Peio Pascual: “Pinto de pressa i sobretot de nit”

“Si trobo un paper en blanc, l'haig de poder embrutir ràpidament: no puc estar pintant un quadre tota una setmana”, afirma, amb bon humor, el metge llagosterenc Peio Pascual (1929) sobre la seva activitat artística, que sempre ha quedat relegada a les poques hores que li ha deixat lliure la seva feina com a “metge de poble” –així es presenta–, generalment de nit.

Aquest apassionat de l'art, que posseeix més de mil quadres, col·lecciona Quixots i escriu poesia, va inaugurar ahir a la sala Domènec Fita de la Casa de Cultura de Girona una exposició amb una trentena de rostres sense nom, pintats amb diferents tècniques al llarg de gairebé trenta anys.