Tractaments amb garantia
Les entitats socials que treballen en l'àmbit de la rehabilitació dels toxicòmans ho fan en règim de copagament
L'objectiu dels terapeutes és facilitar el retorn a la societat dels usuaris dels centres
La proliferació de centres de tractament de toxicòmans, en la dècada dels vuitanta, alguns amb interessos més que dubtosos, va portar els professionals del sector a organitzar-se i establir unes normes d'homologació que evitessin abusos i males pràctiques. “L'administració no tenia ni els mitjans ni els criteris –assenyala Joan Artur Sales, vicepresident de la Coordinadora de Centres Terapèutics i Pisos de Reinserció– per valorar quins interessos hi havia al darrere d'aquests grups.”
Es va crear l'APCTT, (Associació de Professionals de Comunitats Terapèutiques per a Toxicòmans), que reunia la majoria de professionals de les xarxes públiques estatals. Va desaparèixer el 1992, però els professionals de la xarxa pública de Catalunya van continuar mantenint els contactes i la línia de treball iniciada. Finalment, el 2001, es va crear la Coordinadora de Comunitats Terapèutiques, Pisos de Reinserció i Centres de Dia per a Drogodependents de Catalunya, que es va formalitzar com a federació el 2008.
Agrupa una part molt important del sector públic d'atenció a les drogodependències. Està integrada per dotze entitats i disposa de divuit comunitats terapèutiques, setze pisos de reinserció i tres centres de dia. Mobilitza uns 230 professionals que atenen uns 1.500 usuaris cada any amb un pressupost subvencionat de 7.615.449 euros.
“L'incompliment de pagaments pel que fa a l'administració no és molt greu”, comenta Mercè Cervantes, presidenta de la coordinadora, que hi afegeix: “Tenim dificultats per aconseguir línies de crèdit i fer front a les despeses corrents. Els mòduls econòmics que rebem de l'administració no cobreixen el cost real del tractament. Treballem en règim de copagament, però els usuaris tenen cada vegada més dificultats per fer front a la seva part.” Altres problemes dels centres són la falta de reconeixement de la seva feina, el manteniment dels estàndards de qualitat o les complicacions administratives.
El desenvolupament de la xarxa de drogodependència va anar en paral·lel al naixement d'una gran alarma social. Aquesta inseguretat associada a les drogues ha disminuït i això ha fet que els polítics perdessin interès pel tema tot i que la crisi fa preveure un repunt. “El nostre és un col·lectiu petit davant d'altres col·lectius, com el de la gent gran o els discapacitats – assenyala J.A. Sales–, i això és una dificultat afegida perquè correm el risc de ser poc visibles i de caure en l'oblit.”
LES XIFRES
Un sector molt professionalitzat
Les Comunitats Terapèutiques de la Xarxa Pública formen part d'un programa interdepartamental dels departaments de Salut i de Benestar. Salut autoritza i inspecciona els centres i Benestar els finança i estableix els indicadors tècnics i de qualitat. Aquesta doble dependència tot sovint és causa d'alentiment i bloqueig en la resolució d'alguns temes. Treballen en règim de copagament amb quantitats adaptades a l'economia de l'usuari. Disposen de subvenció amb conveni de Benestar. Dins aquests convenis, les entitats tenen assignat un mòdul (quantitat / persona / dia) en funció de la tipologia
i intensitat del servei, paràmetres que no s'han posat
al dia des del 2009.
És un sector molt professionalitzat en què ha augmentat molt la patologia dual (drogodependències i patologia psiquiàtrica). Es tracta el pacient de forma integral, cosa que obliga a tenir equips molt especialitzats. A Catalunya s'han creat models i pautes de treball que s'exporten.
S'està observant la irrupció de noves dependències com la dels psicofàrmacs o internet i ha augmentat molt l'addicció al cànnabis sense substàncies afegides. Tot i això, insisteixen, no es tracta d'un problema de substàncies, sinó de conductes.
