Les castanyes fan Fires

Les parades de castanyes formen part del paisatge de les Fires de Girona des de sempre. De fet, molts gironins relacionen el consum de castanyes torrades amb les Fires de Sant Narcís abans que amb la diada de Tot Sants, que n'és l'origen.

La infraestructura que utilitzen els venedors ha canviat significativament amb els anys. S'ha passat de les paelles foradades, grosses, de cinquanta centímetres de diàmetre o més, damunt de grans fogons –sovint bidons metàl·lics, retallats, amb un forat a la base a fi que el foc respiri–, als actuals taulells. Autèntics gadgets al servei de la cocció de castanyes i moniatos, amb calaix per al foc i les brases, departaments per apartar les crues de les que es couen, i les que es couen de les que ja estan cuites però es volen mantenir calentes. Algunes parades estan molt ben il·luminades i gairebé totes tenen sostre, que per Fires de Girona va bé perquè un dia o altre, o uns quants, com aquest any, sol ploure.

Les antigues castanyeres aixecaven les grans paelles i removien les castanyes tirant-les enlaire –exactament com es gira una truita, vaja– perquè quedessin uniformement torrades. La tècnica s'ha simplificat, i ara tot el que cal és saber remenar-les amb una pala i apartar-ne les cuites.

Un aspecte que es manté constant amb el pas dels anys és la preparació dels fruits abans de posar-los al foc. És fàcil veure a les parades un home o una dona assegut davant d'un sac ple de castanyes, ganivet en mà, fent el preceptiu tall amb paciència, castanya rere castanya, per evitar que, un cop es comencin a coure, no petin.

Aquest any s'han instal·lat a Girona una cinquantena de parades (les mateixes que els darrers anys). Es posen a l'entorn de la Devesa, l'avinguda Ramon Folch i la plaça Independència. Els que tenen el negoci muntat en zones amb menys trànsit de vianants, s'han d'espavilar per vendre. N'hi ha que proven d'atreure als potencials clients a crits. “¡Guapo! ¿Quieres probar mis castañas?”, cridava divendres una venedora d'ètnia gitana, situada a prop de la rotonda de Ferran Puig. La venedora retallava les esses finals de cada mot, amb una desvergonyida doble intenció acompanyada d'una rialla múrria que compartia amb l'altra dependenta.

Hi ha paperines de paper porós, molt professionals, netes i polides, però sembla que hagin de ser més bones si ens les donen dins d'un con improvisat amb paper de diari. Es fan paperines grans i petites, però per saber el preu cal preguntar, perquè gairebé cap parada els té exposats.

No és el cas de la que hi ha a tocar del pont de Sant Agustí, sota les voltes de la plaça Independència. Aquesta parada amb forma de màquina de tren s'ha convertit, amb els anys, en la més característica de les que s'instal·len a la ciutat. En el seu cas, hi venen paperines de tres, cinc i set euros i mig.

Que les vendes vagin bé depèn sobretot d'un imponderable: la meteorologia. La pluja fa desaparèixer els clients, però la fred els atreu, i llavors es poden arribar a formar cues a les parades, en hores punta, com ha passat aquest any. Pels gironins, en aquest sentit, unes Fires de manual són la suma d'atraccions i barraques, acompanyades de fred i castanyes i, de tant en tant, inevitablement, algun ruixat.