El govern teixirà una xarxa civil d'‘ambaixadors'

Amb un pressupost petit i encara rebaixat per la crisi, un boicot espanyol que s'albira total i una força política exterior limitada, però alhora amb l'objectiu irrenunciable, aquesta legislatura, d'internacionalitzar la causa catalana, el govern farà ús de tots els recursos que té a l'abast per teixir una xarxa diplomàtica pública, que aprofiti els mitjans moderns, per interaccionar amb el món i explicar la voluntat de convocar una consulta pel futur de Catalunya.

Amb aquesta filosofia, al novembre ja va canviar els estatuts de l'antic Patronat Catalunya-Món, dedicat fins llavors sobretot a la formació, i que ha incorporat l'afegitó de Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat). Amb el nomenament ahir d'Albert Royo, exsecretari de Cooperació Exterior amb el tripartit, com a secretari general, ha completat la remodelació de l'àrea d'Exteriors i ha oficialitzat el canvi d'estratègia, que es començarà a visualitzar en els pròxims mesos. “De xarxes informals de catalans a l'exterior, que s'han organitzat en els últims mesos i s'estan comprometent, ja n'hi ha, i ara se'ns demana que les vertebrem”, explicava el conseller de la Presidència, Francesc Homs.

Es tracta d'aprofitar el potencial dels catalans situats en llocs de rellevància social, política o econòmica al món perquè ajudin a difondre el procés, i fer-ne veritables “ambaixadors civils”. Des del directiu d'una gran empresa fins a un casal català. “Volem explorar i establir espais de col·laboració, d'intercanvi d'informació, per situar-nos al món, en molts àmbits fora de la diplomàcia tradicional“, deia Homs, que feia una crida a superar el “paradigma” de les estructures clàssiques dels estats, que “són cada cop més una llosa”. Ara es tracta d'estrènyer lligams, intercanviar experiències o atraure projectes amb una “vocació consorcial”, entre el sector públic i el privat.