Les cicatrius del planeta

Es nega a difuminar rostres i a pixelar ulls per

protegir, o sigui ocultar, l'expressió que transmeten aquells que per al món no existeixen, que es troben a anys llum del camp de visió que proporciona la roda del consum i més lluny encara, de la possibilitat de gaudir dels més elementals drets. Ell no està disposat –com a periodista ho consideraria un exercici de cinisme– a negar la identitat i el propi testimoni a tants éssers humans, i menys als infants, que arreu del planeta van deixant cada dia les seves cicatrius de fam, malaltia, esclavitud, explotació sexual i violència religiosa o cultural. Tot al contrari, Javier Rodríguez capta mirades que ens miren perquè viu el seu ofici com una extraordinària eina per “aixecar consciències dels sofàs” i així, durant dècades de trajectòria, s'ha acostat amb la seva càmera a complir, amb valentia i sensibilitat, la molt coneguda màxima del col·lega Eugenio Scalfari: “El periodista és aquella persona que explica a les persones allò que succeeix a d'altres persones.”

Les imatges i els escrits cedits per a aquest reportatge són una petita i reveladora mostra de la força del seu compromís. Formen part també d'una molt reeixida iniciativa de la Universitat de Girona, que, segons recorda la vicerectora d'Estudiants, Cooperació i Igualtat, Rosa Maria Terradellas, porta en els seus gens fundacionals una aposta decidida per la cooperació, la solidaritat i la sensibilització que els actuals temps de dificultats han obligat a reorientar però no a tallar ja que constitueix un “valuós patrimoni que ens enforteix democràticament com a societat”. Per a aquest projecte en concret, les fotografies de Rodríguez han servit com a font d'inspiració per als participants del segon concurs de relats curts que amb el lema Els objectius del desenvolupament del mil·lenni des d'una perspectiva de gènere ha estat conjuntament organitzat per la Unitat d'Igualtat de Gènere i l'Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la UdG d'acord a tres categories diferenciades: estudiants, personal d'administració i serveis (PAS) i personal docent i investigador. Els textos guanyadors, al costat de la respectiva imatge amb què s'han basat i de l'original del mateix autor, han estat recentment editats en un llibre que uneix valor gràfic i literari per combatre injustícies i discriminacions partint de la idea que “ens afecten a tots i tenim el deure de denunciar i de contribuir
a vèncer, sigui quin sigui el seu context”, reflexiona Terradellas (en la plana del costat reproduïm tres fotografies amb breus fragments extrets de la publicació).

No es tracta d'un llibre per pair fàcilment perquè provoca dolor no exempt en alguns casos d'esperances i somnis molt matisats. Javier Rodríguez, per descomptat, però també els guanyadors del concurs, Maria Anna Espinós, Rober Huertas, Andrea Martorano, Guillem Gispert, Elisabet Punset, Laia Èlia Gallego (estudiants), Eduard Muntaner, Isabel Maria Rojas, Maria Mercè Llauger, Susana Ramió (PAS) i Cristina Ribot, Sergi Corominas i Josep Puig (professorat), tracen un recorregut molt colpidor i punyent per alguns dels escenaris més terribles de la degradació humana, allà on moltes dones i les seves filles aguanten sota un silenci eixordador el malson de la seva vida. Com Fatu, la nena de cinc anys que en la imatge de dalt plora l'espant i la indignitat de la seva mutilació, un esfereïdor mecanisme de control de la sexualitat femenina emparat per una tradició que cal eradicar.