La falsa fi del món

A hores d'ara, queda patent que, contra alguns pronòstics apocalíptics, demà difícilment s'acabarà el món. La profecia maia ha alimentat les fantasies durant les últimes setmanes sobre un possible final de la humanitat. L'origen de la profecia es basa en el calendari maia, que finalitza el 21 de desembre el seu últim cicle.

“Les societats de l'Amèrica antiga tenien una idea del temps circular, que començava i acabava en algun moment. En canvi, el nostre cicle és lineal”, explica la professora d'història d'Amèrica Natàlia Moragas. Així doncs, el calendari maia finalitza demà el tretzè cicle, anomenat baktun. “És un canvi equivalent al del nostre mil·lenni”, assegura Moragas. Per això s'han reeditat algunes teories catastròfiques, com l'any 1999. El professor del departament d'astronomia de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Luri exemplifica aquest final amb el d'un comptaquilòmetres que “quan arriba a la fi torna a reiniciar-se”.

I és que els maies mesuraven el temps de tres formes diferents. Per una banda, tenien un calendari sagrat, de 260 dies, que utilitzaven per a les cerimònies religioses. Després hi havia el solar, de 365 dies –dividit en divuit mesos de vint dies–, que s'utilitzava per a la vida civil i, finalment, el calendari llarg, amb una duració aproximada de 5.100 anys, que és el que acaba demà. Aquest es dividia en cicles de vint dies, anys de 360 dies i cicles de vint i 200 anys. Cada cicle de vint anys s'anomenava katun i després de vint katuns es formava el baktun. Tot i això, el catedràtic d'astronomia de la UB i astrònom de l'Observatori Fabra recorda que “els calendaris són una invenció dels humans, no tenen cap relació amb els fenòmens que puguin afectar el planeta”.

A més, a la profecia maia de la fi del món s'hi afegeixen les llegendes del centre de Mèxic. “Els asteques també deien que el temps era circular. Ells creien en el cinquè sol i diuen que demà serà el final d'aquest i que hi haurà un gran desastre”, explica Moragas. L'altre ingredient que s'hi suma són els textos dels maies del segle XVII, com ara el del Chilam-Balam, que diu que els reis cauran. “Formava part de la seva visió apocalíptica i s'ha pres també com a referència d'aquest canvi”, assegura Moragas. De tota la barreja de creences i supersticions ha sorgit el pensament new age, que considera que “la crisi és un avanç dels temps fatals que vindran, amb grans tempestes que destruiran el món, o que la fi d'aquest cicle suposarà una renovació espiritual còsmica”.

Aquest pensament ha pres una dimensió global, en part, a causa del gran abast de les xarxes socials, que ha obligat que, per primer cop, els experts científics –amb la NASA al capdavant– desmentissin públicament la fi del món. Fins i tot el Vaticà, per mitjà del director de l'Observatori Astronòmic, va negar la llegenda per tranquil·litzar els supersticiosos. I és que segons afirma la psicòloga clínica i gerent d'atenció i investigació de socioaddiccions, Vega González, “internet ha contribuït a difondre aquests missatges apocalíptics”. A més, Vega assegura que en els últims anys “hi ha hagut un augment de sectes que prometen la salvació, aprofitant la preocupació que provoca el missatge d'alguns gurus sobre la fi del món”.

Un dels altres factors que han ajudat a aquest arrelament és la crisi econòmica, ja que “les sectes coercitives omplen el buit de les persones que es troben desesperançades i sense perspectives”, comenta. El que també ha augmentat és la quantitat de reserves de viatges a Mèxic, qui sap si per curiositat o per una forta convicció que els empeny a creure que si són al temple maia aconseguiran la salvació.

El que és segur és que, imposada la raó, la població pot respirar tranquil·la. El món no s'acabarà demà i la sort rodarà amb la rifa de Nadal de cada 22 de desembre.