Quatre ordes religiosos normalitzen i amplien el seu culte a Vilanova

Amb diversitat d'opinions, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va cedir la setmana passada terrenys municipals a quatre religions per tal que regularitzin la seva presència a la ciutat. Les cessions de terrenys es fan per un termini de 50 anys, però els convenis quedaran anul·lats si en el termini de tres anys no s'han construït els temples per als quals han estat cedits els terrenys. Els beneficiaris d'aquest acord de ple són la parròquia de Sant Joan Baptista, l'Església Evangèlica de Filadèlfia, l'Associació Cultural Islàmica i l'Església Evangèlica Pentecostal Emmanuel. De fet, les quatre entitats fa temps que sol·liciten un espai per desenvolupar la seva activitat i, en el cas de l'església Pentecostal –seguida principalment per la comunitat romanesa–, el conveni permetrà legalitzar la seva situació a la Bòbila a través d'un canvi de qualificació dels terrenys, que inicialment estaven destinats a la indústria.

La cessió de terrenys amb fins religiosos va trencar l'orientació del vot de l'equip de govern, ja que Esquerra Republicana, com havia fet anteriorment, es va mostrar contrària al fet que l'Ajuntament financés amb el seu sòl el que consideren una activitat que no s'ha de sostenir amb el sistema públic. Així, ERC es va abstenir en les votacions, tot i que va valorar que es fomentava la llibertat de culte a la ciutat; el mateix que va fer la Candidatura d'Unitat Popular, que malgrat reconèixer que s'assegurava una atenció especial a les comunitats immigrades, va alertar que es creava «un precedent perillós perquè Vilanova no està sobrada de terrenys públics». En aquest sentit, l'alcalde de Vilanova, Joan Ignasi Elena, va especificar que els terrenys que es destinaran a les esglésies ocupen uns 8.000 metres quadrats en total, i que per separat representen una superfície insuficient perquè s'hi pugui portar a terme la construcció d'altres equipaments com ara escoles o centres de salut.

L'únic vot contrari que es va produir respecte a les cessions de terrenys va ser el del Partit Popular, concretament amb relació al conveni per al trasllat de la mesquita a uns nous terrenys, dins del sector de l'Ortoll. Representants del PP van qüestionar la idoneïtat de l'espai i van demanar explicacions al govern perquè amb la comunitat islàmica ja es va signar fa un any un conveni mitjançant el qual se cedia una nau a la rambla dels Països Catalans amb el compromís que l'entitat cultural compraria una nau de la PIVSAM al polígon industrial de Santa Magdalena per reubicar el seu temple de culte.

Finalment, l'església catòlica tindrà un nou temple entre els barris de la Collada i Fondo Somella, una església que inicialment dependrà de la parròquia de Sant Joan, ja que el seu rector fa mesos que imparteix misses des d'una casa particular als veïns de la zona. Pel que fa a l'Església Evangèlica de Filadèlfia, se situarà en una finca qualificada d'equipament al sector Sant Jordi, entre els carrers de la Mare Isabel Ventosa i Maria Aurèlia Capmany; l'Associació Cultural Islàmica s'emplaçarà en part dels terrenys inclosos pel planejament general vigent en el sector de sòl urbanitzable Ortoll 1, qualificats com a sistema d'equipaments col·lectius, un ús compatible amb el religiós. L'Església Evangèlica Pentecostal Emmanuel legalitzarà la seva situació al carrer Solicrup.

La cessió dels terrenys es va fer oficial dilluns passat durant el ple i va anar acompanyada de la intervenció del rector de la parròquia de Sant Joan, Agustí Pañella. Era el primer cop que un mossèn intervenia en el ple i ho va fer en nom dels quatre ordes religiosos que es van beneficiar de l'acord de ple: «Feu un pas important per donar exemple a la ciutadania que cal treballar en la diversitat», va defensar Pañella en la intervenció.