Societat

Salt, trenta anys fent poble

El municipi es va segregar de Girona avui fa trenta anys

La pressió veïnal i la recerca de complicitats van fer possible la segregació vuit anys després de l'annexió

L'esperit inconformista dels saltencs va reaccionar

Avui fa trenta anys que la Generalitat de Catalunya va aprovar el decret de segregació del municipi després de vuit anys d'haver estat annexionat a la ciutat de Girona. El 1963 l'Ajuntament de Girona va iniciar un expedient per l'annexió de Salt i Sarrià a la capital, però no va ser fins al 1968 que el Ministeri de Governació va fer el decret. L'oposició que va haver-hi des de Salt va refrenar l'annexió fins que el 1974 el Tribunal Suprem va emetre una sentència aprovant-la definitivament. L'1 de gener de 1975 es va fer efectiva.

L'associació de veïns

L'esperit inconformista dels saltencs va reaccionar. Primer amb certa timidesa, però, de mica en mica, d'una manera més decidida. Van ser anys de debats sobre el futur d'aquell nou barri de Girona que, asseguraven els saltencs, tenia ànima de poble. El primer alcalde de Salt després de la independència, Salvador Sunyer, ho explica: “No vam perdre en cap moment la identitat. Nosaltres fèiem la nostra i continuàvem sentint-nos un poble.” De mica en mica, l'associació de veïns va començar a fer bullir l'olla reivindicativa. El 1979 s'aprova el Manifest de Salt, que exigeix la creació d'un Consell Municipal amb capacitat executiva i la convocatòria d'un referèndum per triar entre autonomia o independència municipal. Aquell mateix any, el recentment constituït primer ajuntament democràtic de Girona, es va manifestar a favor de la independència de Salt. Al cap d'un any es creava la comissió per la independència. D'acord amb Girona, el 1981 van començar contactes amb autoritats polítiques com el president del Parlament, Heribert Barrera, el de la Diputació de Girona, Arcadi Calzada, el president de la Generalitat, Jordi Pujol —aquesta trobada va ser a principis de 1982–. La reivindicació va anar guanyant embalum de mica en mica, amb manifestacions ciutadanes, actes a favor de la independència, etc. El gener del 1983, vuit anys després de l'annexió, el Consell d'Estat dictamina a favor de la separació dels municipis i, finalment, el 3 de març la Generalitat decreta la segregació. La notícia va ser rebuda amb molta alegria a Salt. Una alegria que es va traduir amb senyeres als balcons i els carrers engalanats. El 4 de març es va celebrar un acte protocol·lari amb parlaments del president del Consell Municipal, Josep Cristòfol; Jaume Curbet, en nom de l'Ajuntament de Girona i Carme Carbó, com a representant de la comissió. Després de l'acte, es va fer un ball a la plaça Guimerà. Eren les celebracions del primer dia de Salt independent. Després, arribarien setmanes i mesos de feina i negociacions per refer les infraestructures necessàries per tirar el poble endavant.

Els premis de la independència

Jordi Nadal

El municipi de Salt celebra cada aniversari de la independència, des del 1989, amb un repartiment de premis que reben, precisament, el nom de Tres de Març. Se n'atorguen dos. Un per a una persona i un altre per a una entitat que hagin destacat en el seu treball per al poble. L'han rebut: Ramon Pararols i la revista la Farga (1989), Sebastià Parra i Salt Sardanista (1990), Rosa Maria Puig i el Talleret de Salt (1991), Rosa Ripoll, Joan Feixas i l'agrupació escolta Sant Cugat (1992), Emili Crous i la comissió d'agermanament Salt-Quilalí (1993), la germana Antònia Santcliment i els Amics de les Deveses (1994), Marta Font i Càritas de Salt (1995), Lluís Molins i el Casal de Jubilats (1996), Manuel Ros i la residència Les Vetes (1997), Domingo Bosch i Marrecs de Salt (1998), Carme Gamell i l'agrupació teatral Estil (1999), Ramon Torramadé i el grup de teatre El Safareig (2000), Marcel Rodríguez i l'escola d'adults de Salt (2001), mossèn Àngel Caldas i els diables d'en Pere Botero (2002), Pili Fernàndez i els Amics dels Gegants (2003), Sor Clara Villoslada i l'agrupació fotogràfica de Salt (2004), Ferran Màrquez i Coral Rossinyol (2005), Josep Ventura, Josep Paulí i Els Infants Valents (2006), Jordi Gispert i la Xarxa de Salt (2007), Guillem Terribas i la comissió de Reis (2008), Marcel·la Tubert i Ràdio Salt (2009), Joan Canals i Teresa Moré (2010), Carme Bover i Coral Tribana (2011), Salvador Sunyer Bover i la coral Sant Jaume (2012).

Els Tres de Març 2013

Aquest any han estat premiats Miquel Casellas i el col·lectiu de Les Cuineres de Salt. Casellas acaba de ser nomenat defensor del ciutadà de Salt i va formar part de la comissió per la independència. Home de teatre, ha col·laborat en infinitat d'activitats al municipi. Les Cuineres de Salt s'han convertit en una mena d'ambaixadores del poble. Potser perquè sense proposar-s'ho representen l'essència de la identitat saltenca que des de l'exterior queda, sovint, tristament oculta.

Cronologia d'alguns dels moments destacats des de l'annexió fins a la independència

1968
16-8
El Ministeri
de Governació de l'Estat espanyol decreta l'annexió dels municipis de Salt i Sarrià de Ter al de Girona.
1975
1-1
Es fa efectiva
l'annexió. Dos dies abans, el 30 de desembre, l'alcalde de Salt, Narcís Davesa, entregava les claus de la vila a l'alcalde de Girona, Ignasi Ribot. L'acte protocol·lari es fa a l'ajuntament de Salt.
1980
23-9
Constitució
de la Comissió per a la Independència de Salt, en una assemblea de veïns i entitats a Les Bernardes.
1981
11-2
El ple de Girona
acorda per unanimitat iniciar el procés de segregació de Salt i Sarrià i es comença l'elaboració de l'expedient de segregació. Dos dies després se celebra la segona assemblea de veïns a Les Bernardes per ratificar els treballs de la comissió i informar de l'estat actual de la campanya.
1981
30-3
Entrevista
dels membres de la comissió amb el president del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera.
1981
20-6
Representants
de la comissió i l'alcalde de Girona, Joaquim Nadal, es reuneixen per decidir la repartició de béns i deutes.
1982
12-1
El president
Pujol rep la comissió, acompanyada pel conseller de Governació, nascut a Anglès i resident a Salt, Joan Vidal i Gayolà.
1982
20-3
Marxa de quatre-centes
persones de Salt cap a Girona a favor de la independència per lliurar a l'Ajuntament de Girona documents per tal que s'adjuntin a l'expedient de segregació.
1983
3-3
La Generalitat
decreta la segregació dels municipis de Salt i Sarrià de Ter del de Girona.
1983
9-3
El DOGC
publica el decret 72/1983 que posa punt final al procés de segregació dels dos municipis.
SALVADOR SUNYER

“Amb Girona ens vam entendre bé”

“Aconseguir-la no va ser complicat. Calia demanar-ho, i treballar. La comissió va fer molt bona feina”
Jordi Nadal

S

alt va ser annexionat a Girona l'1 de gener del 1975. S'ho esperava, que això de ser un barri més durés només vuit anys?
La impressió no era bona. Estava clar que qui ho va fer no ho desfaria.
Va ser complicat?
Calia demanar-ho, i treballar. La comissió va fer molt bona feina.
Vostè era diputat al Parlament.
Sí. Estava en una sessió al Parlament i el conseller de governació, Macià Alavedra em va dir: “Sunyer, ha sortit al butlletí, la segregació de Salt”. De seguida vaig trucar per explicar-ho. El carrer es va omplir de gent amb banderes i crits.
I des de Girona com s'ho van prendre?
Ens vam entendre bé, però no era fàcil. Calia repartir el personal, les màquines... Girona es quedava el 80% i Salt, el 20%, però vam haver de discutir-ho peça per peça i persona per persona. Amb en Quim Nadal ens vam entendre bé.
Quines eren les grans urgències?
No teníem res! El primer va ser tenir secretari, arquitecte, interventor. El primer any no hi havia pressupost. Va ser qüestió d'anar muntant-ho tot.
Com veu, el Salt actual i el del futur?
S'han fet moltes coses, però la situació arreu és molt i molt complicada. Tot i això, sóc optimista.

XAVIER COROMINAS

“La gran urgència va ser construir ciutat”

“Salt necessitava un procés de discriminació positiva per l'arribada massiva d'immigrants”
Jordi Nadal

V

ostè va participar en el procés per la independència. Com el recorda?
Participatiu i exemplar, consensuat. No podia ser d'altra manera. La dictadura ens va treure l'Ajuntament i era lògic que la democràcia ens el tornés.Però no vam ser capaços de fer una gestió mancomunada de serveis, estratègies de creixement, plans urbanístics supramunicipals. I vam anar pel nostre compte intentant planificar un urbanisme de més qualitat, com ara el pla Massana, i definint nous espais de creixement com han estat la zona de serveis i el centre comercial.
Quines eren les grans urgències?
Construir ciutat i fugir de l'estigma de ciutat dormitori. El naixement de Temporada Alta, fer de cap i de nou el carrer Major, el passeig Ciutat de Girona i el dels Països Catalans. En canvi no ens en varem sortir de salvar el nostre tèxtil.
Quan va deixar la primera fila política el 2003 va dir que Salt havia canviat més en 24 anys que en els 100 anteriors.
Vam haver de salvar dos problemes: un poble sense cap servei per als ciutadans i que en els darrers anys de franquisme s'havia començat a executar un pla urbanístic salvatge que encara cueja, com al sector centre. Vam fer, intentant que fossin de qualitat, les escoles, el pavelló, el cementiri, les deveses, el barri vell, el teatre, la zona esportiva Veïnat, les Vetes...
Què me'n diu, de la darrera dècada?
Salt necessitava un procés de discriminació positiva per l'onada d'immigrants. No va ser així i ens hem hagut d'espavilar. Ha faltat acord en grans temes; s'ha fet massa política i poca ciutat. Quan parlem de drets i deures per a tothom, comencem negant el dret bàsic als ciutadans, que és el dret de vot. La democràcia és coixa quan no tenen dret a dir res del seu poble el 40% de ciutadans que hi viuen. La xenofòbia, el populisme, són mals amics per a un poble.
Com veu el Salt del futur?
És bàsic que els nens i les nenes que ara són a l'escola prenguin consciència de la seva identitat. Si no són i se senten saltencs, què seran? Estrangers a casa seva? Convindria un pacte de futur, un pacte ciutadà sense personalismes que marqués les pautes de futur. La crisi és més dura a Salt i per sortir-ne calen grans acords i participació de tot el teixit social. L'antiga fàbrica del Veïnat, convertida en un complex fins i tot de noves propostes econòmiques i culturals, és un camí. No va ser fàcil salvar la fabrica per al futur, però el que hi ha i el que es fa allà podria ser un camí que ens indica com avançar. No podem perdre de vista la necessitat de treballar en la rehabilitació d'habitatges (podria ser un factor important d'ocupació), si no, el parc d'habitatges corre el perill de degradar-se. I això no se soluciona amb desnonaments.

IOLANDA PINEDA

“Qui marxa de Salt no oblida que hi va viure”

“Si Salt hagués estat un barri perifèric de Girona, els problemes hi haguessin estat iguals o pitjors”
Jordi Nadal

L

a identitat saltenca és gairebé militant. Què creu que genera aquests sentiments d'afecció?
Les problemàtiques que ha tingut Salt al llarg dels anys han fet que qui s'estima aquest poble hi treballi amb passió per superar-les.
El sentiment saltenc va ajudar a superar moments convulsos dels darrers anys?
Hi va ajudar, i molt! Si Salt hagués estat un barri perifèric de Girona, els problemes haguessin estat iguals o pitjors, però no pas la resposta de la ciutadania.Aquest patiment i esforç dels saltencs i les saltenques de cor per superar els problemes només existeix quan hi ha una identitat ben travada, un sentiment de formar part d'un poble, en un moment històric determinat, i d'aquí la força de la societat civil saltenca quan va sortir al carrer el 22 de gener del 2011 per sortir en positiu i sota un lema comú senzill i, al mateix temps, que resumia un sentiment ben noble i proper: “Volem viure en pau i bé!”
La identitat de Salt corre perill de desdibuixar-se o desaparèixer?
No, perquè qui marxa de Salt no oblida mai que hi va viure i, malgrat les possibles males experiències, en el fons del cor en guarda un bon record. I Salt, que des de sempre ha estat un lloc d'acollida, fa un esforç important en l'acollida i en què l'acollit generi un nou sentiment de pertinença.
Com veu el futur?
És complicat veure un futur esperançador. Ni per Salt, ni per al país. Però cal mantenir pessimista la raó i optimista l'ànim. No podem deixar de treballar per un futur amb una millor educació, un entorn urbà agradable, un reconeixement de la singularitats de Salt a l'àrea urbana. Així ho imagino: un Salt amb projectes per superar amb esforç la seva situació.

JAUME TORRAMADÉ

“El sentiment de pertinença ens fa forts”

“Salt ha de millorar en possibilitats de feina, en situació econòmica i, sobretot, en la seva autoestima”
Jordi Nadal

V

ostè és l'alcalde de Salt que més temps ha estat en el càrrec. Fins a quin punt desgasta presidir el consistori?
És una feina molt exigent i amb moltes responsabilitats, però també suposa grans satisfaccions quan aconsegueixes que els projectes tirin endavant.
Quines diferències destacaria en les dues etapes al davant de l'alcaldia?
En la primera hi havia recursos i vàrem tenir la capacitat de tirar endavant grans projectes. En aquesta segona etapa la situació econòmica és radicalment diferent, tot i que també treballem per engegar projectes amb pes específic i, a més, amb un caràcter social. I no per això són menys importants que els que vàrem engegar en la primera etapa de govern.
Els canvis demogràfics d'aquests trenta anys han debilitat la identitat de Salt?
No. En absolut. Està més present que mai. Han fet que hi hagi saltencs de més ètnies però, en definitiva, saltencs.
“Hostes vingueren que de casa ens tragueren...” Ha estat aquest el gran problema de Salt?
No he compartit mai aquesta frase. Però és cert que l'arribada de gent procedent de països extracomunitaris ha estat massa ràpida i tan massiva que cap població els hauria pogut assimilar.
Quines són les fortaleses de Salt?
Una ubicació excel·lent en el territori, una societat civil amb gran capacitat associativa i un sentiment de pertinença que ens fa forts, precisament perquè som petits.
Salt necessita millorar en...
En possibilitats de feina per als seus ciutadans, en la seva situació econòmica i, sobretot, en la seva autoestima, seguint l'exemple de molta gent que des del teixit associatiu ho està fent.

Com veu el futur de Salt?

Interroguem nou saltencs que van participar en el procés d'independència del municipi, la majoria formant part de la comissió que es va crear amb aquesta finalitat
Gairebé tots els enquestats fan referència a les dificultats que comporta la crisi econòmica i alhora a la capacitat d'aquest poble del Gironès per fer front als moments complicats

Narcís Burch

exempresari

Complicat, com a tot arreu. Cal prendre decisions importants, però per fer-ho els joves han de tenir una seguretat que no tenen, en el treball, en la capacitat de participació... Crec que han passat uns anys repenjats, però ara es desperten perquè veuen que són ells els que han d'agafar les regnes del futur. A Salt hi ha una immigració que costa integrar. Quan Salt era un poble més petit, tenia una trempera enorme. Ara es troba a faltar.

Miquel Berga

professor universitari

Vivim temps de futurs incerts, i el de Salt també ho és. L'objectiu últim de la independència de Salt, però, més enllà de la identitat, era generar relacions d'interdependència amb serveis comuns entre Salt i Girona i assegurar que a la perifèria del centre tradicional de Girona sorgís un altre centre, amb la personalitat específica de Salt. Es tractava de construir una gran àrea urbana amb espais concèntrics. Si Salt explota bé els potencials que li són propis (multiculturalitat, arts escèniques, tradicions populars...), refermarà la seva curiosa centralitat perifèrica i serà determinant per assegurar un futur potent per a Salt i per al conjunt de l'àrea urbana de Girona. En aquesta operació, la complicitat intel·ligent amb Girona, i de Girona, és indispensable.

Lluís Mateu

pintor

Tota la meva vida he vist Salt permanentment actiu, i sempre he cregut en el seu potencial, perquè és un poble en moviment continu. Ara el jovent empeny i ens hem d'adaptar a la realitat. Estic convençut que Salt serà un referent a l'àmbit europeu pel que fa a la cultura i el teatre. I em mantinc amb un lema sobre el poble que es va fer ja fa molts anys. Diu: “Salt és i serà el melic de l'esquizofrènia creadora.” Per tant veig el futur amb il·lusió.

Eusebi Cabezas

exregidor del PSC

Salt és un poble treballador, i la crisi l'ha afectat d'una manera molt forta. Des d'aquest punt de vista no sóc gaire optimista.

Per una altra banda, l'actitud dels bancs amb els desnonaments és molt preocupant, i a Salt aquesta problemàtica també la patim d'una manera important. Per acabar, políticament trobo a faltar més implicació del jovent. Cal una renovació de les persones que es dediquen a la política. Crec que si aquestes tres qüestions es poguessin resoldre, hi hauria més marge per ser optimistes.

Miquel Casellas

defensor del ciutadà de salt i premi tres de març 2013


El veig bé. Sóc optimista, perquè molta gent ha marxat de Salt, però en queda molta i de molt bona, amb una gran força. Sempre dic que són una gran majoria silenciosa. I també de nouvinguts n'hi ha que s'han integrat bé en el poble.

Guillem Terribas

llibreter

El futur de Salt no varia gaire del d'altres pobles del país. El municipi sempre se n'ha sortit dels mals moments i, per tant, hi tinc plena esperança.

Carme Coll

Periodista

Salt té un futur molt lligat a l'economia. La pobresa és, per a mi, el gran problema d'una part molt important dels ciutadans. La crisi està fent molt mal a les persones més fràgils. Amb valentia i solucions imaginatives, Salt se'n sortirà, sempre lligat amb la millora de l'economia a escala global. Però Salt no és només economia, la cultura (Temporada Alta, Canal...), l'associacionisme..., tot això funciona i fa poble, aquell poble que anava de Can Tona a Can Pixera.

Joan Vidal i Gayolà

exconseller de governació entre els anys 1980 i 1982

Difícil. Com tothom sap, tenim un problema greu d'integració que no és fàcil de resoldre. Ho complica el moment econòmic que passa tot el país. Cal la implicació de totes les administracions.

Joan Boada i Reig

exregidor d'erc

Com a la resta del país la situació és molt complicada, però amb esforç i treball estic segur que ens en sortirem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.