‘Muñeira' caribenya

Aventura amb triple salt mortal per arrencar, avui al vespre a Luz de Gas, la 44a edició del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. El cubà –barceloní d'adopció– Omar Sosa, un pianista que ja ha demostrat que no té por d'assumir riscos, afegeix al seu projecte amb el trompetista sard Paolo Fresu una convidada sorprenent: la gaitera gallega Cristina Pato, que el 1999, amb 18 anys i una estètica propera al punk, va convertir-se en la primera dona que va gravar un disc com a gaitera en solitari i que, actualment, gaudeix d'un privilegiat estatus com a intèrpret de música clàssica als Estats Units, on resideix des de fa uns anys, i la gaita, diu, “no arrossega tota la sèrie de prejudicis que té a Espanya”.

Ahir, en un assaig al conservatori del Liceu, on Pato precisament es va llicenciar en piano ara fa uns anys, tots dos músics van evidenciar la –malgrat tot– sorprenent naturalitat de la coalició. “Ja pots tenir la ment ben oberta, que no sempre et trobes músics tan disposats com ho està Sosa a l'hora d'acceptar una gaita”, admetia Cristina Pato, que després de l'assaig exposava una dada reveladora: “A Ourense, l'escola de gaiters i el conservatori estaven l'un al costat de l'altre i, dels 10.000 alumnes de gaita, jo era l'única que estudiava també al conservatori. A una banda hi havia el piano i a l'altra, la gaita; però entremig, que és el terreny que més m'interessava, no hi havia res.”

Avui, a Luz de Gas, Pato es passejarà, doncs, per aquest camí del mig, amb la seguretat que la complicitat de Sosa i Fresu –que ja van actuar plegats l'any passat al festival– està més cultivada que mai després de mesos i mesos fent concerts a tot el món. “No és el primer cop que toco amb un gaiter, però t'asseguro que no és fàcil trobar algú amb l'obertura de ment i la capacitat musical de la Cristina –assegura Sosa–. Toca el piano millor que jo i, sobretot, sap interpretar per on van les coses, la qual cosa és poc habitual en músics tradicionals, als quals se'ls fa complicat entrar en conceptes més contemporanis.” “Improvisar és impossible si no t'hi sents còmode –afegeix la gallega–, i Omar et fa sentir amb gran confiança per assumir riscos. Només cal mirar-li els ulls per saber cap on anem.”

Al final, però, impera la conclusió a la qual se sol arribar sempre que es fan experiments com aquests. “Les músiques populars, com que són músiques de la terra, músiques de la gent, estan totes connectades”, conclou Pato. “I a més... –rebla Sosa– qui hi ha a Cuba que no tingui alguna cosa de gallec?”

El Festival de Jazz convida una veu d'autèntic luxe per cloure la seva primera setmana. Mavis Staples, la veu de la lluita pels drets civils als Estats Units, exhibirà diumenge a l'Apolo el seu poder vocal, abans d'entrar a gravar el seu segon disc amb Jeff Tweedy de Wilco com a productor. De telonera, un gran regal: Dayna Kurtz, que torna a Barcelona amb dos discos de versions.

De retorn d'una gira per Corea, la contrabaixista Giulia Valle arracona el seu projecte amb el Líbera Quartet i celebra el desè aniversari del seu grup, tot un clàssic del jazz català d'aquesta última dècada. Després de quatre discos d'estudi, Valle, Martí Serra (saxo), Gorka Benítez (saxo), Marco Mezquida (piano) i David Xirgu (bateria) presenten Live, dissabte a Luz de Gas.