Bárcenas posa noms als sobres
Documentació atribuïda a l'extresorer destapa pagaments irregulars que fins i tot hauria rebut Rajoy
El PP ho nega i apunta a una operació per desestabilitzar l'executiu espanyol
Rajoy reuneix d'urgència el PP per intentar apagar el foc
Remitent: Luis Bárcenas. Destinatari: alguns dels membres de les direccions del PP entre el 1990 i el 2009. Els hipotètics sobres amb diner negre que repartia l'extresorer tenen noms i cognoms o inicials perfectament identificables. Així es desprèn de la comptabilitat paral·lela que l'antic cap de les finances populars ha guardat sota clau durant vint anys. Si finalment resulta certa, la documentació publicada ahir a El País compromet seriosament uns receptors de sobresous periòdics no justificats –el president espanyol, Mariano Rajoy, hauria obtingut assignacions de 25.000 euros anuals– i que, segons s'explica, són diners procedents de diverses donacions empresarials.
Una informació, doncs, que ha sacsejat els fonaments de La Moncloa i del carrer Génova però que, sobretot, ha provocat un terrabastall social. Perquè, si bé judicialment són fets difícilment perseguibles, políticament són “absolutament censurables i han de tenir conseqüències”, advertia ahir un diputat de l'oposició al Congrés.
Perjudicar el PP
Però el PP no ho veu igual. “No tinc cap dubte que es vol perjudicar el partit i, en particular, Rajoy”, es queixava María Dolores de Cospedal en una compareixença al migdia per desmentir “rotundament” l'existència d'una caixa B de la qual, segons aquests papers, ella també s'hauria beneficiat. Concretament, hi ha dos pagaments enregistrats amb data del 2008, just quan acabava de ser nomenada secretària general. “De cap manera em sento afectada”, sentenciava.
De fet, des d'alguns àmbits s'havia llançat el missatge que hauria estat De Cospedal la que va decidir posar fi a les gratificacions opaques uns mesos després de convertir-se en la mà dreta del líder. “La comptabilitat del PP és única i és transparent”, repetia una i altra vegada.
Defugint les preguntes més molestes –“posaria la mà al foc per tots els membres del seu partit?”. “Si tot plegat és fals, qui vol perjudicar-los?”, repetia la premsa–, la número dos del PP avisava que emprendran accions judicials com a partit i a títol particular –també ho farà Rajoy– contra “tots els que reprodueixin o difonguin informacions d'aquestes característiques”. De Cospedal va combinar el to desafiant amb un posat victimista: “És sorprenent que quan comença a remuntar l'economia surti això per perjudicar” l'executiu espanyol, insistia procurant descarregar la responsabilitat als mitjans de comunicació i negant-se a especular sobre la hipotètica existència d'una mà negra per enderrocar l'actual direcció del PP. De fet, n'hi ha que, darrere de les filtracions, han volgut veure una conspiració política impulsada per antics dirigents que mai no han acceptat que el 2008 Rajoy sortís reforçat del congrés del PP de València, tot i haver perdut per segona vegada les eleccions estatals.
Mentrestant, i després de rebutjar per activa i per passiva l'existència d'una comptabilitat oculta, a mesura que avançava la roda de premsa començaven a sorgir les contradiccions de De Cospedal: “En aquests hipotètics documents hi ha coses que són mentida”, reblava minuts després que hagués insinuat que eren papers falsos confeccionats a corre-cuita per desacreditar el PP. “Es poden inventar, tallar, manipular, qualsevol cosa...”, havia subratllat. Tampoc no va tenir cap problema a donar credibilitat a Bárcenas després que l'extresorer hagués fet públic un comunicat en què desmentia l'existència del tràfic de sobres al carrer Génova i defensava Rajoy.
El crèdit de García Escudero
Però si en algun moment se la va veure desencaixada va ser quan se li va recordar que l'actual president del Senat, Pío García Escudero, havia identificat uns pagaments que constaven als documents fets públics pel diari. Segons el dirigent del PP, les quantitats que hi apareixen com a retornades corresponen a un crèdit que li va facilitar el partit per arreglar casa seva. Davant aquesta evidència, la secretària general va intentar sortir-se'n com va poder: “Algunes activitats sembla que sí que s'han produït, però de cap manera admeto que hi hagi hagut pagaments sistemàtics”, concloïa donant per finalitzada la seva intervenció malgrat que quedaven moltes preguntes sense resposta.
Mentrestant, a La Moncloa el silenci era absolut. “Rajoy està molt tranquil; es dedica a treballar en el que li pertoca”, incidia De Cospedal. Però és evident que encara que el terratrèmol ha tingut el seu epicentre al partit, el govern espanyol també se n'ha ressentit força pel fet que el nom del president ahir apareixia fins i tot a la premsa internacional vinculat als cobraments.
Conscient que dins i fora del partit se li reclamaven gestos per apaivagar els nervis i el malestar, Rajoy ha convocat una reunió extraordinària del PP que se celebrarà demà mateix. El president espanyol sap que ara més que mai ha d'oferir una imatge d'unitat i, sobretot, ha de sortir a dir-hi la seva abans de dilluns per evitar que la seva visita a Berlín per reunir-se amb Angela Merkel quedi eclipsada pel previsible allau de preguntes que es produirà sobre els eventuals sobresous.
Explicacions, dimissions i eleccions
M. OlivaQuè hauria passat si s'hagués destapat un escàndol similar amb el PSOE en el poder? Només cal retrocedir vint anys i recordar un president socialista envoltat per la corrupció i la guerra bruta i una oposició popular amb els canons carregats de pólvora per forçar Felipe González a unes eleccions anticipades. La imatge d'ahir d'Alfredo Pérez Rubalcaba demanant a Mariano Rajoy que donés explicacions no té res a veure amb el gest rabiós de José María Aznar cridant: “Vagi-se'n, senyor González!” El seu nucli dur el defensa: és una simple qüestió d'estil que Rubalcaba ahir no aprofités l'ocasió per acarnissar-se amb el president espanyol i la direcció del PP. Però el cert és que fins i tot dins el partit n'hi ha que li reclamen que en casos com aquests “és quan realment s'ha d'aixecar la veu”.
En tot cas, i després d'insistir que Rajoy ha de sortir a explicar-se, el líder del PSOE va recordar que, sent ell ministre de l'Interior, quan va esclatar el cas Gürtel, el PP li va buscar les pessigolles per totes bandes per intentar tapar l'escàndol acusant-lo d'usar l'aparell de l'Estat contra el partit. Rubalcaba, sobretot, va posar en evidència les maniobres dilatòries de l'actual direcció del PP per impedir que la justícia avancés en la investigació del cas.
Amb el pas de les hores, anava augmentant el to d'exigència dels diversos portaveus de l'oposició, que van sortir a avaluar la informació periodística. Amb més o menys contundència, tots els partits de l'oposició van reclamar explicacions clares als populars i, sobretot, volien que les donés Rajoy. D'altres anaven més enllà i sol·licitaven una comissió d'investigació i, finalment, grups com ara Esquerra Plural, liderat per Cayo Lara, consideraven necessària la dimissió del president espanyol i la immediata convocatòria d'eleccions. Amaiur, el PNB i UPD també van ser molt durs i van exigir respostes al PP.
Protesta al carrer Génova
També les xarxes socials van jugar un paper important en la difusió de la informació sobre el cas Bárcenas, que es va convertir en el tema més comentat del dia arreu de l'Estat. Tant és així que centenars de persones, convocades a través del Twitter, van protestar ahir a la nit al carrer Génova de Madrid amb crits: “Rajoy, dimissió!” i “PP, lladres i estafadors!”.
