Pseudònims

El senyor Albert Manent, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, s'ha de passar uns dies quiet a casa per uns contratemps de la salut i em decideixo a anar-lo a veure. Aviat és dit. Per visitar-lo s'ha de demanar hora i fer que la seva dona li consulti l'agenda. El senyor Albert Manent té cua de visitants. El veig bé, amb aquella cara com feta d'argila, aquell nas de flairar-ho tot i aquells cabells blancs amb cresta que fa que sempre sembli que s'hagi acabat de llevar de la migdiada. Càustic, una mica brusc –una coqueteria com una altra– i brillant. Em fa un regal, el Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l'emigració, que acaba de publicar amb la col·laboració de Josep Poca i Gaya. Ara recordo que fa anys l'amic Josep Puig Pla em va trucar per explicar-me la intenció del senyor Manent de recollir tots els pseudònims que els escriptors i no escriptors catalans havien utilitzat, i demanar-me si jo en recordava. N'hi vaig dir cinc o sis, que en Puig va traslladar al senyor Manent perquè comprovo que figuren en el Diccionari. Més de 7.500 pseudònims identificats, des dels nombrosos que va utilitzar posem per cas Josep Carner al de la Tórtola Valencia. El senyor Manent riu per sota el nas mentre fullejo el llibre i em meravello de la feinada ampla i precisa. En realitat aquest llibre només el podia fer el senyor Manent. Primer, perquè té una xarxa de corresponsals repartits per tot el país, que són aquests que el vénen a veure i que ha cultivat gràcies a la seva tasca vital conspirativa. El senyor Manent ha estat i és un gran conspirador. Segon, perquè ell mateix ha usat profusament el pseudònim, com no s'ha descuidat de ressenyar al Diccionari. El llibre no ho diu, però pensin que el senyor Manent va arribar a enviar a un concurs literari unes poesies que va signar amb el nom de Joan Fuster, l'escriptor de Sueca. Els versos van guanyar i Fuster un dia va saber que havia estat premiat amb un cendrer. Com és que fa aquestes coses, senyor Manent? I s'enriola.

Per què hi ha qui signa amb pseudònim? Per covardia? Per seguretat? Per no gastar el nom autèntic? Per amenaçar i fer venir por? Per dir t'estimo? Per coqueteria? De tot trobaríem. Com sigui, un gran ball de màscares molt apropiat per aquestes dates de carnaval. Gràcies, senyor Manent.