En el congost

Cridat per Josep Piqué, que és el president de l'entitat, Jordi Pujol va presentar l'altre dia al Cercle d'Economia el seu llibre El caminant davant el congost. Entre el públic, molts senyors i poques senyores. O l'empresariat català és androide o elles a aquella hora, les set de la tarda, encara eren a la feina. Pujol, seguint la tesi del llibre, va explicar com es passa de ser un català espanyolista a un català que, si bé li fa encara cosa declarar-se independentista, votaria “sí” en un referèndum que plantegés el dilema de continuar a Espanya o sortir-ne. Al final, aplaudiments de cortesia. Els senyors del Cercle no farien un desaire a qui va ser un dels fundadors de l'entitat on paguen quota i que és per a ells un home estimat i admirat, però d'una hora lluny es veu que el preferien espanyolista i que no estan per independentismes. En Josep Piqué va agrair-li la conferència de “gran nivell intel·lectual, amb la qual es pot estar d'acord o no”. Quan es diu això d'un discurs, vol dir que no s'hi està d'acord. S'obre el col·loqui. A veure, aquell senyor. Aquell senyor és l'economista Francesc Granell, coneixedor del tarannà del Cercle, que pregunta per què el primer Estatut no va preveure un sistema fiscal com el dels bascos. A veure, aquell altre senyor. L'altre senyor és un antic dirigent de la Pirelli que no formula la pregunta que duia pensada perquè diu que en Granell la hi ha tret de la punta de la llengua. Quan el president Mas havia d'anar a Madrid a defensar el pacte fiscal, el Cercle no li va voler donar l'aval, i ara que Mas ha girat cap a la independentisme, ara correm-hi tots amb el pacte. Pujol els va dir que el procés independentista s'haurà de fer prudencialment i democràticament. Si hagués fet una crida a arrencar-lo per les armes potser el senyors del Cercle es decantarien per la independència tranquil·la.

Una cosa. Pujol, a qui agrada presumir d'antic, és un caminant d'anorac, motxilla de lona, cantimplora de llauna i xiruques. ¿Ja està segur que la gent que l'escolta i compra el llibre sap quina mena d'accident geogràfic és un congost, sobretot des que una carretera rutilant que ell mateix va impulsar evita el del Collegats? Per mi que molts es pensen que un congost és aquell indret entre el Vallès i Osona que permet accedir als camps de golf del Montanyà.