verbal, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, no sabia ben bé cap a on tirar. Així, mentre donava la raó a García-Margallo en la seva observació que si Standard&Poor's ha rebaixat el bo espanyol a la categoria de porqueria és per les turbulència catalanes, no s'atrevia a subscriure del tot la proposta de nacionalització de Wert, més enllà d'admetre que l'Estat ha poder tenir una resposta davant la manca de llibertat que se'ls hi pressuposa als castellanoparlants. I, sobretot, insistia que els alumnes catalans han de tenir el màxim coneixement d'Espanya, perquè “és la seva nació”.
El ministre d'Educació, però, no semblava haver percebut que en alguns sectors del PP no havia caigut gens bé la seva descarnada exhibició de nacionalisme espanyol. I molt menys encara li afectava que el PSOE hagi decidit portat la seva reprovació al Congrés. “En un moment de tensió s'ha de saber ser subtil; i ell no ho és gens”, admetia ahir un diputat popular. Però acostumat que tothom li valori la seva sinceritat, Wert no només no rectificava sinó que es lamentava que una declaració de “mer sentit comú” s'hagi convertit en “l'espurna de l'incendi nacionalista”.
I mentre Wert es passejava per les ràdios per insistir que no s'ha de penedir de res, el seu company García-Margallo compareixia al Congrés per ratificar l'adhesió de Croàcia a la UE, en un debat molt lligat a la situació política catalana i a les expectatives d'un futur estat català. El ministre d'Afers Exteriors, de fet, va ser el primer en introduir la discussió assegurant, com qui no vol la cosa, que “sortir de la UE és extraordinàriament senzill; entrar-hi és extraordinàriament complicat”.
El diputat d'ERC, Joan Tardà, va replicar-li que la UE va nàixer per sumar, i li va posar sobre la taula el cas de Kosovo, tot subratllant que mentre Espanya manté el boicot, Europa comença a obrir-li la porta. En el mateix context, va contraposar l'esperit democràtic de la dreta britànica respecte d'Escòcia, a l'actitud tancada del PP. Després d'aquesta intervenció, Margallo es va anar escalfant, sobretot després que el diputat de CiU, Jordi Xuclà, li fes retrets sobre l'equiparació entre nazis i nacionalistes i declarés enterrat el pacte constitucional. El ministre es mostrava esparverat per aquesta darrera apreciació i va concloure que el consens sempre ha de prevaldre, “no fos cas que per llençar l'aigua de la banyera, llencin vostès també el nen”.
LES FRASES
DESASTRES
AMENACES
ACUSACIONS
INSULTS A LA INTEL·LIGÈNCIA
Reding s'ha fet enrere sobre el futur estat català
Enmig de la tensió del debat al Congrés, García-Margallo es va guardar un roc a la faixa: una carta de “rectificació” de la vicepresidenta de la Comissió Europa, Viviane Reding, en la qual qualificava de “desafortunades” les seves apreciacions sobre la viabilitat d'un futur estat català a la UE. En una entrevista en un diari, la dirigent de la CE havia qüestionat que hagi de quedar forçosament fora, tot incidint que no hi ha precedents de casos similars. Així, després que el republicà Tardà li recordés que no tothom a Europa coincideix que Catalunya en quedarà fora si fa una declaració unilateral d'independència, el ministre es vantava d'haver-li arrencar una disculpa a la dirigent de la Comissió Europa, que s'alinea en la tesi que cal la unanimitat de tots els estats membres perquè un nou país pugui ingressar a la UE. El que sí va negar Margallo és que la diplomàcia espanyola així iniciat una ofensiva entre els estats membres enviant cartes per demanar-los que es posin al costat del govern de Rajoy en la pugna amb Catalunya.