Política
Josep Luís Albinyana
President del Consell preautonòmic
“La realitat social del País Valencià ha crescut malgrat una política frontalment espanyolista”
L'expresident del Consell preautonòmic reflexiona sobre el període en què va exercir la responsabilitat al capdavant del país
Ha inaugurat l'exposició “Nosaltres, 30 anys d'Estatut” organitzada per la Universitat d'Alacant
Ara passa desapercebut, ningú no s'hi fixa, en ell, ni ell tampoc fa perquè el miren, però en altre temps –ara fa trenta anys, més o menys– va ser el centre d'atenció política d'un país, el País Valencià. Josep Lluís Albinyana és, encara que ningú no se'n recorde, expresident d'allò que es va anomenar Consell preautonòmic del País Valencià, 340 dies al càrrec que recorda de manera especial. Eren moments d'emocions, però també de decepcions i de traïcions. Amb ell la senyera no duia blau i el país és deia País Valencià i no comunitat.
Aquesta setmana, però, ha recuperat un poc el protagonisme. La Universitat d'Alacant ha fet el que poques institucions fan: recordar-se d'ell i convidar-lo a participar en un acte on no podia faltar la inauguració de l'exposició “Nosaltres, 30 anys d'Estatut”, on va ser el centre d'atenció, però no de la classe política, també present, sinó de la gent, a qui va signar llibrets de l'exposició mentre observava les imatges d'un temps passat; imatges que parlen del que hauria pogut ser i no ha sigut. Però no desprenen gens de nostàlgia les seues paraules. Quan parla aquest expresident i jutge de carrera –faena que encara exerceix– ho fa mirant avant, orgullós del seu poble, que malgrat tot, encara continua viu.
Què li sembla l'exposició?
És una exposició magnifica i notable, i que vertaderament entusiasma i encara més que es faça a Alacant, això em resulta molt atractiu i significatiu. Un altra cosa és que a mi, personalment, em serveix de punt de referència, però cal que mirem avant.
Són imatges que ens remeten a una època molt convulsa per al país.
No, em negue a acceptar-ho. L'època té una crònica, l'oficial, convulsa, però també en té una d'entranyable que entusiasmava i és la resposta inicial de tots els ajuntaments, d'aquelles dones i homes, primers regidors de la democràcia que van votar sense excepció, sense cap excepció, a favor de l'autonomia, fins i tot un regidor que hi havia a Villena, de Fuerza Nueva. Vaja que hi ha una crònica que a mi em té absolutament captiu i trempat.
Vosté va ser president del Consell preautonòmic del País Valencià, el predecessor de la Generalitat, durant 340 dies, durant els quals va recórrer el territori de nord a sud i d'est a oest fent 110.000 quilòmetres.
Si, així és, però no va ser una cosa personal, era un deute amb el país, calia conéixer-lo. Jo sóc testimoni de tota una evolució; el valencià es parlava només en família, després amb els amics molt amics, després passà a parlar-se en grups. I, per fi, quan va arribar la democràcia, és quan ens reconeixem com a poble i identifiquem les complicitats que des de Vinaròs fins a Oriola existeixen i si calia fer 110.000 kilòmetres, doncs es feien.
Sobre el valencià, vosté a explicat que no va ser fins als 18 anys, ja a la universitat quan va descobrir que la seua llengua, a més de parlar-se, com ha dita adés, en família, també s'escrivia.
(Somriu) Sí; efectivament, va ser en la universitat, tota una descoberta el fet de saber que també s'escrivia. Això ara em serveix per a comparar la societat d'aleshores amb la que tenim a hores d'ara. Sincerament, crec que ha sigut una evolució molt positiva, sobretot, de la societat amb els efectes cívics i culturals que s'han deixat sentir. I tot això, tot i que la manca d'ajuda oficial, la falta d'espenta oficial o fins i tot una política oficial contrària en què els nostres cantants i els nostres músics, per exemple, no han tingut la possibilitat d'eixir en Canal 9. Doncs, malgrat tot això, el valencià continua viu i amb una fortalesa i una riquesa que mai no hem conegut i això, evidentment em fa molt content.
Resulta evident que el poble ha resistit malgrat quaranta anys de dictadura i una democràcia on no ha trobat el suport que potser, en un altre escenari, sí que hauria tingut.
U pot fixar-se en la realitat d'una política que no agrada des d'una perspectiva nacional o nacionalista o la realitat social i jo trie la realitat social i aquesta sí que ha crescut, la qual cosa significa que el desig nostre autonòmic era autèntic i que aquests 110.000 kilòmetres estaven més que justificats. No passa absolutament res perquè no hi haja hagut una política nacionalista en la Generalitat o que s'han exercit clarament una política frontalment espanyolista, això també crea reptes des del punt de vista de l'ensenyament.
Precisament parlant d'ensenyament, sembla que l'actual ministre mira de fer-nos tornar a èpoques pretèrites. Com ho valora?
Sí, és la impulsada per l'espanyolització d'aquest senyor i d'altres. És comparable a la crisi econòmica, és el mateix de sempre, l'únic que passa és que amb el PP és més descarat, amb una majoria absoluta i la debilitat de l'oposició, però això el que posa d'evidència és la realitat del que tenim. Si després d'unes intencions com les del ministre Wert, la gent no reacciona és perquè no vol reaccionar i realment vol relegar el valencià a l'obscurantisme, però s'enganyen. Això no ho aconseguiran, ja tenim molts xiquets que tenen com a llengua pròpia el valencià i com diu Pep Gimeno, Botifarra, el castellà serà molt important, però la meua llengua és la primera.
Tornant a l'època de l'Estatut, com eren les relacions amb Catalunya?
(Ara es posa seriós.) Molt fredes, molt fredes perquè jo crec que ens miràvem amb una tàctica que ningú no ens veiera junts, que no hi haguera una assimilació i que a la llarga ens trobaríem. Realment, però, la fredor era oficial, jo vaig mantindre dues reunions, molt càlides, extraordinàriament càlides i profitoses amb el president Tarradellas a Morella. Recorde que vaig estar parlant amb ell fins a les tres de la matinada, els dos a soles i és una de les converses polítiques que jo recorde molt bé, perquè era un tipus molt intel·ligent, deia coses tan escandaloses com que les autonomies per a qui les poguera pagar i que no era importava tant, en aquell moment, les competències sinó tindre sota la seua taula els governadors civils. Ell tenia una situació molt complicada pel protagonisme de l'Assemblea de Catalunya i bé, diríem que en aquell moment el tacticisme ens feia mirar a cadascú el que havíem de fer a curt termini.
Però no hi havia res més?
Sí, sí, hi havia certa complicitat, com ha d'existir. A Catalunya continuen dient-nos “Bon dia” quan nosaltres els saludem així també.
En la seua intervenció en l'acte ha fet servir un símil diferent...
Sí, el meu país és aquell que quan demane coca no em fiquen a la presó i efectivament, a Barcelona, si en demane, tampoc no m'hi fiquen...
A l'any 1979 a vosté li fan un colp d'estat Alfonso Guerra i Martín Villa. Això és així?
No, van ser Felipe González i Adolfo Suárez. Concretament Suárez amb la complicitat de González. Jo crec que la realitat s'imposa amb el temps i si hui en dia, mirant arrere, hom no se n'adona, de la gran farsa que va suposar la famosa Transició, ho tenim fotut. Allò va ser un fenomen de màrqueting, que la Constitució no val ni quatre xavos, perquè ens van prendre el pèl als demòcrates i a l'esquerra. Ací estan els principis rectors de la política, els que són decisius per a l'esquerra s'han de desenvolupar per llei ordinària, mentre que la monarquia està blindada, la capital, Madrid, està blindada, les forces armades estan blindades... això és escandalós. Actualment només cal veure qui són els que defenen la Constitució per adonar-se de les persones a qui fa paper realment. El poble, els demòcrates i els progressistes estem fora d'aquesta Constitució. I jo he de demanar perdó per no haver-me'n adonat oportunament i sóc un dels primers firmants d'aquesta constitució. Cal que ens adonem que això no és un instrument ni per a eixir de la crisi ni per al futur, és una hipoteca creada des del franquisme per a les generacions futures.
Amb vosté de president la senyera no duia blau i el país es deia País Valencià. Ens van llevar llavors les senyes d'identitat?
No, jo crec que no. Pense que tot això és un fenomen imposat però que es recupera. L'avantatge de crear un país sense suport oficial és que u el construeix a la seua mesura de projecte. En aquest sentit recupera les senyes perquè li dóna la gana, perquè no es tracta d'un problema de fidelitat històrica, és una qüestió d'afirmació personal i de complicitats, u se sent còmplice d'un altre que és com ell, perquè els dos entenen el mateix futur, un futur més modern i diferent de la cosa espanyola, de la duquessa de Alba, del ministre Wert i de tota aquesta gent amb la qual no tenim res a veure. Jo no m'identifique amb ells per a res, no ja en la història, sinó en el futur. Jo forme part d'una Mediterrània interessantíssima i riquíssima tant culturalment com en la diversitat de pobles i vull treballar en aquesta dimensió, el futur que vull per als meus fills, un futur molt diferent del que em condemna la cosa espanyola.
Com veu vosté el procés encetat al Principat de Catalunya amb un referèndum a l'horitzó i possiblement cap a la independència?
Jo n'estic molt content, perquè s'ha trencat una política mediocre a escala estatal. I a Catalunya, amb el tripartit, s'ha introduït una dinàmica, només cal sentir Catalunya Ràdio per a sentir com és de divertit, pense que això demostra que hi ha un projecte polític. Ara bé, que aquest projecte té moltes dificultats? I tant que sí! Ja ho ha dit Aznar: “Antes rota Cataluña que España”. Ací està l'evidència, però el saldo és positiu. ja que la gent està animada, té una esperança i una il·lusió. Però sobretot, la gent s'assabenta que una autonomia serveix per a construir un futur, d'acord amb la personalitat d'u i dels seus interessos i ací és on està la ciència de tot això i la raó de ser, jo ho veig en positiu.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.