Animals que curen

La noia s'abraça al Siro, un adorable caniche d'esponjosos rínxols blancs. Qualsevol s'abraçaria a aquest gosset, però per a aquesta adolescent –el nom de la qual preservem per motius de confidencialitat– el fet de tenir el Siro als seus braços és quelcom més important. Vital fins i tot. El gos és el motiu que l'ha empès aquest matí a aixecar-se del llit, dutxar-se, pentinar-se i sortir de l'habitació. I que, durant una hora, la fa somriure. L'hora que dura la teràpia amb quatre gossos que ensinistradores i terapeutes de l'hospital psiquiàtric Benito Menni realitzen amb adolescents ingressats al complex assistencial de Sant Boi. Les patologies són diverses: esquizofrènia, psicosi, trastorn obsessivocompulsiu... En alguns casos la malaltia ja està diagnosticada i en altres s'està determinant si existeix un problema psíquic o si es tracta d'un trastorn de conducta. En qualsevol cas els joves que assisteixen a la teràpia són ingressats un mínim de tres mesos en els casos aguts i fins a un any i mig en els denominats subaguts. I segueixen una teràpia amb gossos durant deu setmanes amb una finalitat terapèutica.

«Treballant amb gossos, l'adolescent que és histriònic se suavitza, el tímid s'obre, el reticent col·labora», expliquen Maribel Vila i Mona Tellier, ensinistradores de gossos, i Leticia Jiménez, terapeuta del Benito Menni. «Amb aquesta teràpia els joves aprenen a contenir la impulsivitat, a esperar el seu torn, a tenir confiança en ells mateixos», assenyalen. La teràpia inclou diferents exercicis, com fer que els gossos segueixin un circuit utilitzant diferents objectes i passant per sobre dels cossos dels companys que jeuen estirats. Els joves aprenen que perquè els gossos els facin cas, és més important la comunicació en positiu que la imposició. I que segons com tractin l'animal obtindran un resultat o no. «Els nois vénen aquí pensant que no són capaços de fer res, i quan veuen que el gos els obeeixen la percepció de la seva capacitat millora. A més, han de controlar els impulsos, ja que si no ho fas el gos no es queda amb ells», assegura Vila. La directora d'infermeria del Benito Menni, Esther Atienza, explica que els adolescents amb problemes de salut mental tenen en comú «una molt baixa tolerància a la frustració, per això aquí han d'aprendre que no tot surt sempre a la primera i que hi ha més persones al seu voltant».

El complex Benito Menni, que disposa d'una unitat de 50 llits per tractar adolescents, fa la teràpia amb una desena de gossos que ensinistra la fundació Affinity. Com expliquen Maribel Vila i Mona Tellier, hi ha races bones, com el llaurador, que té un caràcter tranquil i és molt apte per treballar amb avis, i el border collie, que va bé per als adolescents justament pel contrari, perquè té un tarannà més alegre i actiu. «Però depèn més del gos que de la raça», assenyalen les tècniques, que precisen que fins i tot exemplars de les considerades races perilloses servirien per fer teràpies si l'animal és apte després d'un entrenament que dura entre sis mesos i un any. «El que no serveix és un gos agressiu», especifiquen Vila i Tellier. «Els gossos que utilitzem a les teràpies els han d'agradar la gent i tenir un caràcter equilibrat. En aquesta teràpia portem quatre gossos diferents perquè hi ha nois diferents, i ells els escullen.» A la sessió hi ha quatre gossos molt diferents entre ells: el caniche Siro, el llaurador Bau, el border collie Doc i el Milú, que es d'una raça indefinida. Dos dels gossos són grans i els altres dos, petits. «Són de mida diferent per si a algun dels nois els fa por, o per si els volen agafar», expliquen. Aquests animals tenen entre un any i mig i cinc anys d'edat. El període màxim en què un gos pot treballar fent teràpia és de vuit anys. La terapeuta Leticia Jiménez conclou que el tractament amb animals resulta molt positiu per als pacients. «No hem tingut cap reingrés de nois que han treballat amb animals», assegura Jiménez.

La teràpia amb gossos, que es duu a terme una hora a la setmana durant deu setmanes, no és exclusiva dels adolescents. La desena d'animals que té ensinistrats la fundació Affinity té cura també del benestar d'ancians i malalts enllitats. Al mateix Benito Menni alguns dels gossos que han treballat amb els adolescents canvien radicalment el seu paper quan els porten a les habitacions dels pacients que no poden sortir del llit. «Llavors el gos puja al llit i fa companyia al malalt, que el pot acariciar, cosa que suposa un benestar emocional per al pacient», diuen les ensinistradores. També treballen a la unitat de psicogeriatria, on es tracten els trastorns mentals del pacients de més edat. Aquí no es treballa tant la baixa tolerància a la frustració, com es fa amb els adolescents, sinó que es tracta de contrarestar l'abúlia que afecta molts dels pacients més grans. «Amb els animals es treballa la motivació i la capacitat de gaudi», explica el personal del Benito Menni.

Silvia Atienza, la directora d'infermeria, precisa que l'hospital va començar a treballar amb animals fa tres anys amb la filosofia de millorar constantment la qualitat de l'assistència.«La teràpia amb animals és un camp que vam obrir fa un parell d'anys per treballar els objectius d'una altra manera», exposa Atienza. La directora d'infermeria defensa que el treball amb els gossos «està funcionant, i anirà a més», pels avantatges que presenta no només en l'assistència a adolescents sinó també a gent gran i a discapacitats intel·lectuals. «En l'àrea de geriatria es treballa la part afectiva, els vincles, la motricitat, l'autoestima, la memòria, la socialització... Pel que fa als pacients enllitats, toquem més el vincle sensorial. I en els discapacitats intel·lectuals, amb una mitjana d'edat de 50 anys, es treballa la socialització i l'aprenentatge», també en teràpies de deu sessions.

Però els gossos no són efectius només en aquest tipus de teràpia grupal. Des del Benito Menni, en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Boi, s'està treballant des de fa tres anys en el projecte Ariadna, que pretén incorporar el gos com a ajuda per al malalts d'Alzheimer. No és un projecte fàcil, com reconeix Atienza, per l'encaix entre gos i malalt i per l'evolució, sempre imprevisible, de l'Alzheimer. Però sí que s'ha aconseguit que un gos convisqui amb un pacient i s'hagi convertit en el seu guia que, com el fil que Ariadna va donar a Teseu per ajudar-lo a sortir del laberint, acompanya el malalt a casa en cas que es perdi. El projecte Ariadna preveu ensinistrar un gos que ja sigui propietat del malalt, en cas que els entrenadors considerin que l'animal és apte. Aquest cas és en principi més reeixit que si s'ha d'introduir un animal ja ensinistrat a la llar, ja que el vincle afectiu ja està establert. Quan el gos ja està ensinistrat és capaç d'acompanyar el malalt i tornar-lo a casa en cas que es desorienti. I quan el pacient ja no pot sortir de casa, és l'encarregat de vetllar per la seva seguretat, ja que avisarà bordant quan el seu amo vulgui marxar o bé si té un accident, com una caiguda. En aquests casos és vital implicar-hi la comunitat, ja que els veïns, en cas que el malalt estigui sol a casa, han de poder reconèixer els senyals d'alarma. I el veïnat ha de saber, a partir del peto que porta el gos amb un telèfon de contacte, que està acompanyant un malalt.

Al Benito Menni no només es treballa amb gossos. Al complex assistencial s'ha detectat una colònia de gats salvatges que s'ha aprofitat per implicar alguns pacients en el seu control. «Era un problema i l'hem reconvertit en un benefici», diu Atienza. Es tractava d'una colònia incontrolada de 15 animals que entraven i sortien dels jardins i que eren alimentats per pacients i veïns. En col·laboració amb l'Ajuntament es va identificar la majoria dels gats, alguns dels quals –els que van poder ser capturats– van ser tractats i esterilitzats. Es va habilitar un espai per donar-los el menjar, aprofitant un vell contenidor de reciclatge, i perquè els animals es puguin aixoplugar si ho necessiten. Jordi González, supervisor de l'àrea de geriatria, explica que un grup de pacients de les unitats de psicogeriatria i de rehabilitació són els encarregats de mantenir net el refugi i amb menjar. «Són gats assilvestrats i no interaccionen, tot i que alguns es deixen tocar», segons González. Però tot i així, el fet de tenir cura de la colònia s'esta manifestant positiu, ja que es fomenta la rutina, l'assumpció de responsabilitat, la participació i l'autoestima en els pacients tant de psicogeriatria com de rehabilitació de salut mental.