L'extrema pobresa, en augment

La crisi que des de fa uns anys tenalla la nostra societat està acompanyada de xifres i més xifres, i al seu darrere hi ha persones que pateixen en la seva pròpia pell les seves conseqüències. Un exemple el trobem en els menjadors gestionats per entitats socials, allà on van a fer un àpat aquelles persones que estan en una situació d'extrema necessitat. Les dades parlen per si soles. La demanda s'ha disparat i en un any pràcticament s'ha duplicat el nombre d'àpats servits arreu del país.

És gràcies a les entitats socials i a un nombre ingent de voluntaris que aquestes persones poden fer almenys un àpat al dia, però no deixa de ser preocupant que la demanda d'aquest suport d'urgència vagi en augment cada dia que passa. Els sense sostre són els beneficiaris tradicionals d'aquests serveis, però la llista va creixent amb desocupats de llarga durada que ja no disposen dels recursos per cobrir les seves necessitats bàsiques.

La crisi està fent créixer a un ritme accelerat les persones en situació d'exclusió social, i no podem mirar cap a un altra banda. Les entitats del tercer sector treballen en favor d'aquests col·lectius, una tasca que es veu complementada amb la feina silenciosa de centenars de voluntaris. Però amb això no n'hi ha prou. Les administracions, amb la complicitat de la societat, han de trobar els instruments per evitar que aquestes persones arribin a la situació d'exclusió en què estan, i donar alhora l'ajuda necessària a les entitats per donar suport a aquells que ja han traspassat la línia vermella de l'extrema pobresa. En un món ideal els menjadors socials no haurien d'existir, en el món en què vivim, sort que existeixen.