“Vull ser com Rudy”

Les barreres són on un les estableix. La il·lusió, l'esforç, la passió, el treball constant –entre moltes altres aptituds– són essencials per superar els reptes. L'equip de bàsquet Lluïsos-AcidH coneix de primera mà què és la superació personal. Aquesta temporada, de moment, han aconseguit la copa Catalunya Special Olympics i han quedat subcampions de la lliga catalana. “Quan comencem la temporada estableixo uns reptes i sempre els compleixen. Els exigeixo molt, perquè són capaços de fer tot el que es proposen”, assevera l'entrenadora, Margarita Frade.

L'equip de bàsquet Lluïsos-AcidH està format per nou nois amb intel·ligència límit, entre els divuit i els 36 anys, que juguen a primera divisió de la lliga catalana de la federació ACELL (Federació Catalana d'Esports per a Disminuïts Psíquics). “La majoria d'ells ja no van a l'escola, tenen una feina i per això adaptem els horaris a les hores que poden”, assegura Frade. En concret, s'entrenen una hora i mitja dues vegades a la setmana, els dimarts i els divendres: “Els dimarts entrenem a l'escola de l'entitat AcidH i els divendres a la pista coberta dels Lluïsos de Gràcia.” Això ha estat possible gràcies a un acord de col·laboració al qual van arribar ambdues entitats l'octubre passat. “Se'ns va ocórrer la idea d'afegir un equip de bàsquet format per persones amb intel·ligència límit”, explica el president de la secció de bàsquet dels Lluïsos de Gràcia, Rafa Román. L'AcidH ho va acceptar immediatament. “Per a nosaltres suposa obrir una porta per normalitzar l'equip. Un fet de superació, una oportunitat per jugar entre iguals”, expressa el gerent de l'associació AcidH, Eduard Ballester.

Les entitats es van fixar un doble objectiu. Per una banda, volien integrar l'equip en un projecte com el dels Lluïsos i, per l'altra, donar una altra visió als 22 equips que formen part de l'entitat esportiva. “Volem mostrar a la nostra gent que el més important a la vida no és guanyar o perdre un partit. Hi ha persones que neixen amb dificultats i les superen. Són un exemple a seguir”, afirma Román. També per als jugadors ha suposat una experiència molt positiva. “Per a ells és una vivència inoblidable. Per exemple, no havien tingut mai una afició i ara els Lluïsos es bolquen en ells”, assegura Román. Una opinió que també comparteix Frade: “Des que formem part dels Lluïsos s'ha reforçat el concepte de família esportiva. Entrenem un dia més i, a part, els jugadors es relacionen amb altres membres dels equips que hi ha als Lluïsos. Quan aquests juguen anem a donar-los suport i quan som nosaltres els que tenim partit vénen ells a animar-nos.”

Òscar Jiménez, un dels integrants de l'equip, també es mostra satisfet amb l'acord. “Ara ens entrenem un dia més.” El somni d'aquest jove és “ser com Rudy Fernández”. Per això, calen moltes hores d'entrenament. “Primer fan estiraments, després escalfen i, a continuació, treballen una part específica. Un dia el dediquem a la pràctica defensiva i ofensiva, un altre al perfeccionament de tirs lliures, etc. La vigília del partit la dediquem a preparar-lo”, confessa Frade. Depenent del plantejament, es fa defensa en zona o individual. Frade, però, comenta que “no es dóna tanta importància al fet que guanyin o perdin, sinó al fet que juguin bé i que aprenguin. Estic orgullosa del seu joc, però, sobretot, de com són com a persones”.

L'acord entre les dues entitats, però, no només suposa augmentar el nombre d'hores d'entrenament o l'afició, sinó que tant els Lluïsos de Gràcia com l'entitat AcidH volen promoure activitats conjuntes. De fet, per Sant Jordi van celebrar el primer torneig de bàsquet adaptat. “Va ser una gran experiència i de cara a l'any vinent la repetirem”, comenta Román. A més, el 15 de juny hi haurà les 12 Hores de Bàsquet, en què l'equip Lluïsos-AcidH també participarà. Amb vista a la nova temporada ja tenen objectius fixats. “S'incorporaran en l'acord els dos equips de bàsquet femenins formats per setze noies amb intel·ligència límit”, explica Román.“El més important d'aquest acord és que ens uneix la capacitat, i no la discapacitat”, sentencia Ballester.