Concentracions arreu
Gairebé uns setanta municipis van protagonitzar ahir a la tarda les protestes contra la llei d'educació del govern espanyol
Un miler de persones s'hi van sumar a Girona, un altre, a Lleida, i mil més a Tarragona
Moltes de les concentracions convocades van acabar amb crits d'independència dels assistents
Les protestes contra la llei d'educació presentada pel ministre Wert es van reproduir ahir arreu del territori, amb cap a una setantena de concentracions convocades. A les comarques gironines van ser-ne una dotzena, la més nombrosa, a Girona, amb gairebé un miler de persones, i representants de tots els partits polítics gironins, tret del PP. El president d'Òmnium Gironès va iniciar l'acte a la plaça del Vi amb un breu parlament, en què va definir la reforma educativa com “un atac frontal a la línia de flotació d'un dels pilars del nostre país, un atac polític al qual s'ha de respondre de moltes maneres, entre elles la política”. L'acte va acabar amb la gent que omplia la plaça cridant “Independència” i cantant Els segadors. La junta de personal docent no universitari també s'hi va afegir i va demanar a tot el professorat que participés en tots els actes de protesta convocats a favor del català i en contra de la llei. A Figueres, unes 300 persones van omplir al vespre la plaça de l'Ajuntament de Figueres, on el professor de l'institut Olivar Gran Felip Joana va llegir el manifest de Som Escola. A les comarques gironines, Sant Joan de les Abadesses va ser un dels primers a fer la concentració, a mitja tarda. A Olot, el Col·lectiu d'Ensenyants de la Garrotxa va llegir una carta pública que han adreçar al ministre Wert, en la qual es manifesten en contra dels atacs a la llengua catalana, i centenars de persones es van concentrar davant de l'Ajuntament. També n'hi va haver a Olot, Celrà, Blanes, Salt, Torroella de Montgrí, Santa Coloma de Farners, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Ripoll.
Tarragona i Lleida
De la seva banda, un miler de persones van sumar-se ahir a Tarragona a la convocatòria del col·lectiu Som Escola a la plaça de la Font. Diversos ciutadans van ser els encarregats de llegir el manifest davant de la presència del delegat del govern a Tarragona, Quim Nin, representants del govern municipal (tot i que amb l'absència de l'alcalde, el socialista Josep Fèlix Ballesteros) i dels grups municipals, amb l'excepció del PP. Poques pancartes i diverses estelades en una concentració que va discórrer sense incidents i que es va cloure amb crits d'independència per part de diversos dels assistents. La presidenta d'Òmnium al Tarragonès, Rosa Maria Codines, va celebrar en nom de la plataforma Som Escola l'èxit de la convocatòria: “Demostra que tenim una societat convençuda.”
A Lleida, prop d'un miler de persones es van concentrar amb estelades a la plaça de Pau Casals davant la subdelegació del govern espanyol. L'alcalde de la ciutat, el diputat socialista Àngel Ros, i el president de la Diputació, el convergent Joan Reñé, van aguantar plegats la pancarta de Som Escola. Un alumne de l'IES Màrius Torres i una altra de l'escola Clavé van llegir un manifest. Després de l'acte, alguns assistents van penjar una pancarta a la porta de la subdelegació amb el lema Consolat d'Espanya. A Balaguer, les Borges Blanques, Bellpuig o Arbeca els ciutadans van respondre amb concentracions en defensa de l'escola catalana.
També prop de quatre-centes persones es van aplegar a les portes de l'ajuntament de Mataró per protestar. Diverses entitats, formacions polítiques i el Moviment Educatiu del Maresme i l'Assemblea Groga del Maresme van donar suport al manifest de Som Escola. Entre el públic, alguns centres de la ciutat, com el Salesians, van desplegar una pancarta i també d'altres amb lemes Contra l'ofensiva espanyolista, Català a l'escola. En acabar es van entonar crits a favor de la independència. Altres poblacions també van fer concentracions, com a Alella, on les escoles Fabra i la Serreta havien de fer una cassolada.