Canals

Els agents econòmics es feliciten per la iniciativa

Clima favorable. Els representants del teixit productiu destaquen l'obertura d'un nou escenari presidit per la confiança de l'administració en relació amb l'empresa

L'exposició pública va donar un resultat de més de 3.000 al·legacions

Les lleis òmnibus són el fruit d'un procés ampli de consulta i audiència amb els representants dels agents econòmics principals i d'una exposició pública posterior que va resultar en més de 3.000 al·legacions procedents d'associacions, gremis, entitats i institucions, empreses i ciutadans individuals.

La implicació dels agents econòmics principals del país en aquesta renovació legislativa es va posar de manifest en la presentació de la campanya d'informació sobre les lleis, que va tenir paraules de suport dels màxims representants del Consell General de Cambres de Catalunya, Foment del Treball, Pimec i Fepime.

“Aplaudim aquest esforç per modernitzar l'administració i fer-la més àgil, eficient i transparent, i confiem que els resultats siguin els desitjats”, va expressar Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball, que va qualificar les lleis òmnibus com “gran part de la lletra petita d'un nou model de societat que tots volem”.

Josep González, president de Pimec, va destacar “l'esforç legislatiu notori que ha suposat l'aprovació de les lleis” tot remarcant-ne “l'estalvi de costos directes i indirectes tant per a les empreses com per a l'administració”. Per la seva banda, Manuel Rosillo, vicepresident de Fepime, va agrair la promptitud en la seva aprovació, cosa que, en les seves paraules, “palesa la prioritat política pel que fa a aquesta qüestió”, i va qualificar les modificacions normatives com “un senyal inequívoc que l'administració no pot estar d'esquena al món empresarial, i que ja no val la malfiança per entendre's amb l'empresa”. I, en la Cambra de Comerç, el seu president Miquel Valls va considerar “encertat el plantejament de fer grans lleis per corregir molts dels excessos normatius que s'han anat acumulant amb els anys i posar fi a les intervencions de l'administració innecessàries”.

En el seu parlament, González va aplaudir especialment “els canvis i millores en la regulació de prevenció i control ambiental de les activitats”, tot i que va recordar que, en termes mediambientals, la legislació catalana “continua sent més restrictiva del que exigeix la directiva europea”. Mentrestant, Rosillo va valorar molt positivament la substitució del règim d'autorització pel de comunicació en moltes tramitacions, ja que “sempre hem considerat que cal passar d'un control ex ante a un control ex post, aprofitant el mecanisme de comunicació administrativa i de declaració responsable, en què es faci confiança, i en què aquesta sigui la norma i no pas l'excepció”. Més enllà dels detalls concrets, els representants de les entitats també van coincidir en el fet que les lleis òmnibus obren un escenari nou d'una relació que estigui fonamentada en la confiança de l'administració en relació amb les empreses.

Malgrat que coincideix en la rellevància que les modificacions tenen per a la dinamització de l'activitat econòmica, algunes de les entitats presents van preferir qualificar l'aprovació d'aquestes cinc lleis com a punt de partida. “Cal continuar lluitant contra la burocratització de l'administració i de la seva relació amb els administrats”, va alertar Manuel Rosillo, i a Pimec, Josep González ja avançava algunes demandes de futur com per exemple: “una major generalització del règim de comunicació en relació amb del règim d'autorització mitjançant declaracions de responsable; adaptar sempre que sigui possible les obligacions legals a la dimensió de l'empresa; establir mesures de flexibilitat a les pimes en aplicar la legislació de la UE i simplificar l'actual marc regulador amb vista a reduir la incidència dels «costos normatius»”.

Una via de modernització

opinió
Joan B. Casas

La relació entre les administracions publiques i els ciutadans no ha gaudit tradicionalment de la sintonia necessària per generar una col·laboració adequada a la imprescindible modernització de l'economia. Aquest fet es deu fonamentalment a la percepció dels ciutadans i dels agents econòmics que el sector públic és massa complex, amb massa càrregues i sense l'agilitat requerida en un món molt obert i competitiu. De fet, les administracions públiques i l'economia representen dos mons que tradicionalment es regeixen per pautes diferents i, en ocasions, de signe contrari. Tot el que excedeixi el temps estrictament necessari perquè l'administració realitzi la seva funció, és a dir, en tot allò en què seria ineficient (excés de regulació, dilatació de terminis…), representa pels agents econòmics uns “costos no productius” que no faciliten la seva activitat. En aquest camp, l'Estat espanyol no en surt ben parat internacionalment. Així és com es recull en l'informe anual Doing Business del Banc Mundial, en què s'analitza de manera comparativa la facilitat per fer negoci a 183 països i que situa l'Estat espanyol en la posició 44 del rànquing mundial, un lloc que òbviament no li correspon per la seva importància econòmica i política.

Recentment Catalunya ha fet un avenç notable per adaptar el sector públic als requeriments d'una economia moderna i oberta al món, gràcies a l'aprovació del Parlament de les lleis òmnibus. A través seu, s'ha de continuar el procés de modernització de l'administració pública i adaptar la seva cultura de treball de manera que puguem disposar d'un sector públic àgil, que simplifiqui els tràmits i que redueixi les carregues administratives. En síntesi, que impulsi l'activitat econòmica, autèntica prioritat del país en aquests moments. Es tracta, per tant, d'una reforma estructural en la línea d'assentar un model de futur per a Catalunya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a