Museus

Hi ha una cosa indefinible que tota dona es guarda per a una tarda de pluja, de la mateixa manera que sempre hi ha un museu que espera el turista de platja quan el dia es presenta nuvolós. Són coses que passen, i és molt probable que la majoria de nosaltres visitem un museu en algun moment d'aquest mes d'agost. Els més memorables són, naturalment, els que fugen de la gran tradició museística i presenten alguna curiosa especialització. A Barcelona hi ha un dels meus preferits: el museu del clavegueram. Llàstima gran que fa vuit anys que és tancat i abandonat. Les autoritats municipals anuncien, però, que el 2010 la petita joia del passeig de Sant Joan tornarà a entrar en servei i podrem tornar a passejar tranquil·lament per les clavegueres de la ciutat. És una notícia reconfortant que tornarà a posar Barcelona en la ruta dels museus extravagants del planeta. El més sensacional que conec és el Sulabh International Museum of Toilets, impulsat per un metge filantrop a Nova Delhi. La col·lecció d'artefactes inventats per l'home per defecar amb una certa higiene i comoditat és un cant a la creativitat i a la voluntat de conquerir el progrés material que ens caracteritza. La ubicació del museu és pertinent. Ha de pensar el lector que a l'Índia hi ha uns 700 milions de persones que són encara avui condemnades a practicar la defecació au plein air, per dir-ho en francès. Qualsevol que hagi agafat un tren de matinada a Delhi queda afectat per la visió, a tota vora de les vies, d'una filera inacabable de caganers estoics que veuen com passa el tren i com comença un nou dia. El museu és una barreja extraordinària d'arts decoratives i de conscienciació sobre la importància de millorar el sanejament del país. A Europa també tenim alguns museus estrambòtics. Potser val la pena recomanar el de la tortura de Praga, amb un gran desplegament d'aparells enginyosos per fer mal. Commovedor. I el definitiu: el museu fal·lulògic (de fal·lus, no de filologia) d'Husavik, a Islàndia, on s'exposen els penis de tots els animals del país. A vegades el fred també pot pujar al cap.