“Intento que no se n'adoni”
El fill de l'Agnès pot dinar cada dia al menjador escolar gràcies a l'ajut de la Creu Roja
Mare sola i sense feina, ha de fer mans i mànigues per evitar que el nen, de 4 anys, se senti inferior als seus companys de classe
Si tingués una feina hauria pogut comprar el material escolar per al seu fill al setembre amb tota normalitat i cada mes abonaria la quota del menjador. Si tingués una feina no hauria d'anar cada quinze dies amb el carretó de la compra a recollir el lot de menjar al Rebost Solidari i segurament tampoc hauria de demanar ajuda als seus pares, que ja són grans, per pagar la llum o l'aigua... Però l'Agnès –com acordem que es dirà per explicar la seva història– viu sola en una ciutat mitjana catalana, té 40 anys i un fill de 4, i no troba feina. “El que necessito és treballar per poder ser autosuficient, tot i que de feina, no n'hi ha”, es lamenta. Per això necessita anar al Rebost Solidari, depèn del suport econòmic dels pares i té les principals necessitats escolars del seu fill cobertes gràcies a una beca de menjador –una part la rep del Departament d'Ensenyament i l'altra, de la Creu Roja– i a una ajuda que va tenir al setembre per preparar l'entrada a l'escola, tant per a material com per a vestimenta.
Una de les preocupacions que acostumen a tenir els pares i mares de famílies amb pocs recursos és evitar que els infants se sentin estigmatitzats. I l'Agnès no n'és cap excepció. “Intento portar una vida al més normal possible, com les altres mares, i que el meu fill no se n'adoni –explica–. Ell es queda al menjador de l'escola com s'hi queden molts altres nens, i ja està.” Per a la mare, que la criatura dini al menjador significa que cada dia menjarà el que necessita. “Això és un alleujament molt gran”, admet, tot i que una mica trista.
La responsable de l'Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja a Catalunya, Anna Sabaté, destaca que els professionals i voluntaris de l'entitat conviuen cada dia amb famílies que es troben en aquests moments amb grans dificultats i no tenen les necessitats bàsiques cobertes: “Hi ha un sentiment de desesperació, però la gent és molt digna.” Testimonis com el de l'Agnès, indica Sabaté, són una mostra de “la dignitat” amb què en moltes llars es fan mans i mànigues per fer front a situacions greus de falta de recursos que “segurament per a la majoria de nosaltres serien insalvables”.
Salut en perill
La infància és el col·lectiu amb la taxa de pobresa més alta a Catalunya. Un 26,4% viuen per sota del llindar de la pobresa, segons dades de l'Idescat del desembre passat. En l'estudi L'impacte de la crisi en la infància i l'entorn escolar, la Creu Roja adverteix que les dificultats econòmiques perjudiquen no només l'alimentació, el rendiment escolar i la dignitat dels menors, sinó també la seva salut física i psíquica. Alerta també que la falta de recursos minva la seva xarxa de relacions personals, per la impossibilitat de desenvolupar activitats que sí que poden fer els seus companys de classe, fins al punt que en determinats moments es poden arribar a sentir en inferioritat de condicions.