Societat

Somescola demana garantir el model retirant la llei Wert

Les entitats en defensa de l'escola catalana consideren la immersió garantida pel Suprem, però avisen que la llei Wert encara és una amenaça

Clam per deixar de judicialitzar l'ensenyament

Somescola.cat, la plataforma que aglutina les desenes d'entitats cíviques i educatives que defensen el model d'escola de Catalunya, celebra l'aval del Tribunal Suprem al model d'immersió lingüística però avisa que l'avantprojecte de la llei Wert continua viu i pot posar en perill el sistema. La plataforma constata que el sistema queda avalat, un cop més, “també per instàncies judicials espanyoles”, de manera que les escoles i instituts de Catalunya podran continuar “treballant amb normalitat”.

A més, interpreta que la sentència no dóna cobertura jurídica a l'avantprojecte de llei Wert que continua en tramitació i que obliga a mantenir l'alerta perquè podria “ser una nova legislació espanyola que ataqués d'arrel el model d'èxit”. En aquest sentit, Somescola.cat exigeix al ministre que retiri el seu avantprojecte i, en darrer terme, demana que es posi punt i final a aquesta etapa de judicialització de l'ensenyament català perquè obliga a destinar a aquesta qüestió esforços i recursos que haurien de dedicar-se a la millora de la qualitat i l'eficàcia de l'educació. “No podem dir que estem contents perquè voldríem que ens deixessin tranquils, però la sentència ens conforta perquè no posa en qüestió el model”, afirma Teresa Casals, de la Plataforma per la Llengua. Casals insta el ministre Wert a reflexionar sobre el seu projecte de llei en vista de la sentència.

Casals creu que no es pot baixar la guàrdia perquè la sentència sobre l'Estatut de Catalunya del Tribunal Constitucional “va generar un problema polític” que pot interferir en un model d'escola que no té cap problema pedagògic pel que fa al castellà perquè, al final del cicle educatiu, tots els alumnes tenen en aquesta llengua un nivell d'aptitud igual o superior al del català. “Sempre estem donant voltes al voltant del mateix. Tenim l'educació catalana permanentment en mans dels jutges per garantir el dret d'una minoria a expenses del dret de la majoria i, mentrestant, no ens centrem en els reptes educatius i formatius”, afirma Àlex Castillo, de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC).

LES FRASES

No estem contents perquè voldríem que ens deixessin tranquils però la sentència no fa canviar la immersió
Teresa Casals
Plataforma per la Llengua
Tenim un marc normatiu amb un èxit de 35 anys en què l'aprenentatge és igual per a tothom
Pere Farriol
FAPAES
2011
05.05
Hi insisteix.
El pare reclama al TSJC que obligui la Generalitat a aplicar la sentència del Suprem. Hi ha recursos d'Ensenyament i de la família. Al juliol, el TSJC dóna dos mesos al govern perquè apliqui el que diu el Constitucional. Al desembre, la sala resol que, amb vista de la “transcendència” del cas, ho ha de resoldre la sala contenciosa administrativa del TSJC.
Tenim l'educació als tribunals per –m'atreviria a dir– l'obsessió d'una minoria
Àlex Castillo
FAPAC
2012
26.06
El Suprem
reitera en una segona resolució que el castellà ha de ser també llengua vehicular i qualifica de discriminatori fer-ho individualment.
2013
19.02
El Suprem
aclareix la sentència del 2010, avalant la immersió, però, alhora, instant Ensenyament a ampliar l'atenció en castellà als implicats.
2011
09.03
Decret.
El TSJC dóna deu dies perquè s'apliqui el que diu el Suprem. El govern respon que ha dit al centre que atengui els nens en castellà.
2010
09.12
El Suprem
estima el recurs de la família amb l'argument de la sentència del Constitucional, dictada a l'estiu, que retalla competències a l'Estatut.
2008
05.12
Doble negació.
La sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) desestima el recurs de la família contra la resolució de la Generalitat.
2006
02.05
Denegació.
La conselleria d'Ensenyament desestima la sol·licitud d'un pare que, en nom dels seus fills –un estudiant de segon d'ESO i una de tercer de primària–, demana que el castellà sigui llengua vehicular en tots els cursos d'educació obligatòria. Li estima la petició que les circulars se li comuniquin en castellà. El cas va ser present als tribunals fins a l'estiu passat.
2012
08.03
El ple.
Els 21 jutges del TSJC dictaminen que l'educació dels nens del demandant ha de ser en castellà però que no s'ha de canviar el sistema educatiu català.

El govern no vol una escola en castellà

La sentència d'ahir del Tribunal Suprem és un cop contra la pretensió de la reforma educativa del ministre Wert de fer del castellà la llengua vehicular a l'ensenyament juntament amb el català. La controvertida llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) preveu que la Generalitat pagui l'escolarització en un centre privat als nens que vulguin cursar l'ensenyament en castellà i no trobin cap escola pública o concertada que els ofereixi aquesta opció. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va rebutjar l'eventual creació d'una escola en què la llengua vehicular fos el castellà. “No seria viable pagar el transport escolar d'aquests alumnes a un centre d'aquest tipus”, va manifestar Rigau, que va descartar també que l'atenció individualitzada en castellà als alumnes que ho sol·licitin es faci fora de l'aula. “No hi haurà una doble xarxa. Seria anar contra la cohesió”, va reblar la consellera.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.