L'Estat, intervingut

Tres anys d'austericidi han permès l'Estat espanyol escapar-se del rescat, però finalment no se salvarà de quedar de tota manera sota la tutela de Brussel·les: la Comissió Europea li vol obrir per primer cop, dimecres que ve, un expedient sancionador pels seus desequilibris macroeconòmics excessius, segons confirmen fonts comunitàries i tal com aquest diari ja va avançar.

Aquest revés a l'optimisme que proclamen un dia rere l'altre Mariano Rajoy i Luis de Guindos deixarà l'Estat intervingut de facto i l'executiu del PP sense cap marge de maniobra per continuar donant allargues a les reformes exigides. L'eurocomissari Olli Rehn sotmetrà l'Estat a una vigilància extrema, amb inspeccions constants dels batejats com a homes de negre a Madrid. Però, alhora, mantindrà la promesa de donar-li dos anys més de pròrroga, fins al 2016, per flexibilitzar un objectiu de dèficit públic que aquest exercici serà del 6,5%. Rehn vol estrenar precisament amb Espanya aquesta nova competència que, des de l'any passat, li dóna poders per sancionar els incomplidors amb multes de fins al 0,1% del seu PIB –uns mil milions d'euros en el cas de l'Estat!–. També podria fer el mateix amb Eslovènia, que flirteja amb el rescat.

És molt improbable, però, que Brussel·les s'atreveixi a acabar multant de debò l'Estat espanyol i tot indica que només farà servir la possible sanció com a amenaça, per collar Rajoy i obligar-lo a presentar-li un pla molt detallat de reformes i un calendari exhaustiu per aplicar-les. “L'opinió pública espanyola no entendria que, a sobre, se li fes pagar una multa per tenir massa atur”, reconeixen les fonts consultades. I encara menys després de tres anys de retallades salvatges i impostos pels núvols, al diktat de Merkel però també d'euròcrates sense legitimitat democràtica –ni els vam elegir ni ara els podem fer fora per haver mort el malalt amb una sobredosi d'austeritat.

La matinada del 9 al 10 de maig del 2010, els ministres europeus d'Economia van imposar un gir de 180 graus a la política econòmica d'Elena Salgado i José Luis Rodríguez Zapatero –que aleshores asfaltaven voreres i feien carrils bici i pistes de pàdel amb el Plan E–. La primera tisorada va ser de 15.000 milions d'euros, i es va retallar per primer cop el 5% del sou dels funcionaris, es van congelar les pensions i es va suprimir el xec nadó. I, tot i aquests sacrificis, el dèficit públic es va disparar fins a vorejar el 10% aquell any. Rajoy era llavors l'esperança blanca de la dreta europea, i collant les autonomies i apujant impostos –l'IVA dues vegades i l'IRPF en teoria només temporalment– ha demostrat no tenir competidor, però ha acabat decebent Brussel·les per la seva poca ambició reformista. La sagnia de l'atur estatal s'ha agreujat en dos milions de desocupats en aquests tres anys, en què s'ha disparat del 20% al 27%. I, setmana rere setmana, Brussel·les recorda a l'executiu del PP que ha de tornar a reformar el mercat laboral i fer polítiques actives d'ocupació –li ha proposat fins i tot el contracte laboral únic per a indefinits i temporals–; adaptar el sistema de pensions a l'esperança de vida; liberalitzar alguns sectors econòmics. i fer canvis en la fiscalitat. A Rehn se li acaba la paciència i finalment ha decidit obligar-lo a complir al peu de la lletra les seves ordres obrint-li aquest expedient.