A Harvard, de franc

Andreu Mas-Colell va sorprendre tothom durant la inauguració del curs universitari, el setembre passat, amb un avís inquietant: “Les grans universitats del món se'ns posaran a casa sense crear cap lloc de treball i nosaltres ens hi hem d'anticipar.” El conseller d'Economia i Coneixement es referia als MOOC (massive open on-line courses), els cursos gratuïts que ofereixen universitats tan prestigioses com ara Harvard, Stanford i Princeton, accessibles a estudiants de tot el món a través d'internet.

Des que la Universitat de Stanford va trencar motllos el 2011 oferint tres cursos oberts en línia amb més de 100.000 alumnes cadascun, el fenomen no ha fet res més que créixer. No se sap fins a quin punt, perquè no hi ha un registre d'estudiants, però les plataformes que ofereixen aquesta mena de cursos com ara Coursera, Udacity i Edx cada cop tenen més universitats afiliades i més oferta docent.

Es tracta de cursos de poques setmanes, generalment d'introducció a alguna matèria, en què els alumnes disposen de vídeos, lectures per ampliar coneixements, tests d'avaluació i d'un fòrum virtual per exposar els dubtes. De moment, no ofereixen cap titulació acadèmica, però, en molts casos, sí que expedeixen un certificat, que si prové de Georgetown, per exemple, fa molt de goig en el currículum.

I què en treuen, les universitats, d'oferir continguts de franc? “Al darrere d'aquests cursos hi ha una estratègia de màrqueting per captar més estudiants i mantenir el prestigi i la preponderància de la universitat”, respon Albert Sangrà, director de l'Elearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que avisa que, més endavant, aquestes universitats podrien cobrar unes taxes per poder-se examinar i obtenir un títol oficial. Sangrà recorda que, mentre que la UOC va fer una aposta pionera per l'ensenyament a distància ara fa divuit anys, altres universitats “sembla que l'hagin descobert ara”. “En molts casos hi ha una visió molt tecnològica de l'educació en línia, però els que fa anys que ens hi dediquem sabem que cal un model pedagògic sòlid”, avisa Sangrà, que ironitza sobre la gran quantitat d'alumnes que té cada curs. “Ara resulta que la massificació és un valor positiu”, diu.

Malgrat tot, admet que la UOC té en marxa un grup de treball sobre l'educació oberta i els MOOC per posar en marxa algun tipus de curs aquest mateix any, “que faciliti l'accés a més persones i a un cost més baix”.