Mentides a Cervera

Botifler és el nom despectiu que van rebre els que van fer costat a Felip V en la seva ocupació de Catalunya al XVIII. Un rei nefast perquè va eliminar i esborrar institucions i drets de Catalunya. I aquest malnom encara s'usa en ocasions per als que s'entén que van contra Catalunya. Els cerverins s'ho han sentit dir més d'una vegada. Fins ara, però. Una revisió dels fets, gràcies a les hores i hores que l'historiador local Josep Maria Llobet hi ha dedicat, permeten desmentir aquesta suposada traïció de Cervera.

Ara bé, la descoberta històrica també posa de relleu que els cerverins són uns espavilats, carregats de picaresca i força tossuts. I que en temps de guerra, les lleialtats poden variar per una qüestió de supervivència.

Anem a pams. El Llibre de Consells, que recull les actes municipals d'entre 1687 a 1709, aclareixen que l'Ajuntament va acordar «donar obediència al senyor Caler tercer», segons es decretà el 5 de setembre de 1705. A l'octubre se celebrà amb repic de campanes durant tres dies i ofici solemne la rendició de Barcelona a les tropes de l'arxiduc d'Àustria, Cales III, i al desembre, la caiguda de València.

L'historiador Llobet no ho va tenir fàcil, perquè les actes contenen paràgrafs ratllats, per intentar esborrar alguns d'aquests pronunciaments favorables a Carles III.

Però anys abans, els cerverins ja se les havien tingut amb el Borbó. I és que volien, sí o sí, que jurés els privilegis de la vil·la, perquè no els toqués i els respectés. A més, perseguien la concessió del títol de Ciutat. Al 1701, mentre Felip V anava a Corts Catalanes de Barcelona, van aconseguir que s'aturés a l'actual capital de la Segarra i jurés aquests privilegis locals. I el van tractar a cos de rei, mai més ben dit, per tal d'assolir l'objectiu. Això sí, va ser a canvi d'un regal o peatge de 3.300 dobles. Al 1702, el rei els va donar el títol de Ciutat.

La Guerra de Successió, però, ja es veia a venir per l'enfrontament entre Felip V de Castella i l'arxiduc Carles d'Àustria pel regne espanyol. Cervera aporta soldats i material per als setges, ajuda a la defensa de Lleida i pateix saquejos. Per això, al 1706 demana la protecció de l'arxiduc. Fins i tot encarreguen i pengen a la Paeria un retrat de l'aspirant Carles.

Felip V arriba, però, a Lleida i Cervera i les ocupa i destrossa. Els cerverins es refugien a Lleida quasi un any i la ciutat segarrenca queda gairebé destruïda. Quan hi tornen, al 1713, opten per enviar dos emissaris a la cort per cercar diners per refer la ciutat i un d'ells no tornaria fins al 1718. Després d'una despesa de 20.000 lliures en regals, favors, viatges i estades, aconsegueix drets i privilegis per a Cervera. Aquest emissari cerverí va ser prou tossut i espavilat, i sembla que va saber mentir prou bé, per fer creure a la cort espanyola que Cervera havia estat fidel a Felip V. Es va exagerar aquesta fidelitat i aquí comença la llegenda botiflera.

Cervera, però, també tenia partidaris del Borbó, com l'alcalde, Ramon de Navés, a qui el rei havia atorgat un títol nobiliari.

Al 1714, després de la victòria de Felip V, aquest rei fa tancar les universitats de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Vic i, per la feina de l'emissari cerverí, decideix al 1717 concedir l'única universitat catalana a Cervera. I el decret de creació no pot ser més clar, ja que dóna la institució per «la constant lleialtat de la fidelíssima ciutat de Cervera en tot el temps que els enemics van ocupar aquell principat».

La tria de Cervera també obeïa a la neutralitat de la ciutat. No era plaça d'armes, estava en una zona cèntrica de Catalunya i no substituïa cap de les universitats clausurades per ser afins a l'arxiduc. I així va arribar a superar el miler d'alumnes, alguns tan destacats com Narcís Monturiol, el general Prim, Jaume Balmes o Milà i Fontanals.

La Universitat de Cervera va estar a ple rendiment fins al 1842, quan durant la regència d'Espartero se'n va signar el trasllat a Barcelona. D'aquesta manera es posava fi a un dels símbols de la repressió cultural de l'absolutisme de Felip V.

Ara, amb tot aquest material que l'historiador Llobet ha treballat, la Paeria de Cervera vol aprofitar la commemoració dels 300 anys de la caiguda de Barcelona al 1714 perquè Catalunya reconegui la veritat de la història i la ciutat es pugui treure de sobre l'etiqueta de botiflera. El paer en cap, Ramon Royes (CiU), prepara actes acadèmics i cívics i ha demanat al president de la Generalitat la celebració d'un acte institucional per donar per aclarida aquesta fase històrica. A més, a Royes li desagrada que el príncep d'Astúries tingui el títol de comte de Cervera.