Canals
Joan Guix
Secretari de Salut Pública de la Generalitat
“Un terç dels nens tenen sobrepès o obesitat”
Salut Pública insisteix en la necessitat de tenir uns bons hàbits
La vacunació per grip, encara que no respongui ben bé al perfil del virus, redueix un 70% la mortalitat i un 75% l’ingrés a la UCI
Es declaren més casos de legionel·la però no necessàriament vol dir que n’hi hagi més que abans
Mengem malament. Hem de lluitar per recuperar la dieta mediterrània
A la Secretaria de Salut Pública li correspon gestionar les situacions de crisi i d’emergència que constitueixin un risc per a la salut de la població. Hem tingut una arrencada d’any amb baixes temperatures i fred intens. Han hagut de batallar amb més virus?
S’ha escampat el rumor que enguany hem tingut una mortalitat per grip superior a la d’altres anys, però les xifres oficials no ens indiquen això. Estem igual o per sota. La mortalitat per grip s’ha situat al voltant de l’11,9%, l’any passat va ser del 14,9%.
Vol dir que moren quasi 12 persones de cada 100 que agafen la grip?
No, són dotze casos de cada cent que estan greus i que requereixen ingrés hospitalari.
Hi ha hagut més casos greus?
És cert que s’ha disparat la mortalitat afegida, però això no és mortalitat per grip sinó per diferents causes. Aquí s’hi comptabilitza des de la gent que mor per accident fins als avis que pateixen pneumònia o persones que tenen el sistema immunològic debilitat i que són més susceptibles als episodis de fred sever.
La vacuna no ha estat eficaç?
També s’ha especulat que la vacuna no es corresponia al virus de la grip. El virus muta molt, això ja ho sabem. Tot i amb això, la vacunació, encara que no respongui ben bé al perfil del virus, redueix un 70% la mortalitat i un 75% els ingressos a la UCI. Aquest any el percentatge de la població de risc que s’ha vacunat ha estat inferior a d’altres anys. Això ha contribuït a escampar que la vacuna no funciona, i que hi havia més casos i més mortalitat. Però això només seria veritat si haguessin contret la grip aquelles persones que, efectivament, s’han vacunat. Qualsevol altra conclusió que es vulgui treure, és equivocada.
Tenen llacunes les vacunes?
La llacuna la tenim en el fet que hi ha poca recerca i poca innovació. Els laboratoris al·leguen que per a ells no és un gran negoci perquè han de destinar molts costos a la investigació i el marge de negoci és limitat.
És perillós perquè pot ajudar a alimentar el debat sobre la necessitat o no de vacunar.
Si, però en aquest sentit aquí encara estem francament bé. Hi ha llocs d’Europa que estan molt pitjor perquè s’imposa la creença que val més que les criatures agafin la malaltia de forma natural que no pas que se’ls injecti un producte extern. Defensar això és bastant atrevit. És cert que en aquestes teories sovint s’hi barregen qüestions ideològiques o religioses. La realitat és que, per cada euro que inverteixes a vacunar, n’estalvies vint-i-dos en assistència sanitària. Amb el calendari de vacunació que tenim a Catalunya, estalviem 32.000 casos anuals, alguns dels quals serien greus o mortals.
Creu que pot créixer el moviment d’oposició a les vacunes?
La cobertura està per sobre del 90%, és molt bona, i per això de moment no ens plantegem la vacunació obligatòria. És difícil predir com pot evolucionar el moviment antivacunes. Se’ns fa complicat tenir dades perquè molts cops és gent que acudeix al pediatre privat i en aquest terreny se’ns fa difícil accedir a la informació. El que està clar és que és un moviment molt actiu, es preocupa per tenir molta visibilitat, i algunes vegades és francament agressiu en la defensa dels seus plantejaments. Als Estats Units arriben a organitzar festes quan un nen té el xarampió o les galteres per facilitar que els altres es contagiïn. Una salvatjada.
Això de posar els nens junts quan n’hi ha un que està malalt li havia sentit dir a la meva àvia.
Segur que parla de fa una colla d’anys. Afortunadament estem en una altra situació.
S’han donat casos de meningitis que, lògicament, generen molta alarma social per la gravetat que impliquen. També en generen d’altres episodis que, segons les autoritats sanitàries, no representen cap perill. Ha estat el cas de la sarna.
Genera alarma social però estem tranquils perquè no és un risc. Té una llegenda negra perquè històricament s’ha associat a la misèria i a la manca d’higiene però aquí, en el nostre entorn, no és així. És molt contagiosa però banal.
La legionel·la també és recurrent. Els brots estan estancats o va en augment?
En els dos darrers anys hem trobat un repuntament a l’alça. Però es dona un fet similar al que pot passar amb la sarna: se’n declaren més casos però no necessàriament vol dir que n’hi hagi més que abans. A mesura que anem conscienciant els metges que tenen l’obligació de declarar-ho a l’autoritat sanitària, els casos s’incrementen.
Quin sentit té que un professional de la medicina no informi d’un cas d’aquests?
Jo diria que molts cops no n’estan conscienciats. Això, a la facultat no ho ensenyen. Es pot pensar que és una qüestió administrativa però no ho és. El fet que ens ho declarin de seguida és important per poder detectar si és un cas aïllat o si tenim un problema en una zona determinada.
Un dels aspectes sobre els quals posen més èmfasi a Salut Pública és la inculcació d’uns bons hàbits. Alimentació, no beure alcohol, no fumar, fer exercici físic... Han retallat tant en Sanitat que cal que no ens posem malalts?
Al Departament de Salut hi ha dues secretaries: Salut Pública i Serveis Assistencials. Els famosos són els de Serveis Assistencials perquè curen malalties i salven vides. Nosaltres som els altres i la nostra feina és que la gent no emmalalteixi. Hem d’evitar la malaltia i potenciar la salut. Un dels problemes de la nostra societat és que cada vegada hi ha més obesitat i sobrepès, sobretot entre la mainada. Un terç dels nens tenen sobrepès o obesitat.
Estem massa grassos?
Mengem malament. Hem de lluitar per recuperar la dieta mediterrània: cereals, verdures, fruita i menjars no excessius. La frugalitat és clau. Hem de batallar perquè els productes que siguin més sans, siguin més accessibles i més econòmics.
La dieta mediterrània permet el vi.
No ens oposem a una copa de vi en l’àpat. No direm que és positiu per a la salut però no ens preocupa excessivament.
Més tolerància amb l’alcohol que amb el tabac?
Amb el tabac és tolerància zero. El tabac no té cap aspecte positiu.
Diuen que relaxa.
Hi ha d’altres maneres per relaxar-se.
BIOGRAFIA
Joan Guix
Nascut a Barcelona el 1950, és metge de professió. Ha desenvolupat tasques directives i de gerència en organismes com l’Institut Municipal de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona o el Servei Regional al Camp de Tarragona. Va ser regidor per ERC a Reus.
Paternalisme sanitari
El doctor Joan Guix va fer unes declaracions mesos enrere on manifestava la possibilitat de multar els adults que fumen en cotxes on viatgen infants. Ho manté en peu. Ell, que confessa no haver fumat mai, al·lega que no és només una protecció per a la salut dels fumadors passius sinó també per a la seguretat en el trànsit. Quan se li pregunta si no tem que, amb tantes advertències sobre l’alimentació i els bons hàbits, se’ls acusi de paternalisme, respon amb contundència: “Quan una persona emmalalteix hi ha unes despeses. I aquestes despeses són de tots. El pastís és el que és i, si el tros assistencial es fa gros, els altres trossos hauran de ser més petits.”
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.