En memòria de Josep Martí i Llari

Fill de mare de la Franja de Ponent i de pare valencià, neix a la Barcelona romana a principi del segle passat. Fuster, com el seu pare i el seu germà, es forma a l'Escola del Treball, on viu durant la seva joventut l'efervescència sociopolítica del moment. Amant de la boxa i la natació, afeccions que el converteixen en un atleta vital i desenfrenat i que el fan viure els moments més convulsos de la pre-Guerra Civil. Es fa voluntari per anar el front, passant per l'escola de guerra, on es formaven com podien. Amb la responsabilitat de ser capità als 25 anys, veu morir molts companys i amics. Després, com tants catalans, va a parar al camp de concentració d'Argelers, d'on fuig i torna a casa com pot. A partir d'aquí, silenci i oblit.

Al cap d'uns anys, coneix la que seria la meva mare, la bisbalenca Emília Gich i Conchs, amb qui només viu 10 anys. La mare mor el 1956 i torna a refer la seva vida i a treballar en silenci. No és fins a finals del franquisme que comença a parlar de tot el viscut, com tanta altra gent de la seva generació.

L'any 2000 ve a viure a Fonteta, on decideix donar el seu cos a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

I avui, 16 de juliol, en Josep Martí i Llari ha fet el darrer viatge cap a Bellaterra per entrar a la Universitat, lloc on molts de la seva generació no van poder anar, però van fer tot el possible per esperonar fills i néts perquè hi anessin.

Que descansi en pau. Ell i tota la seva generació.

(*) Antoni Martí i Gich recorda la figura

del seu pare, Josep Martí i Llari,

que va morir ahir als 95 anys