“Els espanyols només ens accepten en subordinació”

El rei actual no té el caràcter intervencionista del seu avi. Aquestes atribucions li toquen al cap del govern, però per ara no hi ha hagut cap oferta del govern espanyol que sigui mínimament engrescadora.

Avui continua sent impossible que un catalanista pugui ser president del govern espanyol, sobretot perquè s'ha arribat a un nivell tan alt d'intoxicació de la qüestió identitària, que hi ha una actitud per part dels partits polítics espanyols totalment reticent al que soni a catalanisme. Si l'any 1986 va fracassar l'operació Roca, a hores d'ara encara seria pitjor. Està bastant descartada la participació catalana en la política espanyola.

Almirall el va descartar per un problema que es van trobar durant la Primera República: només hi havia federals a Catalunya. A Espanya eren molt pocs. El federalisme és un pacte entre iguals, i els d'aquí actualment no troben amb qui pactar. Acceptar el federalisme implicaria un pacte entre iguals, però no una subordinació.

El plantejament que en certs moments va fer el socialisme espanyol d'una Espanya plural plurinacional no se'l van creure i, per tant, no el varen practicar. Avui encara menys. Pel que es veu en les reaccions dels barons del PSOE, això no els interessa ni al balear, ni al valencià ni a l'aragonès; i no parlem dels extremenys i els andalusos.

En tot el procés de la transició cap aquí no hi ha hagut cap interès oficial, manés qui manés, per creure seriosament a apostar per un país plurinacional. ¿Com és que un poeta com Ausiàs March, el poeta hispànic més important del segle XV, no és estudiat pels nois de fora de Catalunya i del País Valencià? És una actitud de menyspreu, una anècdota de moltes més. Ells, un menyspreu així a Cervantes, el considerarien una ofensa inacceptable, i en canvi han menyspreat la literatura catalana sempre. Hi ha més càtedres de català a les universitat alemanyes i italianes que a Espanya. És significatiu.

Ho veig difícil, perquè és una cosa que porten profundament arrelada en la ideologia del moll de l'os de l'espanyolisme, ben mamat.

Un dia s'haurà de fer un pacte democràtic i dir: “Aquí som nosaltres i allà sou vosaltres.” Els espanyols només ens accepten la subordinació sent ells els que manen. Fa uns dies, un empresari madrileny els va dir a uns empresaris catalans que li plantejaven el tema: “Muy bien, pero el solar es nuestro.” Aquesta concepció que ells són els amos del ranxo fa que et puguin deixar pasturar sempre que ells ho vulguin.

No volen cedir ni el domini polític, ni l'econòmic, ni el cultural.

Les enquestes sempre s'han de llegir amb calma pel percentatge d'indecisos. El que sembla és que hi ha una pèrdua d'influència i de reconeixement dels partits tradicionalment espanyols, PSC i PP, i dins del món del catalanisme. Hi ha més polarització cap a un catalanisme més radical davant del moderat. Cal ser prudents, perquè els dubtosos i abstencionistes corresponen a sectors moderats que, en un moment electoral de caire plebiscitari, ja veuríem si s'abstindrien.