Genialitats entre els versos

Moltes coses han passat en el llarg cap de setmana al nou Barcelona Poesia. El cronista ha escoltat, ha rigut, gairebé ha plorat i ha participat seguint els preceptes fonamentals del periodisme gonzo. Divendres em vaig deixar caure per la Biblioteca Jaume Fuster de la plaça Lesseps per escoltar un estol de poetes residents a l'estranger, tot i que Joan-Elies Adell es va negar a acceptar que l'Alguer es pugui considerar de fora perquè “és terra catalana”. No podia dir el mateix Melcion Mateu, que en dos divertits poemes ens va explicar el seu modus vivendi buscant feina al districte de Queens a Nova York. El poema dedicat al seu company de pis, un autèntic energumen, va ser de traca i mocador. També es van mostrar inspirats Xavier Ferré, entre Polònia i Eslovènia (“vinc d'un lloc on es desaprèn la historia”), i Iban L. Llop, a Sardenya.

Un parell d'hores després, però, vaig assistir a un dels actes més explosius de tota la història de la Setmana de la Poesia, l'homenatge a Carmen Amaya, que va reunir a la gitana i gracienca plaça del Raspall un quadre flamenc, la rumba i un grapat de poetes, tots plegats capitanejats per Núria Martínez Vernis i Cándido Álvarez. Des de la rumba del gran Víctor Nubla, amb un cor de nens i Jonathan a la guitarra, als fandangos del Jani, els poetes es van intercalar amb el cantaor Miguel de la Tolea, acompanyat entre altres pel guitarrista Jordi Bonell. Superb. Per acabar-ho de completar, el bailaor Miguel del Toleo va fer posar la pell de gallina i va fer vibrar una plaça on infinitat de famílies gitanes no es van perdre la festa. Èxit total. A pocs metres, a l'Heliogàbal, van portar un concert de Pau Riba, amb un tast de les seves llibretes secretes.

Més íntima seria la jornada de reflexió de dissabte. Tancats a l'Ateneu Barcelonès, els nous comissaris Sam Abrams i Ernest Farrés van voler donar espai a activitats que havien tingut escàs protagonisme al llarg dels gairebé vint anys de la Setmana. Més de deu petits editors es van aplegar per treure múscul, tot i que també es va sentir més d'una bajanada, potser per provocar els crítics, que van participar en la segona sessió del matí.

La dinàmica es va animar a la tarda, en que els bloguers Xavier Farré, Biel Barnils, Jaume C. Pons Alorda, Daniel Ruiz-Trillo i Albert Forns van donar pistes de la resistència a la xarxa, dificultats i avantatges. La cloenda seria un dels grans encerts. El recital Traductors aliats va servir perquè els sempre marginats traductors posessin veu a un conjunt de poetes que haurien de ser de lectura obligatòria per a la nombrosa tribu de poetes del país. Judit Díaz Barneda va dir el Nobel Brodsky; Jordi Mas ens va dur el samurai Matsuo Basho; Xavier Montoliu ens va acostar les divertides interpretacions del romanès Marin Sorescu; Arnau Pons va introduir-nos en la gravetat de Paul Celan, i Dolors Udina va recuperar l'intens Robert Creeley. I avui encara ens queda el Festival Internacional de Poesia. Poca broma.