patrimoni
La UdG promou estudis i un web sobre l'art català destruït
A més d'impulsar la creació d'una base de dades digital en xarxa entorn de la destrucció i salvaguarda del patrimoni artístic català dels segles XIX i XX, en vol ressaltar la rellevància a escala internacional
Al llarg de la història hi ha casos paradigmàtics de la destrucció de patrimoni artístic. Des dels iconoclastes bizantins fins a l'actualitat –en conflictes bèl·lics com ara els actuals de Síria, l'Afganistan i l'Iraq s'han produït casos flagrants d'espoli i vandalisme artístic–, són molts els episodis dramàtics que recullen la magnitud de la tragèdia. Un dels més rellevants i devastadors pel que fa a la destrucció de patrimoni –tant per la quantitat com per la qualitat d'allò destruït– és sens dubte el que va succeir el juliol del 1936 a Catalunya, quan en un període de temps relativament curt es van cremar centenars de temples religiosos i, amb ells, milers d'obres.
Amb la voluntat de remarcar la rellevància del fenomen i, de passada, ajudar a fer transcendir aquest dramàtic fenomen al lloc que li pertoca com a tema capital de la història cultural i del patrimoni a escala internacional, la Universitat de Girona ha centrat les II Jornades d'Història de l'Art a Catalunya en la destrucció i salvaguarda del patrimoni artístic. Aquesta activitat de transferència de la recerca científica, que conclou avui, s'emmarca en el projecte Art en perill: destrucció i salvaguarda d'un patrimoni artístic, un projecte subvencionat dins el programa Recercaixa que lidera el Grup d'Art del Renaixement i del Barroc a Catalunya (GARB), que aglutina investigadors de la UdG i la UAB especialitzats en la història de l'art en època moderna i que treballen en projectes conjunts des del 1994. Aquest projecte és l'únic d'humanitats que ha accedit a ajuts del programa. Entre altres activitats, la voluntat és impulsar la creació d'una base de dades digital en xarxa entorn de la destrucció i la salvaguarda del patrimoni artístic català durant els segles XIX i XX.
A les jornades hi participen Joan Bosch, Joaquim M. Puigvert i Francesc Miralpeix, de la UdG, així com Gemma Domènech, de l'Institut de Recerca en Patrimoni Cultural, juntament amb altres experts d'universitats i centres de recerca espanyols i europeus. S'hi tracten des de fenòmens anàlegs tan interessants com ara la fúria iconoclasta als Països Baixos, l'espoli a causa de l'ocupació napoleònica, la desamortització de Mendizábal i, és clar, els efectes devastadors de la Guerra Civil en l'aspecte artístic, centrant-se en la recuperació de la memòria documental i fotogràfica d'allò destruït sobretot durant l'estiu del 1936.
Un ‘tsunami' de foc
Aquest últim estudi demostra a grans trets l'espectacular devastació assolida durant aquell episodi revolucionari, la gran qualitat d'allò destrossat amb peces artístiques de primer ordre com ho demostren els diversos testimonis gràfics de l'època –les esglésies vivien el zenit de l'exhibició ornamental abans del “tsunami de foc”, en paraules de Joan Bosch– i l'enorme esforç que moltes persones i institucions del país (del bàndol republicà) van fer per salvaguardar o si més no atenuar els danys de l'onada anticlerical i iconoclasta.