Entrevista a Andreu Basolí
El dia 11 de juny va complir 80 anys i va ser sorprès amb un homenatge amb totes les de la llei. El reconeixement a una vida dedicada a la feina, la família i l'esport, els seus grans valors
«Crec en la globalització controlada, que per a mi és suprimir unes fronteres proteccionistes»
El va sorprendre l'homenatge que li va preparar la família?
«No en sabia res i em vaig emocionar tant que hi ha haver un moment que no podia articular cap paraula. Aquí, a la botiga [de Granollers], hi van ser la família, pilots amb qui havia tingut vivències, com per exemple Ángel Nieto, Pere Pi, Josep Maria Busquets... I vam brindar amb els treballadors: són la millor plantilla i això ens permetrà superar la crisi.»
I l'endemà, cap al Circuit, per assistir al Gran Premi de Catalunya?
«Divendres i dissabte vaig ensumar gasolina, i també una estona del diumenge.»
Fent referència al seu passat esportiu, prefereix motos o cotxes?
«Les motos. I també les bicicletes, perquè entenc que són més esport que el motociclisme, per exigència física. La bicicleta és una de les meves passions.»
I quan a la feina arriba l'edat de començar a delegar, costa deixar de pedalar fort?
«Vaig començar a treballar als 14 anys cobrant 100 pessetes al mes. Ara, després de més de 60 anys, segueixo en actiu, supervisant i aconsellant els fills en l'empresa. Evidentment, no cobro, però tampoc no em considero un jubilat, sinó un pensionista.»
Les regnes del negoci les porten, doncs, els fills?
«Sí. En tinc set i sis d'ells estan involucrats en el negoci. L'altre, una noia, és metgessa, però també n'és partícip.»
Quines han estat les claus de l'evolució de la seva empresa?
«El valor del sacrifici, l'honestedat i saber donar. Ha marcat la unió d'una família que vam començar dos, la Maria Teresa Gurguí, la meva dona, i jo. I ara som vint-i-cinc. Els he deixat un patrimoni que cal mantenir viu en aquest moment de crisi, que és la més important i la més dura que he suportat. Al principi treballava fins i tot els diumenges i fins als 50 anys no vaig fer les primeres vacances. Em vaig dedicar al negoci, vaig competir i vaig disfrutar molt perquè era el que m'agradava. No fer vacances no era cap sacrifici. En aquell període vaig consolidar el negoci, vaig formar una família i vaig demostrar que el treball i l'estalvi, en diners o en patrimoni, sempre són rendibles.»
Què li sembla si per acabar parlem de les curses de motos en l'actualitat?
«Segueixen sent un esport, però l'espectacle ha pres una gran preponderància. Ha esdevingut un espectacle subjecte a la cadena que formen el patrocini, la publicitat i la producció. En aquest sentit, crec en la globalització controlada, que per a mi és suprimir unes fronteres proteccionistes que al principi semblen bones però que el temps demostra que són dolentes. El perill de la globalització és que sigui usurpada per la gent que l'ha dominat.»
Energia pura
Andreu Basolí i Rabassa (Mollet del Vallès, 1929) ha viscut pràcticament tota la vida envoltat de motos. Tenia 14 anys quan va començar a treballar a Derbi –és nebot dels germans Simón i Josep Rabassa, els fundadors de la marca– organitzant-ne la xarxa comercial. L'any 1956 va obrir la seva pròpia botiga a Granollers i en l'actualitat l'empresa també té establiments a Girona, Sabadell i Mataró. Tal com explica, en la vida de Basolí hi ha hagut tres pilars fonamentals: la família, la feina i l'esport. En aquest últim àmbit, va aconseguir el títol estatal de ral·lis en moto els anys 1957 i 1958 i els de motocròs el 1959 i el 1960. Després es va iniciar en l'automobilisme, pilotant automòbils tan emblemàtics com ara Pegaso i Mercedes en ral·lis, circuits i curses de muntanya. Tot i la seva implicació en el món del motor, Andreu Basolí és un apassionat de la bicicleta de carretera. Tant, que es poden estimar en 6.000 o 7.000 el nombre de quilòmetres que encara ara fa cada any. I, com que és energia pura, ara es planteja saltar en paracaigudes.