Infraestructures. A FAVOR. EN CONTRA. A FAVOR. EN CONTRA
37 min BARCELONA 1 h 17 min GIRONA Més enllà del temps
El Punt Avui descriu les principals diferències entre els nous serveis del TAV i els trens regionals i de mitjana distància entre Figueres, Girona i Barcelona
L'arribada de l'alta velocitat aporta als gironins una nova manera de viatjar que no només es nota en la rapidesa, sinó també en la reserva de bitllets, la comoditat i les destinacions
La durada del trajecte és la meitat que en un tren de mitjana distància. Els seients són més espaiosos. I hi ha reserva de plaça, amb seient assegurat.
El preu del bitllet és més car, si bé la diferència tampoc és abusiva. A Barcelona només hi ha parada a l'estació de Sants, lluny del centre.
Parades intermèdies, a estacions amb trànsit com ara Flaçà, Caldes i Sils, i també al Clot i al passeig de Gràcia de Barcelona. Accés més directe al tren.
La velocitat, ja que es redueix sobretot a partir de Sant Celoni pel fet que es comparteixen vies amb els trens de rodalies de Barcelona. Menys confort.
Viatjar amb l'alta velocitat té un gran avantatge evident: la reducció de temps del trajecte. Agafant com a exemple el tren que dimecres –el dia de l'estrena al públic– va sortir de Figueres a les 08.55, en dotze minuts ja s'arribava a l'estació de Girona. Allà van pujar la majoria dels passatgers, i a les 09.11 s'arrencava una altra vegada, ara cap a Barcelona, amb arribada a Sants a les 09.48. En total, 37 minuts entre Girona i Barcelona, i 53 minuts entre Figueres i Barcelona. Aquest és el principal avantatge dels serveis AVE i Avant, la reducció del trajecte a la meitat. També la puntualitat, ja que les prestacions de la via i l'absència de cap altre tipus de trànsit permeten complir els horaris marcats per Renfe, fet que no és habitual en el tren convencional. Però més enllà del temps de trajecte, la línia estrenada aquesta setmana introdueix moltes altres novetats, que afecten sobretot la manera com els gironins s'han acostumat a viatjar en tren. Com que es tracta d'un servei pensat per a llargues distàncies, hi ha un canvi d'hàbits respecte al convencional. En primer lloc, hi ha reserva de seient. Això té l'avantatge que tothom s'assegura fer el viatge assegut, però també té l'inconvenient que en els abonaments cada vegada s'ha d'imprimir el bitllet. S'ha acabat picar el bitllet, i si es va just de temps, ja no val allò d'esperar a comprar-lo quan passi el revisor. Per accedir als Avant, obligatòriament s'ha de passar per una taquilla per validar la reserva. La reducció del nombre d'estacions és un dels factors que més fan dubtar els possibles usuaris, ja que es perden les estacions del Clot i del passeig de Gràcia. La comoditat, amb seients més espaiosos, i una atenció més personalitzada, també és una millora, si bé s'han trobat a faltar els endolls a la classe turista.
L'alta velocitat arraconarà els serveis de tren convencional? Aquesta és la gran incògnita. La diferència de preu respecte als de mitjana distància –cinc euros el bitllet senzill i també cinc euros si s'agafa l'anada i la tornada alhora– fa que molts es plantegin agafar el TAV. El temps de trajecte de l'un i de l'altre no tenen res a veure: el de mitjana distància que sortia dimarts de Figueres a les 7.13 va arribar a Girona a les 7.43. I es preveia ser a Sants a les 9.09. Com ja és habitual, el tren va anar tard i va acabar el recorregut a les 9.14. El motiu és la congestió a l'entrada de Barcelona, on un únic túnel i les obres encara no acabades del TAV fan d'embut. Això es nota sobretot a partir de Sant Celoni, on el sistema de rodalies de Barcelona obliga el tren a rebaixar velocitat i fer aturades puntuals entre estacions. Molts dels ocupants pugen a Girona, però el tren s'acaba d'omplir a les estacions de Caldes i Sils. Aquest és el gran valor dels trens de mitjana distància, ja que els usuaris del Baix Empordà, el Gironès i la Selva interior tenen aquestes estacions més la de Flaçà com a referència, per proximitat i comoditat. A més, les aturades del Clot i del passeig de Gràcia ofereixen més diversitat de connexió i proximitat amb el lloc d'estudis o de treball. Per això, i pel preu, alguns dels usuaris d'aquest tren manifestaven que no comptaven a utilitzar la línia d'alta velocitat, perquè el còmput final de temps entre la sortida de casa i l'arribada a la feina s'acabava equilibrant. A més, els MD són trens còmodes i de qualitat, des d'on es pot treballar. Diferent és el cas dels regionals fins a Portbou, que paren a totes les estacions petites, i on sovint s'ha de viatjar dret. Aquí el trajecte de Sants a Girona és una hora i 32 minuts, i fins a Figueres, unes dues hores i quart.