Els estudis d'informàtica a Girona fan vint-i-cinc anys
El coordinador del grau d'enginyeria informàtica de la UdG destaca que gairebé tots els titulats troben feina
Una setantena d'alumnes completen els seus estudis a la Politècnica cada curs
Els estudis d'informàtica a Girona han celebrat durant el curs 2012/2013 els vint-i-cinc anys, sempre al campus de Montilivi. Una setantena d'alumnes titulars en enginyeria informàtica surten cada curs de l'Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Girona. “La informàtica és un sector molt ampli”, avança el coordinador d'enginyeria informàtica, Josep Soler.
A l'Escola Politècnica, a Montilivi, hi ha vuit titulacions en enginyeria. Segons un estudi que va fer el 2010 l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU), el 92% dels enginyers formats a Girona troben feina. Soler destaca que darrere les administracions i les empreses sempre hi ha la informàtica i un enginyer. “Tenim l'avantatge que la informàtica és un sector molt ampli. Qualsevol empresa, administració pública, empresa industrial o de qualsevol sector, necessita el seu sistema d'informació.”
“Sortides àmplies”
La majoria dels informàtics treballen en empreses de programari (software), però la seva formació “pluridisciplinària” –assenyala Soler– els dóna moltes altres possibilitats. “La informàtica és un sector molt extens, omnipresent, i permet unes sortides molt àmplies. A banda de les empreses de programari, la majoria els trobaràs en un hospital, en un ajuntament... Un sistema d'informació convé a molts llocs”, assenyala.
Els estudis d'informàtica a Girona van començar el curs 1987/1988, recorda Josep Soler, amb la diplomatura d'informàtica, de tres anys. “Vam ser pioners a fer la diplomatura, perquè llavors només hi havia llicenciatures a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).”
Títol de quatre anys
Els estudis d'informàtica de l'antiga Escola Universitària de Girona van dependre de la UPC fins al naixement de la UdG, l'any 1991. El 1993, les diplomatures de l'Escola Politècnica Superior van passar a ser “enginyeries tècniques”, diu Soler. El curs 1996/1997 va arribar l'enginyeria informàtica superior, i a partir del 2010 s'ha adaptat a l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES), amb el pla Bolonya.
El grau d'enginyeria informàtica és de quatre anys. El juny del 2014 sortirà la primera fornada del grau i el setembre de l'any vinent l'EPS començarà el màster en enginyeria informàtica.
LA FRASE
LA DATA
“Els estudis gairebé no coneixen la crisi”
“Cada setmana pengem ofertes de treball per sol·licitar programadors o enginyers informàtics. Aquests estudis gairebé no coneixen la crisi”, destaca Soler, que coordinarà el màster d'enginyeria.
Adaptació als canvis accelerats en programació i nous dispositius
El coordinador del grau d'enginyeria informàtica de la UdG, Josep Soler, recorda que fa vint anys “es pot dir que no hi havia ni correu electrònic ni pàgines web com les que coneixem ara”. “Hem adaptat els estudis a les noves tecnologies.” Soler, llicenciat en ciències físiques, explica que la programació dels telèfons intel·ligents forma part del pla d'estudis. “Fa cinc o sis anys ningú no coneixia un telèfon mòbil que es pogués programar.”
Informàtiques de nivell, però professió molt masculina
Josep Soler i el director de la Politècnica, Quim Salvi, admeten que els professionals de l'enginyeria informàtica són, majoritàriament, homes. “La majoria dels estudiants són nois. A primer, en tenim a l'entorn d'un 10%. I això que les enginyeres informàtiques [de Girona] tenen molt bon prestigi”, assenyala Soler. “La carrera no hauria de ser, en el seu fonament, tan masculina. Venien moltes més noies quan era una diplomatura”, hi afegeix Salvi.
