La plantilla d'IQA, pendent de l'ERO, està inquieta per les notícies del grup en relació amb la venda de la planta
La direcció i els sindicats reprenen demà les consultes de l'ERO
La situació generada per la posada de la planta de Tarragona a la venda no afecta les negociacions per tancar els termes de l'ERO. Encara més, els representants de la UGT i de CCOO coincideixen a dir que la companyia «no ha parlat en cap moment de tancament», i consideren viable la planta d'òxid d'etilè de Tarragona, tot i que la companyia no la preveu com a estratègica en els plans de futur. El consell d'administració de La Seda va aprovar dissabte un pla de reestructuració que inclou la venda de la planta de Tarragona.
El responsable del sector químic de la UGT, Àngel Clua, comentava que la posició del sindicat en les negociacions de l'ERO es «pot modificar» en funció de la informació que rebin demà de l'empresa en relació amb la venda. Serà a partir d'aquesta trobada que la UGT oficialitzarà la seva posició: «Vull ser positiu i pensar que hi ha ofertes per comprar la planta», diu Clua, que amb aquestes declaracions s'allunyaria de les possibilitats que IQA quedés en mans d'inversors, aliens a la producció.
Vicente Moya, secretari general de Fiteqa de Comissions Obreres a Tarragona, considera que la planta d'etilè és viable i, «tot i no ser estratègica per a La Seda, ho pot ser per a altres companyies». Moya, que demà seurà a la taula de consultes de l'ERO, es mostra convençut d'arribar a un acord, tot i que demana que es garanteixi el cent per cent dels salaris. En la darrera reunió, els complements proposats per l'empresa i les aspiracions dels sindicats els allunyaven de l'acord.
Aturades a la planta d'etilè
L'IQA té dues plantes: una d'òxid d'etilè i de glicol, un producte derivat, poc competitiu i que absorbeix gairebé al cent per cent la mateixa empresa per a la producció de plàstic PET, i una de derivats. El president del comitè, Fernando Terrado (UGT), explica que el funcionament de la planta d'etilè és continu i ha de treballar al 100% de la seva capacitat. Des del gener, la planta s'atura quan hi ha estocs suficients, per damunt de la demanda, i això suposa aturades de vuit a deu dies al mes. «La planta es va posar en marxa dissabte i estarà en funcionament uns vint dies», en termes de normalitat, comenta Terrado, «dins la crisi que envolta el sector». Aquesta política de producció s'hauria d'haver aplicat abans, segons Vicente Moya, més encara en una planta «contínua i de costos fixos» que s'hauria de posar en marxa «en funció de la demanda, abans d'arribar a la situació actual». Les tres plantes de derivats són discontínues i s'equilibren en funció a la producció.