“El gran secret era descobrir la vestimenta de Spiderman”

És tot el que hi ha al darrere del rodatge: com s'han fet els efectes especials, com s'han desenvolupat les idees o com es va crear la vestimenta dels protagonistes.

Un reboot vol dir reimaginar-te la història i Marc Webb ha fet la pel·lícula que volia. Volia crear uns personatges poc estereotipats, explorar-los a fons i presentar-ne els trets emocionals.

En totes quatre pel·lícules, la vestimenta de Peter Parker és el secret que tothom vol saber. I el meu equip va tenir la sort de veure'l dos anys abans de l'estrena. S'havia de prendre mesures del vestit, fotografies –se'n van fer dues-centes–. El vestit el va pensar un dissenyador del Cirque du Soleil i, amb una primera versió, l'octubre del 2010 Andrew Garfield se'l va emprovar. Després de fer-ne preses d'estudi el vam haver de portar a un altre espai per treure'n les mides per fer el seu doble digital i aquest procés va semblar una operació dels serveis secrets, amb furgoneta de vidres tintats i tapat amb una manta. Hi havia molts paparazzi.

Vam partir d'una maqueta feta per Legacy Studios, però hi faltaven algunes característiques que l'aproximaven a la realitat. Volíem aconseguir un llangardaix com més natural millor. Marc Webb ens va demanar que miréssim diversos rèptils i n'agaféssim trets, com ara els ulls del dragó de Komodo i les espines del diable espinós australià. Havíem de donar-hi textura real.

De Sony érem 280 persones. Un 20% de la pel·lícula es va fer des d'un ordinador.

Encara no ha arribat el moment. S'ha intentat, per exemple, amb Polar Express (2004), que dota de moviments humans els personatges digitals. Però aquest tipus de pel·lícules encara no tenen el realisme suficient.

I un dels nostres grans èxits va ser incorporar aquesta naturalitat de moviments dins dels efectes visuals de la pel·lícula. Vam estudiar molt bé com es movien Andrew Garfield i Rhys Ifans per incorporar els seus trets als dobles digitals.

Vaig haver de certificar que podia operar una cistella de les que es pengen als edificis per netejar els vidres des de l'exterior, ja que les usàvem per fer localitzacions. Vam fer un curs de tres hores. Havia fotografiat carrers des de dalt dels edificis, però mai des d'una cistella d'aquestes. El primer cop que ho vam fer va ser des de l'edifici World Trade Center 7, al costat d'on eren les Torres Bessones.

A Marc Webb li va agradar la tècnica del native stereo. Va decidir que, si havia de rodar en 3D, ho volia fer d'aquesta manera, amb dues càmeres. Vam trigar uns mesos a adaptar-nos-hi, però el resultat ha valgut la pena.

En aquests casos sí. És una ciutat magnífica i aprofito per parlar de la pel·lícula a la seva universitat. Va bé sortir del bullici de Los Angeles i els ritmes de treball que suposa el rodatge d'una pel·lícula. Treballar per a aquests projectes és molt difícil, però molt reconfortant.