“Si no es fa res, de podridura i corrupció sempre n'hi ha”

Més actual. Els documents medievals tenien errors de transcripció que feien complicat seguir-los. La llengua prefabriana de Miret [1858-1919] també l'hem adaptat perquè, si no, amb els documents medievals, contrastava molt.

Bé, espero que no fossin costums estesos. Són els draps bruts medievals catalans. Adulteris, capellans amb fills, adulteració dels aliments, corrupció des del de més amunt fins als menestrals que venen carn i hi foten de tot... Per això també és molt actual. Els eixos principals són adulteri, qüestions sexuals escabroses i coses de corrupció... Amb els testimonis que parlen directament, perquè són els documents medievals tal qual. Tens l'escrivent que transcriu en estil directe el que diu l'un, l'altre... I és molt viu per això. Hi ha un esforç de deixar la llengua aquella viva, que sí que es pot seguir.

Parla de borsa, dels que marxaven sense pagar quan tenien deutes i els penjaven un retrat a la borsa... Un dels capítols és un cas d'un noble de Mallorca que estava acusat de violar jovenetes. I a aquest, com que tenia una posició i contactes amb la reina, no li passava res. Totes les nenes es van ajuntar i van fer una demanda. I al final, cosa estranya, va haver de passar per la justícia i va ser jutjat.

Malgrat tot el que desenterra, el Miret és optimista. El títol és Sempre han tingut bec les oques, com volent dir, sempre passa el mateix. Però després, en el primer capítol, hi afegeix la segona part: “però el bec va escurçant-se”, volent dir, anem cap amunt. I jo això ja no ho tinc tan clar. Des de l'època dels documents aquests han passat segles. Des que el Miret ho va recopilar ha passat un segle i escaig, i tornem a tenir no sé quanta podridura pertot arreu. Si hi ha una ensenyança és que, si no es fa res, de podridura i corrupció sempre n'hi ha. El que estem veient ara.

Hi havia també molta picaresca. No tothom era tan religiós com ens pensem. Potser no eren ateus, però la gent s'agafava la religió com una cosa bastant de superfície, fins i tot l'amor...

Ell no és l'ànima impol·luta. Quan llegeixes els seus comentaris durant el llibre, sembla que parli des d'una talaia molt respectable. Potser ell mateix es justificava...

Va ser un canvi abismal, d'estil, de manera d'enfocar les coses, totalment cap endins, cap als sentiments. En el punt vital en què estic ara, que parli una dona jove, que té un fill, que té tot aquest dilema de família o escriptura... T'explica la seva vida, com era ella de jove i de totes les il·lusions que tenia. I ho explica des de la necessitat. Potser m'ha agradat més perquè jo escric així, des de la necessitat que tens de treure una cosa. Commou, no només és una dona jove que s'hi pugui identificar. Commou la història de valentia i decisió.

A mi l'Aleramo em va curar del Miret, després de totes les barbaritats medievals que vaig llegir. T'ho passes bé però en el fons hi ha un sentiment d'indignació, sobretot quan veus que encara es remouen coses semblants. La història d'una persona que, malgrat tot el que va haver de passar, tira endavant, amb il·lusió perquè les coses puguin anar millor és més esperançadora.

O modificada. Sempre han tingut bec les oques però el bec es pot escurçar.