Caure de l'escambell

És una dita catalana que s'aplicava antigament, quan a pagès l'amo o propietari era benestant i tenia terres per deixar als hereus, no tenia hereters però sí noies, la gran de les quals seria l'hereva de tot. Però si naixia un noi, ella ja quedava sense el privilegi i la gent deia: “Pobra, ha caigut de l'escambell!” (l'escambell és un tamboret), ja que deixava de tenir el prestigi que l'envoltava abans de tenir el germanet. Actualment s'aplica aquesta manera de dir a algú que per alguna causa deixa de tenir el prestigi de què gaudia fins a un moment concret.

Examinant la situació actual, no podríem dir que almenys dues dones catalanes han “caigut de l'escambell”?, és a dir, han perdut prestigi i segurament ho passen malament encara que no ho sembli com les antigues hereves catalanes? (s'escrivien fins i tot romanços i històries que explicaven la melancolia que solien agafar aquestes noies). Em refereixo lògicament a l'Alícia Sánchez-Camacho, que, amb les seves actuacions cada vegada més matusseres i menyspreables, ha perdut el ja poc prestigi que li restava, i la Carme Chacón, que, després de fer el ridícul intentant dirigir l'exèrcit, ara ha quedat en terra de ningú i, veritablement, de prestigi, res de res.També ho podríem aplicar a uns quants homes, tots en sabem els noms, però en ser jo dona m'he fixat més en les dones i també perquè la famosa dita s'aplicava fa temps a les dones. Llàstima que persones de la nostra terra, que podrien lluitar, donat el seu càrrec, per aconseguir que a casa nostra tot rutllés millor s'hagin dedicat només a buscar el lluïment personal i un poder que al final les ha derrotat.