El deure d'incomplir la llei

En la voraç determinació d'aniquilar la llengua catalana, l'Estat espanyol, amb el seu ministre José Ignacio Wert al capdavant, ha perpetrat un altre atemptat en forma de llei que obliga la societat catalana a plantejar-se no només la possibilitat de començar a ignorar les lleis espanyoles, sinó que converteix en un deure de ciutadania el desacatament d'una normativa que persegueix el lent extermini d'una llengua que ha resistit segles d'imposició i que ja no es pot permetre ni un atac més. Catalunya ha arribat al límit, i la ciutadania, amb el seu govern al capdavant, no pot tolerar una perversió com la que pretén el ministre Wert dinamitant la immersió lingüística i subvencionant, per més inri descomptant-ho a la Generalitat, la segregació entre catalans per motiu de llengua. Catalunya no pot ser còmplice ni de l'extermini d'una llengua ni de la discriminació d'una part de la seva població, els dos objectius principals d'un Estat espanyol que està desplegant tota la seva artilleria legal en tots els territoris de parla catalana per esborrar el rastre d'una llengua que no tan sols no considera espanyola sinó que vol anorrear.

La llei Wert és un atac contra el sistema educatiu català perquè n'ataca la llengua, que és el nervi central, però també perquè imposa un model retrògrad en què, entre altres coses, l'educació passa a ser considerada en bona part un mètode d'adoctrinament. En aquesta Espanya que es replega cap a la caverna de manera accelerada no hi ha lloc per a la llengua catalana, però tampoc per a un model educatiu com el d'aquest país, basat en la pedagogia més avançada i lluny de l'ensinistrament i la desigualtat. La llei Wert, en l'idioma que sigui, és un insult general a la intel·ligència.