Canals

“La cogeneració dóna un rendiment del 88%”

Quin és el recorregut històric de l'empresa?

L.C. Paper 1881 S.A. va néixer l'any 1881 fruit de la revolució industrial. El seu fundador, Jean Grelon, era el fill d'un ciutadà francès de la zona de Bordeus que es va establir a Banyoles i es va dedicar a fabricar paper manualment en un molí vora el riu Terri. Quan a l'any 1850 es va estendre la mecanització del paper, l'àrea de Banyoles no tenia força hidràulica per moure les màquines, cosa que va portar a Grelon a demanar la concessió d'un salt al Fluvià a Besalú. Així va néixer l'empresa Grelon y Rosal amb el nom comercial de La Confianza. Va sobreviure de lloguer en lloguer fins a l'any 1960, quan la meva família, que també venia de la fabricació de paper a mà a Sant Joan les Fonts, a Banyoles i a Sarrià de Ter, entra en la societat.

Com es va introduir L.C. Paper en el món de la cogeneració? Quins avantatges hi heu trobat?

La meva formació com a enginyer en tecnologia paperera va ser a l'escola de Grenoble. Allà hi vaig aprendre que la cogeneració aporta la màxima eficiència energètica en la fabricació de paper. Una màquina de paper és el condensador més perfecte per a qualsevol cicle termodinàmic, cosa que converteix el sector en el millor en la cogeneració.

A partir d'aquesta premissa, l'any 1992 vam decidir, amb Enher, instal·lar una central de cogeneració amb un gran motor dièsel de 6,5 MW funcionant amb fuel. Va ser un èxit, allò va treure l'empresa de la crisi i li va augmentar el nivell de coneixements en enginyeria energètica. Després va venir un segon motor de gas, l'any 1999, i ara esperem reemplaçar el primer de fuel (venut al Pakistan) amb un motor de gas igual, configurant una central de 12 MW.

La cogeneració ens permet un rendiment elèctric equivalent del 88%. Cal dir, però, que hi ha altres avantatges, com una millor seguretat en alimentació elèctrica per la possibilitat de quedar en illa davant pertorbacions elèctriques i un augment del coneixement energètic notable que tard o d'hora acaba reflectit en els costos.

Ens podríeu explicar quins estalvis energètics heu aconseguit? Quants diners us estalvieu, cada any?

Amb un motor hem aconseguit estalvis de 0,8 kWh/kg de paper, uns 24 GWh a l'any, cosa que a preu de gas significa que estalviem uns 770.000 euros. A això cal afegir-hi l'explotació de la central de 6 MW, l'operació i el manteniment que fem nosaltres amb un guany aproximat d'un milió d'euros. Amb les dues màquines connectades a la central de cogeneració de 12 MW, el potencial serà de 5,5 milions d'euros, quantitat gens menyspreable en temps de crisi (un 8,8% de la facturació) tot i que el pes de l'energia en el nostre producte només és del 15%.

Quin ha estat el suport rebut per l'Icaen?

L'Icaen ens ha donat dues subvencions per l'aprofitament de la campana i per la caldera en cua de 450.000 euros. El ministeri ens va donar un crèdit Profit de dos milions d'euros, sobre una inversió de 18 milions, la qual cosa indica que per estalvi energètic encara hi ha fons disponibles.

Creieu que el vostre sector està treballant prou en eficiència energètica?

I tant! La competència internacional obliga a tenir els millors costos energètics. Hi ha poques fàbriques de paper a Espanya sense cogeneració. Tot i que l'energia només el 15% del cost, és un dels pocs punts on es pot actuar. Per tant, és obligat. El dia que els hotelers (amb un 20% del seu cost) o altres sectors de l'economia terciària entenguin que per ser competitiu també han d'actuar en la cogeneració, llavors el país canviarà. La mateixa cosa s'ha d'aplicar al sector públic, un analfabet en energia.

Quina creieu que ha de ser la política de les administracions perquè la indústria s'aboqui a l'eficiència energètica?

Podria dir que és la de subvencionar, però no. Crec que la millor manera és la de facilitar el finançament de projectes dins un espai en què es posi preu al consum. Des de l'any 1992 sóc defensor de la taxa sobre el CO2 però que actuï amb fronteres: que els productes que entrin en aquest espai siguin taxats i els que surtin que en siguin exempts, talment com un aranzel de CO2. Aquest mecanisme afectaria al conjunt de la societat i propiciaria l'estalvi i el desenvolupament de nous conceptes energètics.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a