Rajoy presenta Mas com un mentider i un covard que emprèn un viatge temerari

L'home que ven diàleg es va deixar anar ahir a Tarragona. Mariano Rajoy va descarregar tota la bilis acumulada i, sense anomenar-lo en cap moment, com ja va fer la nit anterior a Lleida, va deixar el candidat de CiU, Artur Mas, com un drap brut. Per ell, l'actual cap de l'executiu català és un covard i un mentider que ha llançat la tovallola per les dificultats. “Algú, d'un dia per l'altre, va decidir que s'havia cansat de lluitar contra la crisi i li va faltar coratge. I va fugir, i en aquesta fugida intenta emportar-se la societat catalana.” Ras i curt. El president del govern espanyol va continuar la seva llista de greuges amb Mas dient que es justifica inventant-se greuges, creant problemes nous i dividint la societat. “Cap problema a la història s'ha resolt donant un cop de porta. La seva obligació era seguir governant tot i les dificultats, i si tenia por, que no s'hagués presentat”, li va etzibar.

De fet, Rajoy va focalitzar en Mas totes les crítiques, però alhora ho feia al nacionalisme, més interessat a aixecar barreres i fronteres en un món que crea espais i a cavar rases en els fonaments de la convivència. I aquí és on, pel president del PP, hi ha la gran incoherència: intentar convertir els catalans en europeus quan ja ho són ara gràcies a la seva pertinença a l'Estat espanyol. “Un viatge temerari”, el de Mas, que porta “a uns llimbs desconeguts, que va a contracorrent de la història, i un torpede a la línia de flotació del projecte europeu.” Una aventura condemnada al fracàs, segons les tesis de Rajoy.

La recepta a tota aquesta bogeria? Que tots els catalans segueixin junts amb els espanyols, perquè per això “som el país més antic d'Europa”. I un exemple d'aquest benefici que suposa formar part de l'Estat és que l'any vinent hi ha consignats més de 1.000 milions per al corredor mediterrani. I també el fet de tenir dues llengües, però que cadascú faci servir la que vulgui, perquè això “també és llibertat.

I és que la presència de Rajoy va servir per centralitzar la majoria dels ponents en el míting en la benevolència de pertànyer a Espanya. Per això, gran part de l'argumentació de la candidata catalana, Alícia Sánchez-Camacho, també va ser en aquesta línia: CiU ha escollit l'aïllament i no ser espanyols. Un foment, el de l'antiespanyolisme, que l'ha portat, al seu parer, a la radicalització i a perdre el sentit comú i el de la realitat. “Un messies que deixarà Catalunya 40 anys al desert com va fer Moisès”, va concloure.

L'incident del dia el va protagonitzar un grup de sis persones que, just quan Rajoy començava a parlar, van cridar “No és una crisi, és una farsa”. Van ser escridassats pels 700 assistents i van ser trets a l'exterior.