Les mútues també retallen en l'accés a proves i tractaments
Els metges del sector denuncien que, amb la crisi, les asseguradores han entrat en una guerra de preus i limiten les prestacions
Recomanen comprovar les condicions d'aplicació de les pòlisses abans de contractar-les
Si algú està pensant a contractar una pòlissa d'assegurança sanitària privada per evitar patir els efectes de les retallades en el sistema públic, val més que s'asseguri abans de firmar de quines són les condicions i prestacions que els ofereix cada entitat i dels serveis que tindran coberts. La crisi també afecta el sector de les asseguradores de salut, i algunes entitats ofereixen nous productes, a priori més competitius, però que, en el moment de la veritat, limiten l'accés a proves diagnòstiques i a tractaments complementaris o hi posen condicions. La guerra de preus ha fet créixer aquesta tendència, segons va denunciar ahir el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB).
Segons una enquesta presentada ahir pel COMB i formulada a 360 professionals col·legiats que treballen per a alguna asseguradora (a tot Catalunya, hi ha més de 6.000 professionals vinculats a mútues), l'aspecte que més valoren els metges a l'hora de treballar per a aquestes companyies és, precisament, la facilitat d'accés a proves i tractaments. Tradicionalment, aquest ha estat un punt fort de la medicina privada en comparació de la pública, però, segons els professionals, la crisi sembla que hauria posat en risc aquest avantatge.
El president del COMB, Miquel Vilardell, va explicar que la major part de la despesa de les mútues recau en tecnologia (és a dir, bàsicament, en proves diagnòstiques) i, que, de retruc, intenten estalviar retallant els honoraris dels metges. Vilardell no va amagar que entre els professionals hi ha “malestar”, ja que, a més, es veuen obligats a demanar autorització prèvia per a proves que consideren necessàries, cosa que endarrereix tots els processos.
El president de la secció d'Assegurança Lliure del COMB, Ramon Torné, va afegir a aquest malestar el “desengany” dels metges, que reclamen treballar en les bones condicions que requereix tot acte mèdic. De fet, el COMB no ha dubtat a elaborar i a fer públic un rànquing d'entitats d'assegurança lliure a partir de les opinions dels professionals, en què es valoren des de les condicions de treball fins al tipus de pòlissa i l'agilitat amb què es fan els tràmits. En aquest rànquing, les dues entitats més ben valorades són Assistència Sanitària Col·legial i Axa-Winterthur, mentre que a la cua hi ha l'Aliança i Asisa.
Vilardell i Torné van constatar que el nombre de pòlisses mèdiques privades ha augmentat un 2% amb la crisi. L'any 2011 (el primer de les retallades en el sector públic), hi havia 1.984.578 assegurats a Catalunya. No obstant això, Vilardell també va alertar que l'increment es dóna en determinades “classes socials”, ja que moltes persones se n'han donat de baixa els últims dos anys perquè no podien seguir pagant les quotes.
Primeres visites a només 10 euros
El descontentament dels metges amb algunes entitats d'assegurança lliure també té a veure amb la butxaca. Segons va denunciar ahir el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Vilardell, les mútues estan pagant als metges per una primera visita quantitats que oscil·len entre els 21 i els 10 euros, en funció de l'entitat. Pel que fa a segones visites, la tarifa de vegades baixa fins als 6 euros. Tot i que el COMB no pot fixar quotes mínimes, sí que recomana que cap acte mèdic sigui retribuït per sota dels 26 euros. A més, els metges del sector denuncien que els honoraris sovint es cobren amb retard.
Entre el col·lectiu de professionals que treballen per a mútues, el 59% compaginen l'activitat amb l'assistència
al sector públic. La mitjana d'edat d'aquests metges és de 55,5 anys i només hi ha un 25% de dones (en el total del col·lectiu, les dones representen el 48% i la mitjana d'edat és de 49 anys).
La majoria (64%) exerceixen des d'un consultori propi, i el 87% van veure poc o gens alterats els seus ingressos durant el 2011. La fidelitat als pacients, la llibertat per organitzar la feina i els ingressos són les raons per seguir treballant al sector.