Nova ofensiva pel “CAT” a les matrícules

S'han editat uns 30.000 adhesius i un dels models
conté la senyera

Les campanyes per posar el “CAT” a la matrícula tornen a tenir protagonisme. És una vella reivindicació que es fa des de mitjans de la dècada dels anys 90, després que Europa anunciés la uniformització de les plaques dels vehicles. Aquesta situació es va acabar confirmant l'any 2000, quan el govern de José María Aznar en va eliminar totes les referències territorials excepte la “E” d'Espanya. Des de llavors hi ha hagut tota mena d'intents, tant polítics com cívics, per rectificar aquesta anomalia, però cap ha prosperat. El mateix Aznar recordava que era només un debat sobre “xapes”.

Ara l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) intenta que els catalans tornin a agafar consciència amb aquesta qüestió i que el “CAT” es faci més visible que mai als cotxes, sobretot en uns moments en què el procés català avança i la consulta s'albira per l'any 2014.

De moment es tracta d'unes iniciatives territorials batejades com “Fem circular el «CAT»”, però l'ANC no descarta que es pugui estendre a tot el territori. Una de les primeres comarques a posar en marxa aquesta reivindicació va ser Berga a inicis d'aquest any i fa poc s'hi han afegit les d'Osona i el Ripollès. En aquestes tres zones està previst que es reparteixin uns 30.000 adhesius: “L'objectiu és esdevenir un estat i hem d'anar creant estructures, per petites que siguin. I un exemple és el dels distintius als vehicles”, assegura Alfred Verdaguer, de l'ANC Osona-Ripollès.

El primer pas que es va fer a Berga en aquest camp va ser aconseguir la complicitat de l'Ajuntament. A finals de l'any passat, l'assemblea va portar al ple una moció que instava el consistori perquè tots els vehicles municipals portessin l'adhesiu a les matrícules.

El text va prosperar i a partir de llavors van estendre tota la campanya a la ciutadania. S'han imprès 10.000 adhesius amb dos models diferents: un amb el “CAT” i el mapa dels Països Catalans i un altre, el més tradicional, on es veuen les estrelles de la Unió Europea i el “CAT”. En aquest sentit, s'han organitzat un parell de jornades en què voluntaris de l'ANC han col·locat els adhesius als cotxes que han volgut. “Nosaltres promovem que es tapi la “E” perquè així tot té més sentit”, remarca Jaume Duran, el portaveu de l'ANC Berga.

Ara el projecte també s'ha iniciat a Osona i el Ripollès, que en el seu cas han fet una tirada de 20.000 “CAT”, que es distribuiran a través de dues vies: en botigues i en punts habilitats expressament al carrer. L'ANC considera que cada cop es veuen menys vehicles amb el distintiu perquè la flota de cotxes s'ha anat renovant i també perquè costa trobar aquests adhesius. També s'ha de tenir en compte que s'ha rebaixat el suflé que va haver-hi anys enrere, quan va haver-hi diverses mobilitzacions i entitats i alguns mitjans de comunicació, com aquest diari, van repartir distintius. Llavors, però, el seguiment de la campanya va ser desigual.

A Osona i el Ripollès també han dibuixat dos models de plaques del “CAT”: el clàssic europeu i un altre amb la senyera. En aquest últim cas, s'inspiren amb els que s'han implantat a Noruega o Suïssa, que llueixen la seva pròpia bandera.

A diferència de Berga, però, l'ANC Osona-Ripollès no fa cap recomanació concreta sobre on s'ha de posar l'adhesiu. Tot i això, representants de l'entitat s'han reunit darrerament amb els Mossos, i el cos policial, segons l'ANC, els ha assegurat que no perseguirà aquells vehicles que tapin la “E”. L'entitat recorda que el “CAT” no dificulta la identificació de la matrícula i per això no hi hauria d'haver sancions: “Fa més de dotze anys que tinc la “E” completament tapada amb el “CAT” i he voltat per França, Suïssa... i mai no m'ha passat res”, apunta Lluís Ballús, de l'ANC de Berga.

Però en els últims anys hi hagut força casos en què els conductors sí que han estat multats tant pels Mossos d'Esquadra, la Policía Nacional o la Guàrdia Civil.

L'Assemblea creu que els Mossos
no multaran els conductors