Economia

El pla B de Xipre: l'ajuda de Rússia i de l'Església

El ‘minicorralito' s'allarga i els bancs no reobriran, almenys, fins dimarts

L'Eurogrup redobla la pressió

El pla B de Xipre per no haver de confiscar estalvis es basa ara a demanar ajuda a Rússia i vendre, fins i tot, les propietats de l'Església ortodoxa. L'Eurogrup, el BCE i l'FMI van redoblar ahir la pressió sobre Nicòsia, exigint-li un pla alternatiu per recaptar els 5.800 milions pactats i amenaçant de retirar la liquiditat als bancs xipriotes, que finalment no reobriran al públic ni demà ni passat. El minicorralito s'allargarà almenys fins dimarts –dilluns torna a ser festiu– i el Banc Central de l'illa augura per llavors una fuga a l'estranger del 10% de dipòsits.

El president Nikos Anastasiadis, el bomber piròman que amb el vistiplau dels socis de la zona euro s'ha atrevit a travessar la línia vermella d'expropiar dipòsits inferiors a 100.000 euros, ha creat una comissió tècnica per mirar de reduir o fins i tot evitar el càstig als petits estalviadors. I ha enviat el seu ministre de Finances a Moscou per negociar amb el Kremlin la venda del banc Laiki, una de les entitats més grans de l'illa –i que precisament els russos feien servir per blanquejar diners–, i l'explotació dels jaciments de gas davant la costa d'Israel.

L'arquebisbe de Xipre, Chrisóstomos II, mentrestant, ha ofert a Anastasiadis les propietats de l'Església ortodoxa, “que com tothom sap, són immenses”. “Tota la nostra riquesa és a disposició del país, per poder aguantar sense dependre d'aquests estrangers”, va anunciar l'arquebisbe, molt interessat a salvar els bancs perquè l'Església que lidera és una de les accionistes principals de l'Hellenic Bank.

Jörg Asmussen, l'home de Merkel al comitè executiu del BCE, amenaça de tallar la respiració assistida via liquiditat als bancs xipriotes, al·legant que la normativa no permet finançar entitats que no són solvents –i sense rescat, el sistema financer està en fallida–. Frankfurt podria estar-se preparant, segons algunes informacions, per deixar que l'illa, que només aporta el 0,2% del PIB del club, faci fallida i abandoni la zona euro.

LA XIFRA

10
per cent
dels dipòsits fugiran de Xipre quan reobrin les sucursals de les entitats, segons el seu Banc Central.

Rajoy rectificarà les previsions macroeconòmiques

Amb els mals auguris de la Comissió Europea i de l'FMI, les previsions econòmiques del govern espanyol són paper mullat, i Mariano Rajoy va haver d'acabar reconeixent ahir que les retallarà. “Les previsions no són travesses, són objectius de política econòmica que s'han de complir, i de fet les canviarem”, va admetre el president espanyol responent al socialista Pérez Rubalcaba, que el va acusar d'haver “llençat la tovallola en la lluita contra l'atur”. Tot i que De Guindos va votar a favor de castigar els estalviadors amb compte a Xipre, com la resta dels seus homòlegs de l'Eurogrup, Rajoy s'hi va mostrar ahir en contra: “No sóc partidari que la gent perdi els seus propis dipòsits perquè no té cap responsabilitat en aquesta matèria.”

Merkel, però, insisteix que els estalviadors amb més de 100.000 euros haurien d'assumir pèrdues i qualifica el sistema financer xipriota de “perill constant” per a la resta de la zona euro. “Molt preocupat”, el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, va criticar el rebuig parlamentari a la quitació perquè “és perjudicial per als xipriotes”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.