Deixa'm deixar-te

Jo no t'estimo i és evident que tu a mi tampoc. Vull deixar-te. Deixa'm fer-ho. Serà millor així. No em valores com el que sóc. Sóc diferent de tu. Penso diferent. Parlo diferent. Tinc cultura diferent, emocions, tradicions. No diré que sóc millor que tu, però sí molt diferent.

Durant molts anys hem estat junts sense estimar-nos, però ja en tinc prou. M'ofegues culturalment, socialment i econòmicament. No respectes la meva manera de ser. Respecta'm si no vull viure més amb tu. Crec que no et necessito. Dius que sense tu no me'n sortiré. Deixa que ho comprovi. Deixa que me'n surti. Treballaré per aconseguir viure sola i lliure. Sé que no serà fàcil i que, fins i tot quan ja no estiguem junts, intentaràs posar-me la vida difícil i boicotejaràs el que faci.

Tot i així no t'estimo ni tu a mi i vull viure, sentir i ser com jo vull ser. No em diguis que no tinc dret a ser lliure. Qui pot dir a qui que no té dret a la llibertat? No vols reconèixer el que sóc. T'ho diré un altre cop i, sisplau, fes l'esforç d'escoltar-me. Imagina que un dia, un milió i mig de persones sortissin al carrer a demanar la meva llibertat. T'ho pots imaginar? No és difícil. Saps el meu nom i el que sóc i et fa mal que no vulgui viure més amb tu, però accepta-ho. Me'n vaig. Deixa'm deixar-te, Espanya.

Signat: Catalunya