La UE rebaixa el càstig
L'Eurogrup fa marxa enrere i accepta que Xipre no faci pagar res als dipòsits de menys de 100.000 euros
El ‘corralito' s'allargarà almenys fins dijous
El corralito xipriota s'allargarà almenys fins dijous i els bancs tampoc no podran encara reobrir al públic demà, per evitar una fuga massiva de dipòsits. Però el càstig pel rescat amb què l'Eurogrup i l'FMI volen escarmentar els paradisos fiscals serà finalment més suau, sobretot per als petits estalviadors: els ministres de Finances de l'euro van fer ahir marxa enrere i van acceptar la proposta del govern de Nikos Anastasiadis de no fer pagar res als dipòsits inferiors a 100.000 euros. Nicòsia, però, haurà de compensar confiscant un 15% dels diners dels comptes que superin aquesta quantitat per poder recaptar els 5.800 milions que necessita per salvar la banca.
L'Eurogrup “continua pensant que els petits estalviadors haurien de ser tractats de manera diferent dels grans dipositants i reafirma la importància de garantir plenament els dipòsits inferiors a 100.000”, va defensar el seu president, Jeroen Dijsselbloem, després d'una reunió per teleconferència. Davant l'esclat social als carrers i el bloqueig al Parlament de l'illa, l'executiu d'Anastasiadis va valorar ahir la possibilitat de no fer pagar res als que tinguin menys de 20.000 euros a la llibreta i de rebaixar del 6,75% inicial al 3% les pèrdues que haurien d'assumir els comptes bancaris de menys de 100.000 euros. Els grans dipositants pagarien llavors un 12,5%. Però, finalment, l'Eurogrup li va acabar donant carta blanca perquè protegeixi del tot els petits estalviadors.
Al conservador Anastasiadis no li surten els comptes i ahir va haver de tornar a ajornar la votació al Parlament, que en un principi s'havia de celebrar diumenge. I és que n'hi hauria prou que un sol diputat dels seus socis centristes incomplís la disciplina de vot i es negués a expropiar els dipòsits bancaris per fer fracassar el cinquè rescat de l'euro (després dels de Grècia, Irlanda i Portugal, i el bancari espanyol). La votació es farà finalment avui, després que els ministres de Finances de l'euro i l'FMI, en una altra reunió extraordinària per teleconferència, donessin el seu vistiplau a qualsevol fórmula que permeti a Nicòsia recaptar els 5.800 que necessita. Només llavors, la UE pagarà els 10.000 milions promesos.
Iniciativa compartida
Alemanya se'n renta les mans i nega que fos seva la idea que paguessin, fins i tot, els que tinguin menys de 100.000 euros a la llibreta –norma assegurada per la legislació europea i el fons de garantia de dipòsits–. “No és cap invenció del govern alemany”, va intentar espolsar-se la responsabilitat el ministre de Finances de Merkel, Wolfgang Schäuble, tot i que el govern xipriota l'acusa d'haver-li fet xantatge, amenaçant-lo amb la fallida i l'expulsió de l'euro. Segons fonts de l'Eurogrup, en la reunió de divendres a la matinada a Brussel·les, Nicòsia hauria preferit protegir els grans dipòsits (sobretot capital estranger, que representa vora el 40% dels fons en els bancs xipriotes, 27.000 milions d'un total de 68.000 milions) fent que els petits estalviadors també paguessin. El BCE també va confirmar que el govern xipriota va prioritzar reduir l'impacte en els grans clients russos.
No us puc deixar sols, sembla que pensi l'expresident de l'Eurogrup Jean-Claude Juncker. “És el primer cop que es tanca un acord sense la meva participació i per això hi ha llacunes”, va disparar el primer ministre luxemburguès contra el seu successor, l'holandès Dijsselbloem, en l'enèsima demostració de cacofonia europea.
LES XIFRES
Cap oposició a l'Eurogrup
El foc creuat d'acusacions entre socis va obligar la Comissió Europea a intervenir i recordar que la confiscació dels dipòsits xipriotes es va aprovar per unanimitat, amb el vistiplau de tots i cadascun dels 17 socis de l'euro i sense cap vot en contra, ni tan sols el de Xipre. “Donem total suport als esforços del president Anastasiadis i del poble xipriota per recuperar l'estabilitat financera i dur l'illa al camí del creixement sostenible”, va defensar el seu portaveu econòmic, Simon O'Connor. Portugal també hi va votar a favor, divendres a Brussel·les, però ahir el seu president, Aníbal Cavaco Silva, va acusar la UE d'haver pres “un camí molt perillós”. “De vegades penso que el sentit comú ha emigrat lluny d'aquí”, va lamentar el socialista portuguès. L'espanyol De Guindos també va canviar d'opinió i, després d'haver donat el seu sí, ahir va defensar que no es faci pagar res als dipòsits inferiors a 100.000 euros.