La fi d'un malson
L'Ajuntament de Terrassa i la Generalitat inicien l'operació anunciada l'any 2006 en què es preveu reallotjar uns 900 veïns i enderrocar nou blocs amb patologies estructurals de l'estigmatitzat barri de Ca n'Anglada
-
Aspecte d'un dels tres primers blocs afectats del carrer Sant Damià que es vol enderrocar enguany i que te greus deficiències estructurals i de manteniment ORIOL DURAN. -
Detall d'un dels rètols en una façana dels blocs que s'han d'enderrocar ORIOL DURAN. -
Mari Carmen parlant amb la seva mare, mentre la seva filla Albaéstà a la cuina del nou pis estrenat a Torre-sana QUIM PUIG. -
Veïns i responsables municipals davant dels pisos que s'han d'aterrar a Ca n'Anglada. ORIOL DURAN.
Set anys fa que esperen a ser traslladats a habitatges nous els prop de 900 veïns de nou blocs d'edificis de set pisos construïts a Ca n'Anglada de Terrassa a partir del 1963, arran de les tràgiques riuades de l'any anterior, per l'empresa Vitasa. L'operació la va presentar el 2006 l'aleshores alcalde, Pere Navarro, i el regidor de Planificació del Territori, Josep Aran, i es va donar a conèixer com a esponjament de Ca n'Anglada. La iniciativa va sorgir en un moment de transformació del barri que va tenir el seu màxim esplendor el 2005 en obtenir 17 milions per tirar endavant accions urbanístiques i socials a través de la llei de barris, i que també incloïa els barris de Veïns de Torre-sana, Vilardell i Montserrat.
Un pla creat per eliminar l'estigma que qualificava Ca n'Anglada de barri conflictiu arran d'unes agressions feixistes que es van viure l'estiu de 1999 per una baralla entre joves autòctons i marroquins durant la festa major, i que va posar el barri i la ciutat a l'epicentre informatiu a l'Estat. Durant aquest temps s'han acabat i prorrogat les ajudes al pla de barris i la ciutat ha crescut fins arribar als 216.045 habitants. Ca n'Anglada té el 14,2% de la població, amb 13.635 habitants, dels quals el 28,8 % són estrangers i la majoria marroquins (3.578). L'alta concentració d'aquest col·lectiu continua comportant, malgrat els esforços municipals, alguns problemes de convivència, agreujats per la situació dels habitatges al sector nord, que s'han anat deteriorant els últims sis anys perquè els veïns no hi han fet cap reforma, ni com a particulars ni col·lectivament, esperant el trasllat.
L'operació d'esponjament es va idear en aquest context, copiant en certa manera el que s'havia fet al barri barceloní del Raval. L'objectiu era enderrocar fins a nou blocs de pisos (184 habitatges i 22 locals comercials) que tenen patologies estructurals i aluminosi, guanyar espai per al lleure a l'interior de les illes perquè la separació entre blocs en alguns casos no supera els tres metres, i recol·locar els veïns «a cost zero» en nous habitatges que s'aixecarien a la façana de l'avinguda del Vallès, a tocar de la riera de les Arenes, que s'havia de convertir en un bulevard pel trasllat del poliesportiu. El cost estimat era de 25 milions d'euros i es va anunciar que s'havia començat a treballar cas per cas perquè no haguessin de fer ni escriptures. Paral·lelament es modificava el pla d'ordenació urbanístic municipal (POUM), aprovat dos anys abans, per crear els 698 habitatges nous a l'avinguda del Vallès amb l'objectiu de posar-ne una part a la venda al mercat i, amb els diners recaptats, assumir el cost de tota l'operació.
Tot i que els responsables municipals admetien que l'operació anava per llarg, els veïns asseguren haver patit un malson fins que a finals del 2012 no s'ha començat a desencallar la iniciativa de trasllat, amb cinc casos ja firmats i alguns ocupant ja pisos nous, però amb modificacions substancials respecte de la idea originària del 2006.
El 2009 Ajuntament i l'Institut Català del Sòl (Incasòl) de la Generalitat firmaven un conveni per tirar-ho endavant, però ho vehiculaven mitjançant la constitució d'un consorci urbanístic que es vinculava a una altra operació urbanística, l'àrea residencial estratègica (ARE) de la Porta Sud. La crisi econòmica va fer la resta, i el 2011 es revocava l'acord d'aprovació des estatuts del consorci deixant els projectes en l'aire. Finalment, al setembre de l'any passat les dues administracions firmaven un nou conveni de col·laboració per aportar a parts iguals els 6 milions d'euros per fer les actuacions més urgents de trasllat, sense vincular-ho a la transformació de l'avinguda del Vallès ni a l'ARE, i buscant reallotjar-los en pisos de l'estoc de la Societat Municipal de l'Habitatge a Torre-sana o adquirint-ne de nous en altres zones de Terrassa.
Aquest inici del 2013 s'estan fent els primers trasllats de les 48 famílies dels blocs més degradats, el 255 bis i el carrer 257 bis del carrer Sant Damià, i més endavant es vol fer al 198 bis del carrer Sant Cosme.
Cinc trasllats
En concret s'han tancat cinc casos –els de persones que ja n'eren propietaris sense tenir hipoteques– d'un total de 48 famílies que tenen dret a reallotjament dels 72 habitatges. Els que no entren en l'operació se'ls expropia i indemnitza amb 39.000 euros.
«L'operativa jurídica i fiscal és complexa com ho és la idiosincràsia de cada cas», explica el director de Serveis d'Urbanisme de l'Ajuntament, Toni Serra, ja que hi ha gent que hi viu amb unes hipoteques elevades molt per sobre del preu del mercat –van comprar pisos per valor de 180.000 i 200.000 euros–, hi ha gent que hi viu de lloguer i altres que estan ocupant l'immoble il·legalment, tot i que aquests no tenen dret al reallotjament. I per a cadascun s'ha de buscar una solució concreta, sent conscient que la part més complexa és la negociació amb les entitats financeres perquè accedeixin a traslladar la hipoteca sobre els nous habitatges. Una qüestió que tal i com estan els pisos de Ca n'Anglada en comparació amb els nous de les promocions de la Societat Municipal de l'Habitatge que s'ofereixen a canvi, al barri de Torre-sana, «hauria de ser fàcil que acceptessin les entitats, però no ho és», coincideixen a afirmar tant Serra com les regidores de Planificació Urbanística i de Polítiques Socials d'Habitatge, Carme Labòria i Lluïsa Melgares. En alguns casos per falta d'interlocutor, en d'altres perquè són entitats intervingudes o d'altres perquè no volen, però serà l'Incasòl qui hi negociï directament.
En funció de la disponibilitat pressupostària s'ha d'acabar reallotjant els veïns de sis blocs de pisos més a l'àmbit nord del barri per acabar l'operació d'esponjament, tot i que no s'hi posa data. Serra explica que ja s'han trobat veïns que no volen marxar del barri i es buscarà comprar immobles de segona mà. La diferència en metres l'abonaran els afectats. A més el consistori també està redactant una diagnosi sobre l'estat de la resta de blocs de pisos que no estan afectats per l'enderroc amb l'objectiu de fer-hi una rehabilitació integral a llarg termini. Melgares assegura que amb l'operació els veïns que quedin el barri guanyaran espais verds i de relació, però també «veuran com es revaloraran els seus habitatges».
Alguns dels veïns de la zona, com és el cas de Josefa Plaza i Alfonso García, només lamenten que s'hagi estat «set anys sense fer res quan es va dir que es parlaria pis per pis i escriptura per escriptura». Tot i la possibilitat de perdre una habitació en els nous pisos de Torre-sana que els toquin, asseguren que la situació al seus blocs de pisos és insostenible i només volen que l'espera no s'allargui més del necessari.
Degradació i ocupacions
Balcons amb esquerdes, sostres caiguts, despreniments de façanes, humitats, portes, vidres i bústies trencades, és el panorama actual dels pisos afectats. Fruit de la passivitat de les administracions, es va crear una plataforma veïnal que es va manifestar per denunciar que el 61% dels 184 pisos estaven hipotecats i eren propietat de les entitats d'estalvis que els llogaven sense avisar de l'operació urbanística i que, a més, no pagaven quotes. El seu president, Andrés Zamora, avisa ara que hi ha quinze pisos ocupats i reclama a administracions i entitats financeres que facilitin lloguers socials a aquestes famílies.
«Que no es torni a repetir»
Jordi AlemanyVint anys feia que Mari Carmen Carpintero, de 41 anys, amb dos fills –l'Alba (20 anys) i el Juan Francisco (4 anys)– tenien un pis al bloc número 255 bis del carrer Sant Damià de Ca n'Anglada, afectat d'aluminosi i patologies estructurals. Amb els seus quatre germans, i amb l'aval de la seva mare, María Antonia Martínez, es van poder quedar l'habitatge de 64 metres quadrats i han pogut veure durant aquest temps com el barri i els pisos s'han anat degradant, com també ho ha fet la convivència. Des que el 2006 es va anunciar l'operació d'enderroc dels blocs d'habitatges degradats i el trasllat dels veïns, havia somniat poder començar de zero, ja que el mal estat de la teulada va fer que els caigués part del sostre el 2005 i va haver d'anar a viure al pis de la seva mare, al barri de la Grípia.
El passat 1 de gener el somni es va començar a fer realitat després que a finals de desembre signessin l'escriptura de permuta del pis de Ca n'Anglada per cedir-lo a l'Ajuntament i, a canvi, rebés el nou habitatge al nou barri de Torre-sana, concretament d'una promoció construïda per la Societat Municipal de l'Habitatge. Volia un pis de tres habitacions, però al sorteig li'n va tocar un de dos i amb 66 m², dos més que el que tenia a Ca n'Anglada. La diferència està valorada en 3.900 euros que haurà d'abonar al consistori en quatre anys pagant 78 euros al mes, a més de 14 euros en concepte de lloguer del traster i uns 40 per la plaça de pàrquing. A més, durant 16 anys no podrà vendre'l, en ser de protecció oficial. Amb els 500 euros que cobra d'ajuda social es veu amb ànims de tirar-ho endavant, tot i que també els surt més cara la quota de comunitat de veïns, que passarà de 10 a 68 euros respecte del pis de Ca n'Anglada.
Acabat de pintar part del pis nou, amb caixes encara a l'habitació i amb un sofà com a únic inquilí al menjador, la Mari Carmen era la viva imatge de la felicitat quan el dia 15 de gener rebia la visita de l'alcalde, Jordi Ballart, i la regidora de Polítiques Socials d'Habitatge, Lluïsa Melgares. Tot eren mostres de gratitud, però també un lament perquè «no ens deixin sols» i «des de l'Ajuntament controlin que no es repeteixi el que va passar a Ca n'Anglada i vetlli perquè es respectin les normes bàsiques de convivència». Com molts dels veïns del barri, i deixant clar que no és una persona racista, creu que el xoc de cultures i hàbits amb la població marroquina ha provocat malentesos, enfrontaments, por i degradació perquè «no s'ha sabut controlar».
Una opinió que corrobora Dolores Córdova, de 55 anys, i que té la seva mare sense poder baixar al carrer perquè no hi ha ascensor, i es queixa de brutícia, tràfic de drogues i veïns que han ocupat pisos il·legalment. És la primera vegada que veu un dels nous pisos, quan visita el de la Mari Carmen, i està frisosa que li toqui el torn després de set anys d'espera. Una espera que s'allargarà perquè és del tercer bloc en preferència per enderrocar.
Boca a orella
L'Ajuntament espera que el procés es pugui accelerar després dels primers trasllats que ja s'estan realitzant. Confia en el boca a orella entre els veïns, sobretot quan aquests puguin visitar els nous pisos on estan allotjats, que serviran per trencar algunes reticències encara existents. Amb la Generalitat han obert una oficina específica al carrer Jacint Elias, també a Ca n'Anglada, on un tècnic municipal i un de l'Incasòl atendran els veïns tres dies a la setmana. En el conveni firmat entre les dues parts també s'estipula que dos cops a l'any se supervisarà com va funcionant tot l'operatiu.
