“Ens juguem el futur a fora”

Sí, molt. Hi ha hagut una caiguda brutal del mercat. Ens trobem en una situació de quasi paràlisi. I no sabem quant durarà.

Segons un informe de la Fundación Arte y Mecenazgo, el mercat de l'art mou 280 milions d'euros anuals, i Catalunya deu representar un 25% del conjunt d'Espanya. Això és un 40% de la facturació del Barça. El Cirque du Soleil en genera 300. Està tot dit.

Afegim-hi la pujada de l'IVA, depredadora. Som l'únic país d'Europa que té un IVA de l'art del 21%. Ens impedeix ser competitius. Afegim-hi les retallades en els ajuts públics, que si augmenten seran mortals. Afegim-hi la legislació de mecenatge, pròpia del segle XIX, més i tot: nul·la. El que està passant és tristíssim. Nefast per al sector.

Per nosaltres, és fonamental la projecció internacional. El mercat d'aquí està com està. On ens juguem la supervivència és a fora. Això vol dir anar a fires, però no només això.

S'ha obert una oportunitat. Barcelona cada vegada rep més visitants d'un nivell adquisitiu alt. Gent que té recursos i ganes d'adquirir obres. Si juguem bé la carta internacional, de retruc ens guanyarem el mercat interior. Tenir una bona posició internacional ens legitimarà a dins. Sabem que hi ha grans col·leccionistes d'aquí que compren a fora. Els hem de recuperar.

Avui no crec que sigui la prioritat. Amb les limitacions dels pressupostos, no és possible. Hi ha altres fórmules per aconseguir objectius semblants. I hi estem treballant. La clau ha de ser utilitzar millor i projectar millor els recursos que ja existeixen: les mateixes galeries, els museus i centres d'art...

Hi ha projectes i línies de treball diferents, tot i que tenim molts interessos comuns. Quant a associacions d'art contemporani, potser hauríem d'aspirar a tenir-ne només una.