educació
El govern estudia portar al TC la nova llei d'educació
Wert ajorna un mes els tràmits de la Lomce per mirar d'acostar posicions amb les comunitats crítiques
Rigau denuncia que el decret “envaeix les competències” en ensenyament de Catalunya
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va anunciar ahir que la Generalitat està estudiant portar al Tribunal Constitucional (TC) la reforma educativa que planteja el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, perquè interpreta de forma “abusiva” la potestat reglamentària de l'Estat i “envaeix” competències de Catalunya. “Venim a demanar que s'aturi [la llei] perquè buida de competències les comunitats autònomes”, va dir la consellera abans de participar en la Conferència Sectorial d'Educació, en què les comunitats autònomes i el ministeri van debatre l'avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce).
Durant la reunió, que va durar més de quatre hores, Wert va accedir a ajornar un mes els tràmits legislatius per mirar d'acostar posicions amb les comunitats autònomes, davant l'oposició de Catalunya, el País Basc i les que estan governades pel PSOE. Tot i això, Rigau veu “molt difícil” que el ministeri faci marxa enrere en els aspectes que afecten la invasió de competències. Catalunya no acceptarà “passar de comunitat autònoma a delegació regional”, va avisar.
L'avantprojecte preveu implantar avaluacions comunes per a tots els alumnes de l'Estat al final de cada etapa no universitària, que s'hauran de superar per obtenir els títols de graduat en ESO i de batxillerat. Fins ara, aquest tipus de test corresponia a les comunitats autònomes. La Lomce atribueix també al govern espanyol la definició del 65% dels continguts del currículum en les autonomies amb llengua cooficial i el 75% en la resta (ara són el 55 i el 65%, respectivament).
Segons va explicar Rigau, la nova llei dóna a l'Estat la capacitat de legislar en 72 aspectes no bàsics del model educatiu, quan la llei del 85 tan sols ho feia en sis, i la LOE, en 47. Per la consellera, aquest fet suposa una invasió de competències que aniria en contra la doctrina del Tribunal Constitucional. El text en què està treballant el ministeri d'Educació també suprimeix l'obligatorietat de legislar de forma consensuada amb les comunitats autònomes o després d'haver-les informat com estipulaven les lleis anteriors.
Cop al català a les aules balears
El govern balear ha complicat molt les coses a les escoles i instituts de les Illes Balears que optin per l'ensenyament en català. Segons preveu l'esborrany del projecte de decret “pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents”, per acollir-se a aquesta opció, els centres hauran de fer una votació interna en què els partidaris de l'ensenyament en català hauran de sumar almenys el 65% dels vots, que hauran de ser avalats pel 65% del cens de matriculats, cosa molt difícil d'assolir perquè requeriria una participació molt alta.
Fins i tot en cas d'assolir aquests percentatges, la immersió lingüística desapareixerà, perquè el decret preveu que hi haurà quatre assignatures que no seran en català: castellà, una matèria no lingüística en aquest idioma, anglès i una altra assignatura en aquesta llengua. La nova llei derogarà el decret de mínims de l'any 1997, que fixa almenys un 50% de les assignatures en català.